Qui ha de pagar la crisi econòmica?

El govern del Partit Popular va aprovar el passat novembre el RD 20/2011, de 30 de novembre, sobre mesures urgents en matèria pressupostària, tributària i financera per reduir el dèficit públic de l´Estat Espanyol.  Una de les mesures contingudes en aquesta norma és l´establiment d´un recàrrec complementari sobre la tarifa estatal del IRPF entre el 0,75% i el 7%. Que suposarà això a la pràctica?

Doncs que a partir d´aquest mes de febrer (doncs al mes de gener encara no va aplicar-se) els treballadors i pensionistes perdran poder adquisitiu gràcies a l´augment d´aquesta tarifa que repercuteix directament per calcular la retenció aplicable sobre les nòmines i pensions. Així, i segons les estimacions fetes pel Ministeri d´Economia i Hisenda, una nòmina o pensió de 1.500 € mensuals es reduirà en 14 €; una nòmina o pensió de 2.400 € mensuals en 41 € i una nòmina o pensió de 14.500 € mensuals en 1.350 €. De mitjana s´ha calculat que es deixaran de cobrar uns 20 € mensuals però cal veure la situació personal de cadascú. Aquest és tan sols el primer capítol.

Segon capítol: s´anuncia ara des de la Generalitat de Catalunya que la paga de juny dels treballadors públics es retallarà un 3% degut també a la voluntat d´equilibrar el dèficit públic. Aquí aquesta pèrdua de poder adquisitiu sols afectarà als funcionaris i no per motius fiscals sinó merament estructurals.

Tercer capítol: ja s´està anunciant un altre augment d´impostos tant per part del Govern espanyol com de la Generalitat de Catalunya. El primer vol augmentar el tipus impositius del IVA (impost que afecta als consumidors de béns i serveis) i el segon l´AJD (impost que afecta bàsicament a l´atorgament de documents notarials).

Quart capítol: per aquest exercici i el següent s´ha reintroduït l´Impost de Patrimoni a partir de 700.000 € quan des de l´any 2008 estava bonificada la seva quota en un 100% i, per tant, ja no es venia liquidant per cap contribuent.

En conclusió, es pot afirmar que aquesta pèrdua de poder adquisitiu derivat de l´augment d´impostos recau bàsicament en les classes mitges ja que els rics de veritat tenen o bé altres formes de cobrar (via rendiments de capital que tributen molt menys) o bé diferents eines de planificació fiscal (via SICAVS, societats patrimonials o utilitzant els paradisos fiscals). Per tant, qui realment acaba pagant aquesta crisis econòmica no és qui l´ha generat (la classe mitja representada pels treballadors i pensionistes) sinó qui realment se n´ha aprofitat quan corrien temps de bonança econòmica (representat pel poder financer en general). I per sinó fos això suficient s´ajuden amb diners públics a través del FROB a algunes d´aquestes entitats. Fins on anirem a parar?

Xavier Flotats Tomasa – Professor de Fiscalitat dels Estudis d’Empresa de la Fundació Universitària del Bages (FUB)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.