Als països més desenvolupats, els nous llocs de treball vénen de les noves empreses innovadores (start-ups). Eric Schmidt, president executiu de Google així ho creu i s’atreveix a fer previsions: a la península, el 75% dels llocs de treball que es crearan vindrà de la ma de les start-ups. És un bon titular, encara lluny de la realitat al nostre pa
ís.
Quantificar-ho a futur és complicat, però certament, si parlem de nous llocs de treball, no de desplaçament (sovint es creen llocs de treball que en destrueixen d’altres en el mateix sector), té lògica que vinguin de les empreses que apareixen al mercat fent coses noves, com també de les no tan noves però que tenen capacitat d’innovar i d’adaptació.
En quins camps? En els que sigui, l’element fonamental és que es detecti un problema que necessita ser resolt.
Sí, les start-ups estan de moda. Acceleradores d’empreses, suplements als diaris, notícies a la premsa, algunes ja s’anuncien a la televisió.. Normalment es vinculen al sector tecnològic, que permet creixements globals més ràpids, però no ha de ser obligatòriament així.
Si a algú li qualifiquen la seva empresa com a start-up, està de sort. Sense obviar el risc, vol dir que ha detectat un nínxol de mercat o un problema a resoldre (amb un mercat afectat de suficient volum com per resultar atractiu) i té l’estructura per satisfer la necessitat del mercat objectiu. També vol dir que pot calçar vambes de colors, vestir de forma informal i quelcom encara millor, pot tenir accés a noves fonts de finançament paral·leles al sector bancari, com els cada vegada més coneguts business angels.
A l’admirada Sillicon Valley els bancs quasi no hi intervenen. A Catalunya, també van apareixent fórmules de finançament alternatives adaptades a aquestes noves empreses, on els clàssics avals i garanties es poden substituir per la confiança i expectatives de creixement que el projecte és capaç de generar.
D’acord amb el recent catàleg de finançament alternatiu publicat per la Generalitat de Catalunya (mitjançant l’agència ACCIÓ), aquest tipus de finançament ja cobreix aproximadament un 20% del finançament empresarial. Dada gens menyspreable, però encara amb molt recorregut.
Quines són les claus perquè una jove empresa generi aquesta confiança?
Complint la definició de start-up abans donada, la capacitació, la complementarietat i l’experiència de l’equip fundador. S’inverteix en les persones. Però perquè inverteixin en nosaltres ho haurem d’explicar. I com més millor. Les ganes de canviar el món, la capacitat de treballar de forma col·laborativa, la capacitat i ganes d’aprendre també compten, i molt. Les persones, emprenedores o no, no naixem ensenyades.
Nodrir-se de l’experiència i metodologia d’altres emprenedors i empresaris (mentors) que ja hi han passat té molt valor i abaratirà, sens dubte, els errors propis. La universitat, com a proveïdora de coneixement, i l’administració, com a agent connector, també hi tenen un paper important.
Com en la vida mateixa, en el món de l’empresa, si estem disposats a compartir i col·laborar, molt probablement acabarem rebent més del que donem. Agradi o no, el futur va per aquí.
Roger Fosas professor i tutor del TFG dels estudis d’Empresa del Campus Manresa de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVIC-UCC)