El dissabte 25 de març hem recordat dues efemèrides: el 125è aniversari de les Bases de Manresa i els 60 anys del Tractat de Roma. Aquest darrer va ser el tret de sortida de la Comunitat Econòmica Europea, que esdevindrà el Mercat Comú i, més tard, l’actual Unió Europea. 27 països, amb la notable absència de la Gran Bretanya, que pretenen superar l’antagonisme destructiu i caïnita de França i Alemanya mitjançant la promoció del lliure comerç. La construcció d’un espai europeu de lliure intercanvi, a nivell econòmic, humà i financer, concretant-se en la lliure circulació de béns i serveis, treballadors i capital, empreses i tecnologia, és la millor manera d’impedir els funestos errors de les passades guerres mundials i de reconstruir la pròspera civilització occidental. Com deia Montesquieu, on impera el comerç hi regna la prosperitat i els costums són dolços.
El balanç global d’aquests 60 anys de vida comunitària és positiu, però el projecte europeu atravessa ara un moment delicat. A nivell institucional, els obsolets i disfuncionals Estats-nació (tal com entenem el regne d’Espanya, la República de França…) agonitzen sense que acabi de sorgir el nou ordre polític comunitari. L’Estat-nació, que prové de la Pau de Westfàlia (1648) i de la finalització dels conflictes religiosos a Europa, ha deixat de ser el referent polític, incapaç de solventar els nous problemes de caire global (el terrorisme gihadista, la crisi financera mundial…) i alhora insensible a les demandes socials i culturals de les nacionalitats que engloba. L’alternativa al centralisme polític uniforme és un multilateralisme respectuós amb les diferents identitats i amb estructures més confederals i plurals, que garanteixi el potencial creatiu i generador de riquesa dels mercats. Una de les amenaces europees són els partits populistes, ja siguin d’ultradreta (Marine Le Pen a França) o ultraesquerra (Podem a Espanya), que trencarien la unió monetària europea per retornar a polítiques proteccionistes i autoritàries. Exactament el mateix que està passant als EUA amb Donald Trump.
Per desgràcia, i després de salvar un match ball a Holanda amb la victòria del liberal Mark Rutte davant del populista Geert Wilders, l’amenaça està ara a França. Un 30% dels joves francesos dóna suport al Front Nacional de Le Pen, per sobre del 28% al socialista Emmanuel Macron o de l’11% a François Fillon. No podem deixar perdre la realitat del demà. Hem de retornar urgentment l’esperança als joves, creant llocs de treball qualificats i estables pel demà més immediat, reintegrant socialment els creixents col·lectius de ni-nis i reconvertint-los al treball productiu. S’ha de garantir la igualtat d’oportunitats i impedir l’exclusió dels col·lectius desafavorits o procedents de famílies amb escàs capital cultural, assegurant la seva inserció en un mercat laboral canviant i exigent.
Jordi Franch Parella, doctor en Economia i professor dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.