El futbol ha acaparat aquesta setmana, com és habitual, molta atenció. L’esport rei, moderna reedició del panem et circenses de l’Antiga Roma, s’utilitza com la solució alienant dels greus problemes socials i econòmics d’Espanya i Catalunya. Els triomfs esportius, però, són efímers i es pot passar de l’eufòria exultant al fracàs humiliant amb molta facilitat. El nivell de joc del Barça i del Real Madrid, en tot cas, lidera el futbol europeu i domina la lliga nacional amb una superioritat insultant i absoluta. Els dos equips s’han repartit 25 dels últims 30 campionats de lliga (13 el Barça i 12 el Real Madrid). La present edició no en serà cap excepció perquè, a manca de disputar 3 partits, el duopoli dominant suma 172 punts, quasi equivalents a la suma dels sis darrers equips, i la diferència amb el tercer classificat és de 9 punts. Una de les múltiples funcions que s’atribueixen a l’Estat és la defensa de la competència i la lluita contra les situacions de monopoli. Es diu que el mercat pot generar abusos de posició dominant i que es necessita la supervisió de les autoritats públiques per evitar aquestes situacions i garantir la igualtat d’oportunitats. Recordem, per exemple, com la UE ha imposat a Microsoft un conjunt de multes superior als 2.000 milions d’euros per, entre altres motius, regalar el seu propi navegador d’Internet. Lluny de considerar-ho un acte empresarial de creació de valor i fidelització del client, l’excomissari Almunia ho va considerar “una infracció molt greu que s’havia de sancionar en conseqüència”. Recentment, l’actual comissària europea de competència, la danesa Margrete Vestager, ha acusat formalment Google de posició dominant en el mercat de cercadors d’Internet. El delicte del que s’acusa a l’empresa fundada per Larry Page i Sergey Brin és afavorir el seu servei de Google Shopping en les recerques de comparació de preus. Com si quan entrem a demanar informació en una empresa, aquesta ens hagués d’oferir, abans que els seus serveis, la informació de la competidora. La multa que es podria imposar a Google per aquestes pràctiques supera els 6.000 milions d’euros, el 10% de la facturació anual (!). En altres circumstàncies de monopoli, les autoritats públiques han procedit a la divisió de l’empresa en diferents subunitats més petites per promoure la competència entre elles. O s’ha procurat la igualtat d’oportunitats. En canvi, el repartiment dels drets televisius del futbol espanyol continua sent molt desigual i beneficia descaradament els dos equips dominants. No es podrien plantejar les autoritats competents fragmentar el duopoli dominant per fer la lliga més competitiva? Per què no es multen els clubs com es fa amb algunes empreses? Per què s’apliquen normes tan diferents?
Jordi Franch Parella, doctor en Economia i professor dels estudis d’Empresa. Fundació Universitària del Bages – UManresa