Irlanda i les tres economies nòrdiques (Dinamarca, Suècia i Finlàndia) han bloquejat l’aprovació a nivell europeu de l’anomenada taxa Google. Aquesta taxa pretén ser un impost del 3% sobre els ingressos per publicitat online i intermediació a Internet. L’oposició a aquesta taxa digital per part del tigre celta era previsible. Irlanda és el país comunitari que gaudeix de la menor pressió tributària de tota la Unió Europea (26% del PIB) i és la beneficiària de la domiciliació social a Europa de les grans empreses tecnològiques nord-americanes com Amazon, Google, Apple o Facebook. Menys previsible era l’oposició a l’impost per part de les tres economies nòrdiques. Aquests països tenen pressions tributàries molt elevades (Finlàndia, 54%; Dinamarca, 51%; Suècia, 49%). Són països on l’Estat té un pes important, però que coexisteix amb un grau elevat de liberalització de l’economia. Els dos conceptes són diferents, malgrat que s’associïn i es confonguin com una mateixa realitat. Els nòrdics combinen una elevada fiscalitat sobre el consum i les rendes salarials (no pas sobre els beneficis empresarials i l’estalvi) amb una notable flexibilitat regulatòria i competència institucional. Recordem, per exemple, que Suècia va instaurar el xec escolar l’any 1993. Inspirat en el neoliberalisme de l’Escola de Chicago (Milton Friedman, George Stigler…), aquest sistema empodera les famílies en la tria d’escola i sistema educatiu. La flexibilitat regulatòria de les economies nòrdiques és elevada. En l’índex de llibertat econòmica que publica la Fundació Heritage, Dinamarca apareix en el lloc 14è, Suècia en el 19è i Finlàndia en el 20è. Espanya, en canvi, queda relegada al 57è.
Sorprèn que el govern socialista de Pedro Sánchez s’entossudeixi a aplicar unilateralment la taxa Google a Espanya. A diferència dels seus col·legues nòrdics, no s’ha entès que abans de redistribuir la riquesa s’ha de produir-la en primer lloc. I que els impostos dificulten la producció. No s’entén que Google i Amazon permeten a les petites empreses col·locar els seus productes en els aparadors virtuals i subcontractar els serveis d’enviament al client. La taxa Google, per tant, si s’acaba aplicant a Espanya, perjudicarà les pimes en el seu intent d’iniciar-se en el comerç electrònic i obrir-se a la internacionalització. I el menor potencial exportador de l’economia espanyola significa menor competitivitat i capacitat de creixement, just quan apareixen senyals de desacceleració i convé reforçar les vendes als mercats exteriors. A més, atès que les plataformes digitals operen amb marges de beneficis molt reduïts, la taxa Google es repercutirà a la pime que utilitza els seus serveis i al client final, però no l’acabarà pagant la gran empresa tecnològica que li dóna el nom.
La taxa Google reduirà els ingressos de les empreses que operen a Internet i n’incrementarà els costos. Per tant, els seus beneficis disminuiran. Tenim a casa nostra casos d’èxit molt destacables en la venda online com el de Deporvillage. Amb només nou anys de funcionament, els empresaris manresans Xavier Pladellorens Sibila i Àngel Corcuera Soldevila han situat l’empresa comercialitzadora d’articles esportius en el terreny positiu dels beneficis. El prestigiós rotatiu Financial Times l’ha posicionat en el lloc 378 entre els millors e-commerce de tota Europa. El rànquing FT1000 comprèn les empreses amb més creixement a Europa entre 2014 i 2017, i Deporvillage torna a ser l’e-commerce esportiu que més creix. Concretament, el creixement mitjà dels darrers tres anys és del 74,4%, amb una facturació de 45 milions l’any 2018 i superant les 550.000 comandes anuals.
La taxa Google serà un impost que castigarà aquests casos d’èxit i desincentivarà la inversió de les empreses en la seva digitalització. Les pimes espanyoles estaran en desavantatge competitiu davant les empreses d’Irlanda, Suècia, Dinamarca i Finlàndia. Naturalment, també perdran competitivitat respecte totes les empreses del món. El govern espanyol, com un ceballut Quixot de la Manxa, s’entesta a mantenir l’endarreriment crònic, lluitant contra la modernitat i la tecnologia amb la força coactiva dels impostos. Si l’impost de societats suposa el 5% de la recaptació total de Finlàndia i el 5,9% de la de Dinamarca, a Espanya suposa el 6,9%. La iniciativa del govern espanyol de defensar en solitari la taxa Google perjudicarà, com hem dit, les pimes domèstiques i també els consumidors finals, que hauran de pagar preus més elevats i tindran més obstacles per afegir-se al comerç electrònic. La digitalització i Internet redueixen de forma dràstica els costos de cerca i comunicació, convertint el cost marginal de reproducció i distribució del bé digital en zero. Això facilita el fenomen winner-take-all, on l’empresa guanyadora esdevé dominant en el mercat. De manera recíproca, aquest impost pot contribuir al fenomen loser-take-nothing, on les empreses espanyoles es queden sense res.
Jordi Franch Parella, doctor en Economia i professor dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.