El concepte de comerç electrònic avui en dia està canviant en relació al de fa uns anys. Un fenomen que al seu moment va fer sens dubte que les expectatives optimistes dipositades sobre ell no es complissin del tot.
Per exemple, fa un temps, es pensava que a Internet predominaria el concepte de «anar de compres»; és a dir, que el client duria a terme adquisicions possiblement per impuls, no imprescindibles, i d’un alt valor afegit. En canvi, ara, sembla que es busca més a un tipus de client que «fa la compra», la qual cosa explica que cada vegada hi hagi més cadenes de supermercats que ofereixen serveis a través d’Internet.
D’altra banda, les empreses que ofereixen productes o serveis a través d’Internet estan canviant les estratègies que havien seguit durant els darrer anys. Una línia que molt probablement s’anirà perfilant amb una major claredat en els propers anys, encara que no resulti fàcil. Aquestes són algunes noves tendències que es perfilen en relació a les noves estratègies on-line:
a) El fi del contingut gratuït. S’ha demostrat errònia la suposició que es podien oferir serveis de forma gratuïta esperant que la publicitat fora la que proporcionés la rendibilitat. Les empreses que ofereixen aquests continguts ara comencen a cobrar per ells encara que sigui en forma de subscripció (bàsicament, amb l’objectiu d’obtenir informació sobre l’usuari). En aquesta mateixa línia, els buscadors estan cobrant a les empreses que es troben en ells per figurar en un lloc més destacat. En el futur la publicitat haurà de resoldre el problema de l’adaptació al nou mitjà electrònic per guanyar eficàcia, perquè fins ara simplement s’ha calcat el model de la televisió o el de la ràdio utilitzant formats multimèdia. En aquest sentit hem de tenir molt present que la xarxa no constitueix un mitjà de comunicació que pugui suportar fàcilment una estratègia de promoció d’aquesta mena.
b) Marques establertes. De la mateixa manera que les .com pures semblen perdre terreny enfront de les empreses tradicionals, les marques establertes en el món off line semblen guanyar-ho a les noves marques creades a Internet, especialment pel que fa als mitjans de comunicació. Informació o compra? En molts casos els consumidors no utilitzen els llocs web de comerç electrònic per comprar, sinó simplement per informar-se sobre el producte. Aquestes empreses s’estan convertint cada vegada més en creadors de continguts. Aquest és el cas, per exemple, d’Amazon, que al costat de cada producte audiovisual ofereix crítiques i opinions d’altres compradors, molt útils abans d’efectuar l’adquisició.
c) Especialització. Les botigues a Internet s’estan especialitzant. La raó és que, a més d’una gestió molt més simple, l’especialització permet que el client trobi el que cerca amb més facilitat, alhora que la botiga pot distingir-se de les altres amb major eficàcia.
d) Segmentació. Els criteris tradicionals per segmentar consumidors on-line a dia d’avui s’han mostrat molt poc satisfactoris. En aquest sentit, en els propers anys veurem avanços significatius en aquest terreny tan sensible a l’hora de determinar els diferents targets groups i poder adequar així la venda a través de la xarxa.
d) Personalització. Les empreses que desenvolupen els seus negocis a la xarxa estan avançant en la personalització de l’oferta perquè aquesta acabi conduint a la fidelització del client. De la mateixa manera, en els propers anys, la publicitat haurà de trobar la manera d’apropar-se al consumidor on-line de forma més eficaç, millorant les seves tècniques i, sobretot, no tornant a repetir els greus errors del passat.
No obstant, i al marge del que succeeixi amb el futur del comerç electrònic o de les .com, el plat fort de l’evolució d’Internet i les tecnologies de la informació serà la seva implementació en l’organització de les empreses en general. I, en aquest sentit, és evident que encara ens queda un llarg camí per recórrer.
Joan Morales Alcudia – Professor col·laborador dels Estudis d’Empresa de la FUB