La Manresa del “Soul, Salt & Wine”

Pot ser Manresa una ciutat turística? El sol fet de fer-se aquesta pregunta podria dibuixar un somriure burlesc a la cara de molts manresans, sobretot entre aquells que desgraciadament creuen que viuen en una ciutat sense cap mena d’atractiu. Permetin-me ser taxatiu: no només pot ser una ciutat turística sinó que intueixo que ho serà (si no ho està començant a ser, ja).

D’entrada cal deixar clar que Manresa no compta amb cap actiu que la faci destí d’un turisme massiu, però sí que té elements molt singulars i únics que poden aportar milers de visitants a la ciutat, generant, al seu pas, activitat econòmica i diversificant un pèl més l’economia local . Un dels pilars del màrqueting diu que no es aconsellable dirigir-se a un públic massa general i que convé segmentar i enfocar l’oferta cap aquells clients potencials amb qui es tenen més  possibilitats d’èxit. En aquest procés també s’endevina que s’ha de vestir una aposta molt peculiar i fàcilment distingible per diferenciar-se dels competidors, que en el cas que ens ocupa, el turisme, són molt abundants i poderosos. Davant aquestes orientacions s’apunten tres dimensions, centrades en el patrimoni material i immaterial de la Manresa turística que cal revisar.

La Manresa del “Soul”

Amb el món jesuític com a referent i l’empremta ignasiana com a imant, el projecte Manresa 2022 és una ferma opció vertebradora del turisme centrat en l’espiritualitat,  complementada també per aproximacions històriques i de lleure, com ara el camí de Sant Ignasi. A això cal sumar-hi l’extraordinària dotació patrimonial de la ciutat, amb autèntiques obres mestres, com la Seu i el seu contingut. No acaben aquí els atractius: la misteriosa Llum i la Sèquia, la proximitat amb Montserrat, o la confluència dels camins de Sant Jaume, Sant Ignasi i el de l’Abat Oliba, que transfereixen a la ciutat un potencial potser estret, però molt profund. El millor en aquest camp, és la diversitat de tipologia de visitants: de motxillers a usuaris d’hotels de qualitat al centre de la ciutat.

La Manresa de la “Salt”

El Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central és un dels 65 geoparcs (únic català i un dels vuit de l’Estat Espanyol) integrat a la European Geoparks Network. El nostre geoparc compta amb singularitats excepcionals, com les Coves del Toll i les Coves del Salnitre o els relleus actuals dels antics deltes de Montserrat i Sant Llorenç del Munt, dos Parcs Naturals de peculiar paisatge, a banda de la Conca Potàssica Catalana, que són exemples de rellevància mundial de la sedimentació de roques evaporítiques marines, amb minerals com l’halita (sal comú) i la silvita (potassa), formades fa uns 37 milions d’anys en un context tectònic espectacular: l’aixecament dels Pirineus. Existeixen persones interessades en aquests actius geològics arreu d’Europa i, de fet, la presència internacional de visitants a les nostres contrades per aquest reclam comença a fer-se notar. Sense ànim d’efectuar comparacions, el turisme ornitològic a Espanya mou 10 milions de persones. S’imaginen només un 2% d’aquesta xifra recorrent els entorns de Manresa?

La dotació industrial al voltant dels recursos naturals també pot ser un atractiu que ofereixi experiències inoblidables als visitants de la zona minera i que resseguint la història empresarial es puguin fer una idea de la transició industrial a casa nostra que, de fet, és un reflex fidel del que ha passat a Europa.

La Manresa del “Wine”

Per acabar, l’activitat vitivinícola del Bages es remunta a èpoques gairebé immemorials. La feina feta per famílies empresàries del món de vi de casa nostra ha permès un reviscolament vigorós del sector. Els vins que s’elaboren aquí són de  qualitat superlativa, representant tota l’essència del territori dins de copa. Com era d’esperar, els enoturistes ja han identificat la zona i ja es compten per milers les persones que vénen a descobrir les peculiaritats de les varietats autòctones, les formes d’elaboració i, sobretot, una cosa única a nivell planetari: la pedra seca i les tines a peu de vinya. En efecte, la història ens ha llegat unes construccions del tot excepcionals i que deixen atònits els experts que les visiten. La perspicàcia que van tenir els nostres avantpassats per fer fermentar el vi a la mateixa vinya amb tines excavades o construïdes a la pedra ens hauria d’encoratjar i creure en el nostre territori des de una mirada d’autoestima i respecte pel que som i tenim.

Manresa, com a centre d’acollida i trobada de tots els visitants que poden venir per aquests atractius, pot ser doncs, una ciutat turística.  De fet, la barreja de “Soul, Salt&Wine” és tan especial i única que cap altra zona del món pot replicar la nostra oferta, que avui, tot sigui dit, està en fase de desenvolupament. Què ens falta per donar-hi l’impuls definitiu? Creure-hi i estimar-ho: tenir la pell de gallina cada vegada que expliquem tot això a un foraster. Jo ja li tinc. Només depèn de nosaltres trobar-nos una munió d’americans pel carrer Sant Miquel buscant la Seu i la passera de la Cova, carregats amb ampolles de vi i amb una càmera penjada al coll replena de fotos del nostre paisatge geològic. Som-hi!

Marc Bernadich Marquez, Responsable Emprenedoria i professor dels estudis d’Empresa del Campus Manresa de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVIC-UCC)