Estem en plena campanya de renda i els contribuents hem de passar comptes amb Hisenda. El gran recaptador proclama que al 75% els hi sortirà la declaració a retornar. Són grans titulars que amaguen una realitat fiscal molt més negativa. D’entrada, recordem que Hisenda no fa el paper dels Reis Mags ni del Pare Noel. Hisenda recapta anticipadament i sense misericòrdia els impostos. Només quan la liquidació final de l’impost resulta inferior a les quantitats ja anticipades mitjançant les retencions mensuals del salari, Hisenda retorna la diferència. Convé recordar que el salari mitjà a Espanya és de 22.858 euros anuals. Si li afegim el mínim del 29,9% que paga l’empresa en concepte de cotitzacions a la Seguretat Social, el salari brut total es converteix en 29.693 euros. El treballador també suporta la seva part de la Seguretat Social (6,35%) i la retenció de renda (15%). Al final, el sou net es redueix a només 17.978 euros. Això és un 40% inferior al salari brut total. D’una paga mensual bruta de 2.121 euros passem a un import net de només 1.280 euros. Per tant, la càrrega fiscal directa dels treballadors espanyols, per impost de renda i Seguretat Social, és del 40%. Per suposat, tot és abans de consumir i pagar l’IVA. Un 80% del sou net es destinarà a la compra de béns i serveis bàsics, suportant addicionalment el gravamen general d’IVA del 21%.
L’escletxa fiscal d’Espanya del 40%, només considerant la imposició directa i deixant apart l’IVA, és superior a la mitjana dels països rics de l’OCDE. Dinamarca i Holanda, clarament més pròspers, només suporten el 36,5% i 37,5% respectivament. Per tant, el contribuent mitjà espanyol realitza un gran esforç fiscal i paga impostos molt elevats per rebre uns serveis públics clarament inferiors als dels nostres veïns nòrdics. Un pretès contracte social consistent a pagar com un ric per rebre serveis tercermundistes no és un contracte just. Hi estarem d’acord. Per molta propaganda que faci Hisenda, els ciutadans espanyols som ferotgement espoliats per la voracitat fiscal de l’Estat. El sou mitjà suporta una càrrega tributària superior a 13.500 euros anuals. No podríem disposar d’aquests diners, any rere any, i elegir nosaltres entre ofertes competitives subministrades per múltiples proveïdors?
Si sortim de l’entorn europeu, amb elevades càrregues tributàries generals, i ens comparem amb altres països desenvolupats, la situació d’Espanya empitjora més encara i esdevé un veritable infern fiscal. Concretament, la fiscalitat directa espanyola és un 50% superior a la de països com Irlanda i Austràlia, pràcticament el doble que la de Corea del Sud, Israel, Suïssa o Nova Zelanda, i més de cinc vegades superior a la de Xile. Dit d’una altra manera, si en lloc de fixar-nos en alguns països de la Unió Europea, com Itàlia i França, ens plantegéssim emular països com Nova Zelanda o el Regne Unit, el treballador mitjà espanyol pagaria cada any entre 2.300 i 5.700 euros menys. Amb estàndards xilens, 8.600 euros menys.
Amb aquestes xifres a la mà que, com hem dit, haurien de completar-se amb la també agressiva tributació indirecta (IVA), sembla bastant clar que Espanya és, en termes comparatius, un dolorós via crucis per als treballadors. Que alguns veïns europeus tinguin nivells impositius superiors (Itàlia amb el 47,8%, França amb el 48,1% i Bèlgica amb el 54%), no hauria de ser cap excusa per manifestar-se contra un sistema que ofereix poc a canvi de molt. Hem de fixar-nos en els països rics amb impostos moderats: Nova Zelanda (37.500 dòlars de renda per càpita; 17,9% d’impostos directes), Japó (40.800 dòlars; 32,4%), Regne Unit (42.200 dòlars; 30,8%), Canadà (44.200 dòlars; 31,4%), Austràlia (47.200 dòlars; 28,6%), EEUU (56.500 dòlars; 31,7%), Suïssa (63.000 dòlars; 21,8%) i Irlanda (70.800 dòlars; 27,1%). Podem elegir entre l’estancament amb impostos elevats o la prosperitat amb impostos moderats. Quin és preferible?
Jordi Franch Parella, doctor en Economia i professor dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.