Com cada any que comença les persones acostumem a assenyalar al calendari les dates o les fites que esperem celebrar amb major il·lusió al llarg de l’any. A títol personal jo havia assenyalat el primer dissabte del mes de febrer ja que aquell dia s’havia de celebrar un esdeveniment ben especial: el llançament definitiu i irreversible de la Zona Única de Pagaments a Europa (SEPA -Single European Payent Area- en terminologia anglosaxona).
De moment però hauré de reservar el cava a la nevera. El passat 09 de gener el comissari europeu de Serveis Financers, Michel Barnier, va aigualir la celebració en comunicar que la Comissió Europea s’havia vist abocada a concedir una pròrroga extraordinària de sis mesos, fins el proper 01 d’agost de 2014, per a la posada en marxa definitiva de la Zona SEPA. El motiu que esgrimeix la Comissió Europea és que hi ha la temença que hi podria haver un problema massiu de bloqueig en les operacions de pagaments arreu d’Europa degut al retard en la transició cap als formats de pagaments que estableix SEPA. De fet però, la pròrroga que ha concedit la Comissió Europea es refereix només al factor d’irrevocabilitat del procés, car cal recordar als lectors que desde fa ben bé 2 anys i mig és perfectament possible realitzar els pagaments en base als estàndards SEPA.
I doncs, què és SEPA? SEPA es l’espai en el que els ciutadans, les empreses i qualsevol agent econòmic que operi a Europa puguin realitzar i rebre pagaments en Euros, amb les mateixes condicions bàsiques, els mateixos drets i les mateixes obligacions. Això significa que els pagaments SEPA hauran de rebre el tractament de pagaments nacionals, i és per aquest motiu que SEPA no només pretén millorar l’eficàcia dels pagaments entre diferents països, sinó que també desenvolupa instruments, estàndards, procediments i infraestructures comunes arreu d’Europa.
Aleshores si SEPA ofereix tants avantatges, per què prorrogar-ne la seva implantació fins el proper mes d’agost? Els lectors amb ull crític potser ja intueixen que les Entitats Financeres hi tenen força a dir en aquest projecte i el cert és que han posat un munt de pals a les rodes al llarg del procés ja que l’eficiència dels uns (ciutadans i empreses) representa una pèrdua potencial per als altres (Entitats Financeres). Però la responsabilitat del retard de SEPA no la podem atribuir exclusivament al sector financer. Les Administracions Públiques tampoc n’han fet ressò entre la població (recordem que l’afectació de SEPA és comparable a la implantació de la moneda única), i en conseqüència el grau de desconeixement de SEPA entre els ciutadans i les empreses és de proporcions colossals. Una xifra reveladora: tot i que SEPA es va iniciar l’any 2008, a Espanya a l’abril del 2013 només el 9,69% de les operacions de pagament es feien segons els nous estàndards.
Per bé que m’agradaria parlar-hi, dubto que el comissari Barnier volgués atendre la meva trucada. Crec que el millor que puc fer doncs és esborrar la fita que havia assenyalat per al dia 01 de febrer i traslladar-la al proper dia 01 d’agost de 2014. Espero que res ni ningú em faci fer un altre gargot a l’agenda.
Jordi Soldevila Calsina, Professor col·laborador dels Estudis d’Empresa de la FUB