Narra el cronista que per aquells dies sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot l’imperi a efectes d’establir l’impost. Tothom anava a inscriure’s a la seva població d’origen. Josep havia d’inscriure’s juntament amb Maria, qui esperava un fill, al poble de Betlem de Judea. Així que es desplaçaren de Galilea, del poble de Natzaret, a Judea, al poble de David, que es diu Betlem, perquè Josep era de la família i descendència de David. Mentre eren allà va néixer el seu fill. Ella el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se. Molta era la gent que s’havia hagut de traslladar per complir l’ordre d’empadronament i no hi havia lloc a l’hostal. Aquest cens va ser anterior al que es féu quan Quirini era governador de Síria.
A les portes d’un nou Nadal, qui més qui menys, tothom es troba en aquests moments atrafegat per la dinàmica d’aquestes festes. El negoci dels regals nadalencs representa aproximadament el 27% de les vendes anuals. En un estudi realitzat per Deloitte, s’estima que la despesa mitjana per família espanyola superarà els 700 euros. El problema rau en el fet que molts dels regals no s’ajustaran a les preferències del receptor. La valoració subjectiva d’un bé és el preu màxim que estaríem disposats a pagar per ell. Quan el cost del regal supera aquest preu psicològic es produeix una ineficiència econòmica i, per tant, una pèrdua de benestar social. Estaríem millor si ens regalessin directament diners.
Quan nosaltres comprem un CD de la nostra música preferida, posem per cas la de J.S. Bach, per un preu de 10 euros, hi sortim guanyant. La raó és que valorem subjectivament més el CD que el preu que paguem. També el venedor hi surt guanyant, perquè s’embutxaca el marge de benefici. Un intercanvi de mercat és un procés win-win. Tothom guanya, ningú perd. Ara bé, si el nostre parent llunyà, amb tota la bona intenció, ens regala un CD de Manolo Escobar que costa 20 euros, però que nosaltres només valorem en 5, es perden 15 euros. El parent llunyà ens hauria pogut donar 5 euros, estalviant-ne 15, i nosaltres estaríem igual de contents.
Segons l’estudi abans esmentat, els diners en efectiu és l’opció preferida pels consumidors a l’hora de rebre regals. En canvi, els regals més comprats continuen sent roba i calçat, llibres, perfums i videojocs. La diferència entre el seu cost i la valoració subjectiva per part de l’obsequiat equival a la pèrdua social. Un estudi realitzat als EUA ha quantificat la ineficiència dels regals en el 10% de la despesa total. Si apliquem aquest percentatge a Catalunya, en resulta una ineficiència equivalent a 195 milions d’euros (2,5 vegades el pressupost municipal de Manresa!). Com es podria reduir aquesta xifra? Fent el regal en diners, ajustant l’obsequi als gustos de l’obsequiat i reduint els preus de compra. Malauradament, avui com fa 2016 anys, els impostos ho impedeixen a l’encarir el producte.
Per Nadal celebrem el naixement de Jesús al portal de Betlem, un regal per a la humanitat que no s’hauria de menysvalorar. Especialment, en una Europa en crisi que ha perdut la seva identitat i oblidat els seus orígens, arrelats en la racionalitat grecorromana i la fe judeocristiana. Una Europa que torna a ser colpejada pels atemptats terroristes de signe gihadista i que necessita rearmar-se moralment davant la barbàrie per evitar la seva irrellevància i eventual desaparició.
Jordi Franch Parella, doctor en Economia i professor dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.