Amb les últimes dades disponibles de l’any 2016, Espanya mostra una certa recuperació de l’ocupació. El nombre d’ocupats es situa en 18.527.000 i creix en 478.800 persones en els darrers 12 mesos. Els aturats superen els 4.320.000 i la taxa d’atur es situa lleugerament per sota del 19%. En l’últim any l’ocupació ha pujat en tots els sectors: als serveis 407.600 ocupats més, en l’Agricultura 34.300, en la Construcció 24.500 i en la Indústria 12.400. Per comunitats, les majors baixades trimestrals de l’atur es donen a Catalunya (51.100 aturats menys), Comunitat de Madrid (41.800) i Comunitat Valenciana (29.200). El nombre d’assalariats s’incrementa el darrer trimestre en 216.800. Els que tenen contracte indefinit disminueixen en 29.100, mentre que els de contracte temporal augmenten en 245.900. La taxa de temporalitat puja fins al 26,96%, la xifra més alta des de finals de 2008. Per edat, tots els grups d’edat presenten descensos de l’atur el darrer trimestre. Els majors descensos es concentren en els trams de 25-54 anys (199.700 aturats menys) i de 20-24 anys (43.900 menys).
Pel que fa al nombre de llars a Espanya, el nombre s’incrementa en 29.600 i se situa en 18.455.800. Les llars que tenen a tots els seus membres actius en atur disminueixen aquest trimestre en 55.500, fins a un total de 1.438.300. Per la seva banda, el nombre de llars en què tots els seus membres actius estan ocupats augmenta en 160.800, fins a 9.823.000. D’ells, 1.854.300 són unipersonals.
El nombre d’aturats registrats a les oficines d’ocupació es va reduir durant 2016 en la suma rècord de 420.487 persones. Altrament, la Seguretat Social va guanyar 540.655 afiliats, el major increment de l’última dècada. Els números avalen parcialment els avenços que va introduir la reforma laboral del 2012. Fins aquí l’evolució positiva de l’ocupació.
Com a febleses i aspectes negatius en calen destacar 3.
En primer lloc, la precarietat continua sent massa elevada. La reactivació de l’ocupació es basa en contractes temporals i no pas indefinits. Només el 7% dels 1,7 milions de contractes signats el desembre varen tenir caràcter indefinit. La temporalitat és un greu problema que cal reduir. Ara mateix hi ha més afiliats a la Seguretat Social que el 2011, 2010 o part de 2009 però, en canvi, la recaptació per cotitzacions socials és més baixa que en qualsevol d’aquests exercicis. Així no podem mantenir el sistema de pensions.
En segon lloc, la taxa d’atur (19%) continua sent massa elevada. Si quan el PIB creix vigorosament per sobre del 3% no som capaços de reduir més l’atur és que tenim un problema greu d’estructura productiva. Ens fa falta molta més indústria i tecnologia. Els nous llocs de treball temporal són de baix valor afegit i es situen majoritàriament en el sector serveis. En fase de desacceleració, es destruiran amb la mateixa facilitat que s’han creat. I com tenim un problema de model productiu, tenim també un problema de distribució territorial de l’atur. L’atur de Catalunya és del 14,63%, el de Madrid el 15,19% i el de les comunitats amb règim foral, Euskadi i Navarra, el 12,8% i 12,41% respectivament. Aquestes xifres d’atur moderades contrasten amb les d’Andalusia i Extremadura, del 28,52% i 25,61% respectivament. La mesura social més efectiva i justa per sortir de la trampa de la pobresa és el treball. Si resulta que el règim polític destrueix els correctes incentius a l’ocupació i perpetua un modus vivendi consistent en l’accés permanent a subsidis públics, tenim mala peça al teler. Així no es corregirà mai l’atur, sinó que es convertirà en un problema crònic i dual, convivint territoris amb xifres d’ocupació molt dispars.
I, per últim, cal reincorporar al mercat de treball un col·lectiu creixent de persones que l’han abandonat per desànim i frustració. D’una població en edat de treballar superior a 31.030.000 persones, només 22.848.000 són actives, ja sigui perquè treballen (18,5 milions) o perquè busquen feina (4,3 milions). Els restants 8,2 milions estan fora del mercat laboral. Alguns estan estudiant, però molts formen part del col·lectiu ni-ni, que ni treballen ni estudien. És imprescindible recuperar aquest col·lectiu, que no consta ni a les xifres de treball ni a les d’atur.
Jordi Franch Parella, doctor en Economia i professor dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.