Es fa difícil triar el camí a seguir si no coneixem el punt de partida
Des de les últimes dècades del segle passat i continuant durant la primera del XXI, s’han anat donant tota una sèrie d’esdeveniments socials, econòmics i demogràfics que han canviat la forma d’entendre la nostra existència, i també alguns dels valors que es pensava no canviarien mai.
Un dels canvis més significatius els darrers anys s’ha donat a nivell demogràfic. Els moviments demogràfics cap a països més desenvolupats han estat constants. Però vés per on, que nosaltres que érem receptors d’aquestes persones, ara també som part d’aquest moviment, especialment entre joves ben formats i amb la il·lusió de trobar un futur en altres països. És evident que cada generació disposa d’una visió del món diferent i de valors també diferents.
Tot i així, el que m’ha motivat a escriure aquestes línies, ha estat quelcom que les darreres festes nadalenques vaig observar, i que es donava més intensament que en altres èpoques de l’any. Em refereixo a un continu moviment de joves amb maletes i bosses de viatge, que jo no endevinava si anaven o tornaven. Però per les dates, vaig pensar que gairebé tots per Nadal havien volgut tornar al seu cau, a les seves arrels, als seus orígens.
Són aquestes arrels, les que donen consistència i continuïtat a les persones, als pobles i també a les empreses i institucions. Oblidar les arrels és com perdre la identitat, la marca, el segell distintiu que donarà sentit a tot el que farem en el futur.
Les empreses també haurien de tenir present aquestes arrels per assegurar el seu creixement i permanència. Algunes de les empreses més significatives de Manresa i el Bages, han estat fidels a aquesta idea, mentre d’altres han desaparegut del teixit empresarial de la comarca.
Saber quan, on, i com s’ha gestat i iniciat el seu camí una empresa és fonamental per poder garantir la seva activitat en el futur. La missió i la cultura organitzativa, sovint és una conseqüència de les arrels, dels principis i valors, que essent inicialment somnis, algunes persones van transformar en projectes empresarials.
Saber qui som i perquè existim, són sinònims de propòsit i missió. Gairebé totes les empreses en els seus orígens fundacionals tenen un propòsit, una missió, i també valors que s’han de transmetre al personal per poder canalitzar l’energia dels equips de treball.
No és anecdòtic veure que algunes organitzacions rendeixen reconeixement als fundadors donant visibilitat al passat mitjançant imatges històriques, museus de productes i documents que en la seva conservació i exposició transmeten força fundacional als actuals treballadors.
Es fa imprescindible doncs tenir unes arrels sòlides, però també ésser sensibles a la realitat del moment i els mercats. La voluntat d’estar en els mercats durant moltes dècades implica mantenir-se ferms al terra, en qui som, d’on venim i cap a on anem, però evitant ser un gegant de fusta que al mínim moviment de terra produeix un terrabastall. Estructures d’empresa rígides que no canvien en el temps, fan perdre eficàcia i dificulten la creativitat individual i organitzativa. Altres amb l’excusa de la competència dels mercats obliden els valors fundacionals, i allò que els omplia d’orgull, ara ho canvien per comportaments que poc tenen a veure en compromisos psicològics, i massa en contractes laborals.
No es tracta només de tenir uns eslògans penjats pels passadissos de l’empresa. Tota aquesta cultura fundacional ha d’estar ben entesa, viscuda i sobretot seguida, si volem que sigui un generador de força col·lectiva per guiar les accions i decisions que en el dia a dia tindran que prendre cadascuna de les persones en el seu àmbit de treball.
Rafel Roca i Olmos – Professor col·laborador dels Estudis d’Empresa de la FUB