Jordi Franch, professor dels estudis d’Empresa de la FUB, publica, diàriament, a Regió 7, una clau interpretativa per comprendre el comportament de l’economia mundial. Cada setmana, compartim al bloc d’Empresa de la FUB, un extracte d’aquestes notes.
Sobre el FMI, les participacions preferents, l’activitat exportadora de l’estat espanyol, la pressió fiscal i l’increment de la prima de risc
(setmana del 17 al 21 de juliol de 2012)
Què fa el Fons Monetari Internacional (FMI)? El FMI és un organisme que emet informes i assessora els governs en polítiques macroeconòmiques. El seu últim informe fa una previsió negativa sobre l’evolució del PIB espanyol per a l’any que ve. Amb tot, val a dir que les previsions econòmiques solen ser gairebé sempre desmentides per la realitat. I és que, al contrari que les ciències naturals, l’economia es fonamenta en relacions de causa-efecte lligades a l’acció humana. Encara que els economistes utilitzin models matemàtics, les seves previsions sovint s’han de corregir pel component incert de la conducta humana.
Què són les participacions preferents? Les participacions preferents són un híbrid entre les accions i la renda fixa perpètua. La manera d’augmentar els recursos propis d’una empresa és emetre i vendre noves accions. Els que les compren es converteixen en accionistes i propietaris. És el que fan els bancs. Les caixes d’estalvi, però, no són societats anònimes i no ho poden fer. Així, per captar fons propis, van optar per oferir als seus clients les participacions preferents, amb rendibilitats molt elevades, com si fossin una llibreta a termini. Quan algunes caixes van començar a tenir problemes i van deixar de pagar els interessos compromesos, els clients afectats van decidir vendre les participacions. Però com que és un producte financer sense venciment, per vendre’l, cal algú disposat a comprar-lo, cosa que ara mateix no existeix. En aquests moments, milers d’estalviadors es troben atrapats en un corralito: ni cobren els interessos, ni poden recuperar el capital invertit.
Per què es manté l’activitat exportadora de l’estat espanyol, malgrat la crisi? La quota de les exportacions espanyoles en el mercat mundial es manté estable al voltant del 2% mentre que la dels EUA, França i el Regne Unit disminueix. L’explicació és que les empreses de més de 250 treballadors, que són molt poques, resulten molt competitives, incrementen la productivitat per sobre dels costos laborals i experimenten una forta expansió de les vendes internacionals.
Què és la pressió fiscal? La pressió fiscal és la relació entre els ingressos tributaris totals (impostos recaptats i cotitzacions a la Seguretat Social) i el PIB. En aquests moments, l’estat espanyol té una pressió fiscal inferior a la mitjana de la Unió Europea. Amb tot, l’indicador rellevant no és la pressió fiscal sinó l’esforç fiscal, que és la relació entre la pressió fiscal i el PIB per càpita. El mateix 30% de càrrega impositiva no demana el mateix esforç per a algú que cobra 1.000€ que per a algú altre que en cobra 3.000. En termes d’esforç fiscal, l’estat espanyol es troba per sobre de la mitjana europea, molt més que Suècia i Alemanya.
Per què continua pujant la prima de risc? La prima de risc continua pujant perquè els inversionistes no creuen que les mesures adoptades fins ara pel govern siguin suficients per sortir de la crisi. Els mercats demanen un canvi de direcció en la política econòmica que s’ha seguit fins ara (pujada d’impostos, baixada de la despesa social, rescat bancari i cap reforma estructural). De fet, una baixada dels impostos podria, paradoxalment, augmentar la recaptació total en generar nova activitat econòmica. D’altra banda, les retallades socials i el rescat bancari comencen a traduir-se en mobilitzacions populars al carrer i en un creixent sentiment d’injustícia que no ajuden a calmar els mercats. I continuen mancant reformes estructurals que estimulin la baixa productivitat de l’economia espanyola.
Jordi Franch, professor dels estudis d’Empresa de la FUB