Realitzar un Màster o un Postgrau com a complement o com a continuïtat a la nostra trajectòria acadèmica esdevé un pas molt important. Per aquest motiu, a l’hora de triar-lo hem de tenir molt clar què n’esperem, especialment pensant en clau de futur: noves perspectives laborals, creixement personal, desenvolupament o carrera professional, reforçar o consolidar el nostre currículum, augmentar la nostra competitivitat i ocupabilitat, obrir-nos a noves oportunitats, etc.
L’actualització de coneixements, les noves competències professionals que desenvoluparem, les tècniques i destreses que adquirirem, la xarxa de contactes i de networking que farem, el bagatge i l’experiència que ens endurem seran un actiu molt important que formarà part, per sempre més, de nosaltres.
En l’actualitat, l’oferta formativa de Màsters i Postgraus de les universitats és molt àmplia i diversa. Tenint en compte l’esforç que representa participar en un programa d’aquestes característiques i l’impacte que tindrà en el nostre perfil professional, és bo pensar-s’ho bé i tenir clars quins elements convé valorar i com triar el que més s’escaigui als nostres interessos i necessitats, especialment les futures.
- Títol oficial o títol propi?
Un màster oficial, anomenat també màster universitari, està pensat i orientat, especialment, per a aquelles persones que vulguin orientar la seva trajectòria cap a la docència i la recerca. Aquests programes estan enfocats com una continuació dels estudis universitaris i permeten accedir després als doctorats. Tenen reconeixement automàtic en tots els països de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior – EEES.
Els màsters propis (així com els títols propis de postgrau o d’expert) tenen un enfocament exclusivament professionalitzador i solen ser estudis amb un nivell molt alt d’especialització i un caràcter multidisciplinar. Estan emparats per la Llei Orgànica d’Universitats i el seu reconeixement fora d’Espanya depèn de cada país i/o organisme.
Tots dos tipus tenen la mateixa validesa en el món de l’empresa privada. I en ambdós casos, estem parlant d’una càrrega lectiva d’entre 60 i 120 crèdits ECTS i una durada mínima d’un any acadèmic, tal com estableix l’Acord del Ple del Consell d’Universitats.
- Programa especialitzat o generalista?
Un MBA pot donar-nos una visió global, integral i integradora del conjunt d’àmbits que configuren la direcció i la gestió d’empreses, interrelacionant aspectes com l’estratègia empresarial, el màrqueting, les finances, la gestió de persones, la producció, la qualitat, etc.
Un programa especialitzat, com ara un Postgrau o Màster en Direcció de Persones a les Organitzacions o en Direcció Comptable i Financera o en Big Data i Analítica de Negoci (entre altres), ens permet aprofundir en el coneixement i el domini d’aquell àmbit tècnic concret. O un programa sectorial, per exemple, un Postgrau en Direcció d’Empreses Vitivinícoles, ens permet especialitzar-nos en un determinat sector empresarial o professional.
En funció de cap a on vulguem encaminar el nostre futur, haurem de dirigir-nos cap a un costat o cap a un altre. En tot cas, no són dues perspectives excloents. Sovint és normal que un/a Director/a de Recursos Humans o de Gestió de Persones vulgui fer un MBA per tal d’entendre millor la gestió empresarial i poder aportar més valor des del departament de recursos humans cap a la resta de l’organització. També a la inversa. Sovint un comandament o directiu que hagi fet un MBA desitja o vol especialitzar-se en alguna àrea concreta (per exemple l’àmbit financer), per dirigir tenint presents aquests criteris (en aquest cas els econòmics-financers).
Amb seguretat, aquest mix d’enfocament generalista-especialitzat dels dos exemples, aquesta hibridació de coneixements i d’habilitats serà extraordinàriament ben valorada en processos de selecció o de promoció interna pel valor que pot representar per a l’organització.
- Presencial, online o híbrid?
