El 13 d’octubre es comunicava la mort del rei de Tailàndia, Bhumibol Adulyadej, més conegut com Rama IX. Tenia 88 anys i era monarca des de l’any 1946, és a dir, des de feia 70 anys. La seva figura va ser atípica: no va néixer a Tailàndia, no havia estat educat per ser rei, no era l’ hereu principal de la dinastia Chakri, quan era jove, el tailandès no era el seu idioma principal… Va arribar al tron per la mort sobtada del seu germà. Malgrat això, potser ha estat el monarca actual més estimat pel seu poble. Treball, dedicació, valors, imatge, proximitat… tota una sèrie d’actituds que el van divinitzar davant la seva gent.
Mentrestant, a Tailàndia la política fa un camí diferent. Des de l’any 2014 governa una junta militar dirigida per Prayuth Chan-ocha. No és estrany ni inestable un govern militar a Tàilandia. Han tingut prop d’una vintena de cops d’estat en els últims anys, més de la meitat amb èxit. Políticament, hi ha un dur enfrontament entre dues faccions: Les “camises grogues”, monàrquiques, procedents sobretot del sud el país, i les “camises vermelles”, principalment originaris del mon rural, i amb preferències pel multimilionari populista Thaksin Shinawata, primer ministre que va ser deposat per un cop d’estat, com va passar després amb la seva germana, ex-primera ministra Yingluck, destituïda l’any 2014. En un entorn que, per a molts països podria ser una llavor de guerra interna, la figura indiscutible del rei ha estat pal de paller perquè la societat no es divideixi i continuï vivint amb estabilitat .
En aquest context, em trobo amb bitllets reservats des de fa setmanes per volar el dia 1 de novembre a Bangkok. No tinc cap dubte que el viatge és segur, Aquest tema no m’inquieta . Em preocupa més la procedència o improcedència de fer visites comercials en aquesta situació. El govern ha decretat 30 dies de dol a tot el país, un any sencer pels funcionaris. Fins i tot el nou possible rei, Maha Vajiralongkorn, futur Rama X, no es pronunciarà sobre la successió monàrquica fins passat aquest temps.
Decideixo trucar un amic resident a Bangkok des de fa anys. Em diu que no cal anul·lar les visites. La gent està trista al país dels somriures, molts vesteixen de color negre, i la ciutat esta inundada de pantalles amb vídeos retrospectius del rei, però l’activitat continua amb normalitat. El meu amic em recomana que, si vull ser respectuós, puc dur una camisa negra a les reunions com a mostra sincera de compartir el dol. És un bon consell. No ho veig com una acció d’oportunisme comercial, sinó com un gest cap a una societat en la que durant aquest vint anys sempre m’he trobat còmode i amb la qual m’he intentat involucrar, en les seves costums i tradicions.
Desprès de la conversa, i d’haver retornat amb èxit, reflexiono sobre tres fets que m’han ajudat en aquesta experiència. Primer de tot, la importància dels contactes, -el famós “networking”-, la necessitat de no deixar perdre relacions encara que ja no estiguin al nostre entorn professional. Ens creuem amb moltes persones però amb molt poques amb les que mantenim una mínima relació. En el mercat exterior és fonamental aquesta xarxa de relacions. Es generen durant tota la vida professional i son vàlides encara que canviem de sector o país. La vida professional és molt llarga.
El segon és la pro-activitat. En el cas d’un potencial conflicte, avançar-se amb iniciatives i no esperar que vinguin soles les solucions, o que un altre ens ho resolgui. El mercat internacional és ràpid i dinàmic. Fins a cert punt egoista. Els contactes ajuden si demanes ajuda, però no estan pendents de si la necessites. Cal iniciativa i avançar-se a les problemàtiques. És una actitud.
I el tercer és la capacitat d’adaptar-se a una situació d’una manera sincera i no oportunista. Un gest com una camisa negra pot ser suficient.
Aquest article té una doble finalitat. D’una banda donar un petit cop d’ull sobre la situació política actual d’un país, Tailàndia, que està dintre d’una zona, l’ASEAN, que sovint oblidem, i que és una de les àrees més importants i actives del món, amb més població i creixement que la UE. Una zona accessible i amb oportunitats.
I d’altra banda, compartir tres reflexions que vaig fer a posteriori sobre l’encert de portar la camisa negra en les principals reunions fetes a Bangkok, i que són extrapolables a la majoria de persones que avui son actives en el comerç internacional. El fet d’haver mantingut el contacte amb aquest amic al llarg dels anys, tenir la iniciativa de trucar-li i preguntar-li què opinava i què m’aconsellava, i posar en pràctica la senzilla i sincera acció de posar-me la camisa negra a les reunions, crec que han estat tres encerts.
Lluís Blancafort Masriera, professor col·laborador del estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.