Pedro Sánchez no va assolir el dimecres, dos de març, la majoria absoluta necessària per presidir un nou govern, ni tampoc el divendres, dos dies més tard, la majoria simple. El líder socialista ha denunciat l’elevadíssim atur d’Espanya, un veritable càncer de l’economia, defensant la derogació de la reforma laboral, reforçant la negociació col·lectiva sectorial i la restricció de la contractació temporal. El problema és que aquestes mesures no millorarien, sinó que empitjorarien l’atur.
Per crear ocupació cal promoure i respectar el lliure acord entre empresari i treballador. La imposició, via conveni col·lectiu, d’unes condicions laborals determinades a totes les empreses d’un sector equival a imposar un mateix vestit a persones de constitució molt diferent. A una potser li entrarà bé, però a moltes altres és segur que no. Cal que els convenis col·lectius tinguin una descentralització màxima, formalitzant-se a un nivell intraempresarial si la direcció i els treballadors així ho acorden.
Pel que fa a l’excessiva contractació temporal, els incentius per reduir-la haurien de venir via augments en els contractes indefinits. I per crear ocupació estable i a llarg termini s’ha de reduir el cost social que recau especialment en l’empresari. Si es mantenen les cotitzacions socials a càrrec de l’empresa per sobre del 30% del sou brut i es penalitza la contractació temporal, no s’aconseguirà reactivar la contractació indefinida. Simplement, s’afegirà més atur al ja existent. Quan les indemnitzacions associades als contractes indefinits són massa elevades, el resultat és, com veiem, la no conversió dels contractes temporals en fixos i l’encadenament continu de treballs precaris de curta duració. Si els costos dels contractes indefinits no disminueixen, però s’afegeixen traves als contractes temporals, l’empresari tancarà portes i l’ocupació disminuirà més encara.
Pel que fa als autònoms, la situació és semblant. Per a més de 3 milions d’aquests professionals, les cotitzacions a la Seguretat Social se’ls menja la meitat del sou. Menys renda disponible significa menys capacitat de consum i també d’estalvi. Fixar una tarifa plana moderada pels autònoms reactivaria la demanda en els béns de consum finals alhora que la reinversió dels guanys en el projecte empresarial facilitaria el creixement de l’empresa i la contractació de nous assalariats. Paradoxalment, però, l’acord del PSOE amb Ciutadans suposa un augment important de les cotitzacions socials per la majoria d’autònoms.
És impossible que amb aquestes polítiques econòmiques millori la xacra de l’atur. Ens calen més empreses i més tamany empresarial. I això mai ho aconseguirem amb més observatoris de treball, més traves burocràtiques o més impostos. Els poders públics haurien d’incentivar l’emprenedoria i l’exercici competitiu de la funció empresarial. L’augment de la càrrega regulatòria i impositiva sobre les empreses ens empobreix a tots, també als reguladors i fiscalitzadors. Que el 75% dels diputats del Congrés siguin funcionaris, quan a Westminster són el 47% o al Scottish Parliament el 40%, no ha de ser incompatible amb la creació i creixement de les empreses. Que els polítics, majoritàriament, no hagin treballat mai a l’empresa privada, no hauria d’ésser incompatible amb la promoció econòmica i empresarial.
Considerem Joan Roig, el president de la companyia Mercadona, que acaba de presentar els resultats del 2015, manifestant que “com menys sector públic millor” i afirmant que “el sector privat té millor capacitat per gestionar els recursos”. L’empresa de distribució valenciana va facturar aproximadament 20.000 milions d’euros, aconseguint un benefici net de 611 milions, un 12% més que l’any anterior. En un entorn de competència, les vendes de Mercadona es justifiquen per la bona relació qualitat/preu que ofereix als clients. És un procés win-win. El consumidor millora la seva situació alimentària i l’empresa, com a conseqüència, obté beneficis. Amb aquests beneficis es financen les arques públiques (243 milions en concepte d’impost de societats, 662 a la Seguretat Social, 509 per IVA i IRPF, i els 83 milions restants a altres impostos i taxes). I amb la resta, l’empresa pot créixer i obrir noves botigues o reformar-ne de velles. Mercadona va crear 1.000 nous llocs de treball el 2015, la majoria d’ells indefinits i amb sous mitjans superiors als 1.400 euros nets mensuals. Aquest és el camí a seguir. Aquesta és la manera de créixer i crear ocupació. I els polítics haurien de contribuir a fer normal el que ara és, malauradament, un cas molt excepcional.
Jordi Franch Parella, doctor en Economia i professor dels estudis d’Empresa del Campus Manresa de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVIC-UCC)