Avui dia existeix una àmplia oferta de les diferents modalitats. L’opció no presencial, que ha agafat una evident preeminència des de l’inici de la pandèmia de la covid-19, està pensada inicialment per a aquelles persones que per temes personals o professionals, no es poden adaptar als horaris dels models presencials. És, per tant, una modalitat atractiva pel que fa a aquesta flexibilitat però alhora requereix esforç i força de voluntat per destinar-hi la dedicació que requereix.
Els màsters i postgraus presencials ens poden permetre, de manera més intensa, treure profit de la xarxa de contactes que es genera i de la possibilitat de participar en activitats d’aprenentatge més vivencial i experiencial i complementar el propi procés formatiu amb d’altres activitats (pràctiques reals, visites o estades en empreses i organitzacions, realització d’activitats de simulació, etc.).
El format semipresencial o híbrid recull el millor de les dues opcions, combinant els avantatges de la formació online amb la part més valuosa i pràctica de la presencialitat.
- Elements acadèmics
És important, a l’hora d’avaluar un Màster o Postgrau, revisar amb un cert deteniment alguns elements acadèmics del programa:
Professorat. La composició del quadre docent hauria de combinar un mix adequat d’acadèmics (experts en aquells coneixements i àmbits a desenvolupar), amb formadors referents en el terreny professional, que haurien de participar-hi per apropar-nos la realitat del món professional i social.
Alumnat. Quin serà el perfil dels companys que tindré a classe? Joves o més aviat sèniors? Amb més o menys experiència que jo mateix? Hem de tenir present que un dels actius que ens endurem un cop finalitzi el Màster serà la xarxa relacional que hauré desenvolupat.
Metodologia. L’enfocament ha de ser eminentment pràctic. Això molts programes ho diuen però després inclouen un munt de classes teòriques i magistrals.
Hem de valorar si el programa incorpora veritables metodologies pràctiques: processos de simulació, programes d’entrenament, eines d’avaluació competencial, realització de pràctiques reals, activitats i dinàmiques experiencials, la realització de plans de millora, d’activitats de transferència d’aprenentatges, etc. Tot aquest mix metodològic potenciarà el veritable desenvolupament de les competències preteses.
Instal·lacions, equipaments i mitjans tècnics. És important conèixer on es desenvoluparan les sessions presencials: en auditoris, en aules, en laboratoris (d’experimentació, de treball, d’innovació…), en espais tipus taller, en entorns de simulació, com per exemple CISARC – Innovació en Simulació, en organitzacions o empreses externes, en espais outdoor o residencials, etc.
- El valor de la institució i del Màster
Existeixen rànquings de programes i d’organitzacions acadèmiques. Són una bona orientació global, tot i que mai són garantia que el programa que vulguem realitzar esdevingui satisfactori per a nosaltres (alguns rànquings es fonamenten en criteris estretament vinculats a la recerca, quan potser nosaltres volem un programa molt professionalitzador).
Alhora, hi ha institucions acadèmiques que potser no surten de manera global en certs rànquings, però que disposen d’uns programes excel·lents i molt especialitzats en determinats àmbits, que justament els diferencia i els posiciona de manera innovadora i diferent de les institucions més clàssiques, i que poden resultar de referència internacional en aquell àmbit o sector concret.
Per tant, hem de valorar el grau de confiança que la institució ens transmet, no només a nosaltres personalment sinó la percepció que podem tenir del pes de la institució en termes socials i empresarials en el territori on estem o en el sector en el qual volem aprofundir.
A l’hora de mesurar el valor del Màster, també hem de tenir present aquells serveis complementaris que ens poden oferir: borsa de treball, borsa de pràctiques del Màster, xarxa d’exalumnes, serveis d’emprenedoria i innovació, escoles d’idiomes, acords d’intercanvi amb universitats o institucions estrangeres, serveis d’orientació acadèmica i laboral, entre d’altres.
Centre Internacional de Formació Contínua – Campus Manresa – UVIC_UCC