Jordi Franch Parella és llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials, a més de doctor en Economia. És el responsable d’intercanvis al grau en ADE d’UManresa on també fa de professsor. Dilluns passat va ser l’encarregat de pronunciar la lliçó inaugural “Una anàlisi estratègica de l’econonomia de Catalunya” a l’acte acadèmic d’inauguració del curs 2017-18, que va tenir lloc al campus UManresa.
Quines són, breument, les fortaleses i les febleses de l’economia catalana?
Pel que fa a les fortaleses, Catalunya continua sent una regió pròspera, en el conjunt d’Espanya, amb una renda per càpita (en poder adquisitiu) similar a la de Finlàndia, si bé basa aquesta posició en la taxa d’ocupació més que en la productivitat del treball. La tradició empresarial i el dinamisme de la societat civil, la capacitat exportadora i la voluntat de ser de la societat catalana també ho són. Com a febleses, l’excessiva concentració al voltant de Barcelona i l’envelliment poblacional, l’elevat cost dels peatges i les disfuncions de la xarxa ferroviària de rodalies (el trajecte entre Manresa i Barcelona és més lent avui que en el moment de la seva inauguració el 3 de juliol de 1859), el dèficit fiscal estructural i el model productiu poc intensiu encara en coneixement i tecnologia. També el predomini dels autònoms i microempreses, que signifiquen el 94% del total del cens empresarial, resta competitivitat a l’economia. Pel que fa a les poques grans empreses, moltes han operat en règim de monopoli i absència de competència, amb dependència dels privilegis, concessions i canongies concedits per les autoritats pertinents. Per tant, no totes les empreses assumeixen riscos per servir de la millora manera al client.
La globalització és una oportunitat o bé una amenaça per a l’economia catalana?
És una gran oportunitat. Així com la limitació de la mida del mercat és sempre un problema a l’extensió dels intercanvis lliures i voluntaris, l’accés al mercat mundial permet aprofitar-se de la divisió internacional del treball i del coneixement, participant en els més potents mecanismes generadors de riquesa existents. Permet activar i amplificar els avantatges competitius de les empreses, incrementar la productivitat, aprofitar economies d’escala i rendibilitzar més ràpidament els productes. Un mercat de major dimensió també crea una dinàmica de sana competitivitat i ofereix grans incentius i oportunitats per a la innovació. La globalització i la integració europea també poden incentivar la secessió: el lliure comerç i la governança internacional suposen que els Estats ja no necessiten ser grans per progressar. Els riscos polítics i econòmics de la independència són menors en una àrea supranacional com la de la UE.
Com afecta la dimensió reduïda de la majoria d’empreses catalanes al conjunt del sistema econòmic del país?
Dificulta l’accés als mercats internacionals i també aconseguir economies d’escala. La productivitat i competitivitat de les petites empreses és més reduïda que la de les grans. El seu valor afegit és inferior i els sous, lògicament, també. Té poca capacitat d’innovació i una ràtio de mortalitat més elevada. Pensem que, en termes percentuals, un 51% del total d’empreses catalanes són autònoms, el 43% són microempreses (entre 2 i 9 treballadors) i el 5% són petites empreses (entre 10 i 49 treballadors). Les empreses mitjanes i grans no signifiquen ni l’1% del total. La dimensió mitjana de l’empresa a la Catalunya Central és de només 3 treballadors. Es tracta, per tant, d’una nanoempresa. Cal remoure les circumstàncies negatives, en termes de fiscalitat excessiva i normatives asfixiants, que impedeixen el creixement de les empreses.
Com pot contribuir la universitat a millorar els avantatges competitius d’una economia com la catalana?
Contribuint al desenvolupament social i econòmic de la nostra societat a través de l’educació superior, la recerca, la transferència de coneixement i la innovació. La universitat ha d’ajudar a construir un nou model més sòlid econòmicament, amb major igualtat d’oportunitats per al conjunt de la ciutadania, basat en el coneixement i la innovació. Pensem que invertir en educació és guanyar alhora en eficiència i equitat, en competència i cohesió social.