Els Smartphones o telèfons intel·ligents s’han convertit avui dia en el principal dispositiu d’accés a Internet, essent el seu ús d’un 85%, en detriment del PC (67%) o les tauletes (45%). Per tant hi ha hagut un augment notable de la utilització dels mòbils en aquests darrers anys. De fet, un informe elaborat aquest darrer juliol per l’associació de publicitat i màrqueting i comunicació IAB i l’empresa Elogia, indica que durant el darrer any, el temps mig que destinem a estar connectats a través d’aquest dispositiu ha augmentat en una hora, és a dir, que dediquem gairebé tres hores i mitja al dia al nostre Smartphone.
Molts de nosaltres utilitzem el mòbil mentre mirem la TV (8 de cada 10), altres mentre estem tenint converses amb amics o familiars, altres mentre sopem… I què fem? Doncs des de comentar el què s’està veient a la televisió, fins a xatejar amb amics o grups, utilitzar les xarxes socials, llegir correus electrònics, jugar, consultar el temps, llegir notícies, comprar per Internet o utilitzar la banca online… Inclús en moments de desconnexió, mentre estem amb familiars o amb amics, també fem ús del mòbil, ja que com que sembla que ho hem de saber tot, si no sabem alguna cosa agafem el mòbil i utilitzem el nostre amic “Google” perquè ens doni la resposta i ens converteixi en el “setciències” de la conversa.
Hem arribat a un punt en el qual sembla que si no estem presents a les xarxes socials o no tenim whatsapp som d’una altra dimensió. Molta gent introvertida ha trobat en les xarxes socials una forma fàcil de fer amics, altres hi han trobat una forma de mantenir-se en contacte amb coneguts amb els que per falta de temps no poden quedar, a d’altres simplement els agrada xafardejar que fan els companys, a alguns els agrada exposar a mode de diari, tot el que fan i deixen de fer a través de les xarxes… I el mòbil (que ens permet geolocalitzar-nos, penjar una foto o adjuntar una ruta) és la forma més fàcil de fer-ho. S’ha arribat tan lluny que fins i tot en alguns països hi ha hagut casos d’assetjament a través de les xarxes socials, el “Cyberbuylling”, que han arribat a l’extrem del suïcidi, sobretot entre gent jove que són els que estan en una edat més vulnerable.
Si parlem de WhatsApp, trobem que, per una banda és una eina ràpida i gratuïta de comunicar-se, però que a la vegada pot provocar estrès per la necessitat d’haver de respondre el missatge en un període breu de temps. Molta gent utilitza el WhatsApp indiscriminadament mentre està amb amics, amb la parella o amb la família, essent incapaços de gaudir del moment.
Però no es tracta només de xarxes socials o de WhatsApp. Hi ha molta gent reticent a utilitzar xarxes socials, però què tenen la sensació d’haver d’estar sempre localitzables i de guàrdia, connectats minut a minut amb el treball a través del correu electrònic i el mòbil.
Es parla dels efectes nocius dels mòbils per a la salut a causa de les possibles radiacions que emeten aquests dispositius, però els efectes més greus són els psicològics i l’addicció que poden causar, especialment entre els més joves. L’alemany Thomas Südhof, guanyador del premi Nobel de Medicina 2013, afirma que els Smartphones produeixen una situació d’estrès contínua que pot provocar transformacions en el cervell i malalties com la Síndrome de l’esgotament. La Síndrome de l’esgotament és una situació d’estrès insostenible en la qual la persona pot experimentar situacions com taquicàrdies, sudoració, sequedat… És aquí quan ens hem de plantejar si realment la hiperconnexió digital i tecnològica, que a priori ens ha permès avançar en molts camps aquests darrers anys, ens aporta beneficis o perjudicis.
Per poder donar una resposta ens hauríem de plantejar si realment seriem capaços de passar un cap de setmana (només 48 hores) amb el telèfon silenciat, sense mirar el correu electrònic o el WhatsApp, sense connectar-nos a les xarxes socials, ni fer cap cerca a Google, ni llegir notícies per Internet i d’oblidar-nos completament de l’univers 2.0. Depenent de la nostra resposta, sabrem si patim d’intoxicació digital o estem salvats pel silenci digital.
Eva Castilla Álvarez professora col·laboradora dels estudis d’Empresa del Campus Manresa de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVIC-UCC)