Aquesta setmana, quan encara ressonaven els crits d’horror dels ciutadans francesos salvatgement assassinats per un anomenat soldat de l’Estat Islàmic (ISIS), fracassava un cop d’Estat a Turquia, l’únic país que d’ençà la caiguda de l’Imperi Otomà ha fet un intent per abandonar les pràctiques de l’islamisme governamental radical. Ara, però, el partit d’Erdogan procedeix amb les purgues internes, fent retrocedir el país cap a l’autocràcia totalitarista i recordant-nos que el concepte d’islamisme moderat no deixa de ser una contradictio in terminis. Quan un partit islamista aconsegueix el poder, el càncer esdevé metastàtic. I mentre els fanàtics jihadistes amenacen les fronteres del vell continent o l’ataquen des del seu interior, la dèbil i decadent Europa, renegant dels seus orígens judeocristians, continua adorant el vedell d’or. Concretament, l’actual ídol del vedell d’or és el Banc Central Europeu (BCE) i el summe sacerdot no és Aaron, sinó Mario Draghi.
De manera irracional i injustificada, l’esperança del poble és que la creació continuada de diners ens salvarà de la crisi i de tots els mals. I estem molt equivocats. Aquest dijous, però, el consell de govern del BCE ha decidit mantenir els tipus d’interès en el 0%, una aberració històrica, cobrant també el 0,4% a aquells bancs que guardin els diners al BCE en comptes de fer-los circular en forma de més crèdits. De moment, es manté la compra massiva de bons, públics i privats, per valor de 80.000 milions d’euros al mes fins al març del 2017 com a mínim. A la reunió del proper setembre s’avaluarà si la dosi es manté o incrementa. El dogmatisme macroeconòmic dominant no posa mai en dubte les mesures monetàries expansives. Simplement, intenta calcular «científicament» quina és la dosi d’estímul òptima. I així anem…
Des del passat 8 de juny, el finançament gratuït i privilegiat del BCE a les corporacions privades ha estat d’11.000 milions d’euros. Pel cas d’Espanya, la meitat de les compres de deute privat s’han concentrat a Telefónica, Iberdrola i Repsol. Les altres beneficiades per les injeccions de liquiditat del BCE han estat Red Eléctrica, Enagás, Abertis, Mapfre o Gas Natural. I qui ha triat aquestes empreses? Doncs el Banc d’Espanya. Així ens trobem que aquestes decisions discrecionals acaben beneficiant una minoria, ben connectada amb el poder polític i financer, i perjudicant la majoria, que no tenim el gust de freqüentar aquests cercles tan distingits i elitistes. És el que s’anomena capitalisme d’amiguets o capitalisme clientelar (crony capitalism).
La col·lusió entre l’Estat i els poderosos interessos privats significa la perversió del sistema de lliure mercat. Els connectats obtindran diners i privilegis, però els desconnectats no. I no estem parlant de la connexió digital a Internet (que també), sinó de la connexió política. Al final, Red Eléctrica tindrà finançament gratuït, però la botiga de bombetes de la cantonada no. I quan Red Eléctrica té pèrdues, l’Estat el subvenciona a càrrec del contribuent. I si Red Eléctrica hagués de fer fallida, l’Estat el rescataria. Naturalment, sempre a càrrec del contribuent. Privatització de beneficis i socialització de pèrdues. En aquest món, on campa la corrupció institucional, no té importància la formació ni el treball, sinó els contactes estratègics d’alt nivell. No triomfa l’empresa més eficient i la que més es preocupa de servir el client, sinó la que viu gràcies al BOE. El capitalisme liberal ha mort. Visca el mercantilisme corporativista (o no)!
Jordi Franch Parella, doctor en Economia i professor dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.