Amb massa freqüència es parla de “direcció de recursos humans” i s’oblida com “gestionar les persones”
La possibilitat que té un comandament de tenir entre els seus col·laboradors una varietat considerable de tipologies és el més habitual. Les persones que formen part d’un departament o d’un equip de treball són diferents. Tenen aptituds, interessos, experiència i coneixements propis i específics i els comandaments han de ser molt versàtils a l’hora de gestionar aquestes diferències.
Tenim imatges molt estereotipades de la figura d’un directiu. En l’entorn de l’empresa, sovint podem escoltar un munt de frases en forma d’eslògans sobre lideratge, la gestió del talent i moltes altres expressions que, alimentades des d’àmbits acadèmics, escoles de negoci i departaments de recursos humans, són una part de la comunicació en el dia a dia de les empreses. Pot semblar que això dóna un plus i posiciona millor en el mercat. Sens dubte, és cert, però no és incompatible amb altres models que, sense oblidar els objectius empresarials, es dediquen també a gestionar persones.
El concepte recursos humans hauria de treure valor a “recursos” i reforçar la paraula “humans”. Des d’aquesta visió, les empreses i els seus directius, a més de dirigir recursos humans, haurien de dedicar més esforços a gestionar millor les persones. L’empresa està formada per un conjunt de persones úniques i diferenciades, amb potencials diferents i expectatives diferents. Gestionar aquestes diferències implica poder-les conèixer i potenciar-les. La varietat de persones que poden configurar la plantilla d’una empresa és gairebé il·limitada i els bons comandaments tenen perfectament assumit que el mètode “café per a tothom” no serveix.
Considerar aquestes diferències genera un valor afegit a la institució. S’ha de gestionar pensant que no dirigim només persones, sinó que també ho farem comptant amb elles. Es tindrà en consideració què volen, què poden fer, què saben fer, i per què no, ajudar-les a superar les pròpies incompetències. S’ha de conèixer i comprendre els col·laboradors posant en pràctica l’empatia. Dirigir persones implica parlar i comunicar-se amb els subordinats. És dedicar-hi tot el temps que faci falta. No val l’excusa de la manca de temps i que es tenen prioritats. Aquest és un tema que no admet la dicotomia entre allò que és urgent i el que és important. Suposa les dues coses. Si assumim aquesta responsabilitat, l’acció de dirigir es farà més fàcil.
S’acostuma a imaginar la figura del directiu com una persona que és protagonista de grans projectes, ocupats en qüestions de finances, pressupostos, vendes etc. Els imaginem anunciant amb grans discursos que els recursos humans són el principal actiu de l’empresa. També podem observar que en algunes organitzacions la facilitat d’oblidar és paral·lela a la poca atenció que es presta a la gestió de persones.
Tampoc es tracta que el directiu hagi de ser el “bo” de la pel·lícula, que es desenvolupa en un escenari que no és de cartró. L’empresa necessita d’un equip de persones involucrades també en els objectius quantificats de forma numèrica en resultats.
També s’han de donar ordres. Ha d’exercir com a líder, però també com a cap, perquè l’empresa, la persona, el professional i els resultats han d’anar units.
Qualsevol comandament pot tenir entre els components del seu equip, una àmplia gamma de col·laboradors. L’eficaç, el negatiu, el sabotejador, l’optimista, el desmotivat, el cooperador…. Amb tots haurà de lluitar amb tots per aconseguir resultats i, si no ho fa, haurà de prendre alguna decisió, que si no té valor suficient, no acabarà executant: com per exemple prescindir d’alguna persona. És aquesta una opció que sempre es podrà prendre, però sempre hauria de ser l’última. Abans s’haurà de fer un diagnòstic i fer costat al “malalt” en tot moment. El cap directe, el director de persones, haurà d’ensenyar conductes, detectar errors, transferir coneixements i tot amb una dedicació en la qual la paciència i la disciplina sempre han de ser-hi presents.
No es tracta de reinventar un model nou de comandament impregnat de paternalisme. Es tractaria de posar en pràctica molts dels eslògans que formen part del vocabulari empresarial, i que sense buscar l’excel·lència, ens permetin, amb persones normals, aconseguir resultats satisfactoris.
Rafel Roca i Olmos professor col·laborador dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.