Una empresa no ha d’explicar què fa sinó el perquè i com ho fa. Tant és així que ha de determinar, en primer lloc, el seu propòsit en el món si vol ser entesa i connectar amb el seu públic. Ocupar un lloc a la ment dels consumidors no és senzill, la competència és ferotge i vivim en un món saturat de comunicació i informació, així que si el teu missatge no destaca és que no impacta al cor de les audiències.
Simon Sinek va investigar la capacitat de comunicació des de grans líders com Martín Luther King fins gegantines marques com Apple i en va donar compte al seu llibre “Start with why: How great leaders inspire everyone to take action” on demostra que tots els grans comunicadors segueixen una pauta en comú doncs no comencen el seu discurs explicant primer què fan, segon com ho fan i finalment per què ho fan, sinó que ho capgiren per explicar no allò què fan sinó els motius pels quals ho fan, la seva obstinada motivació per construir el seu camí en el món de les coses i en el món de les idees i del pensament. Això és el que es coneix com el “Golden Circle” de Sinek. Focalitzar en el propòsit representa posar sobre la taula la contribució d’una empresa al món i a la societat en què vivim.
Fa un segle Henry Ford va dir: “Un negoci que no produeix res excepte diners, és un mal negoci” i aquesta sentència, en ple segle XXI, cobra més valor que mai, ja que ens enfronta als grans desafiaments que les empreses, organitzacions i ciutadans tenim abans, durant i després d’aquest temps pandèmic. El propòsit condensa la promesa de valor i els valors en els quals una firma creu i sustenta la seva forma d’actuar en la societat. Aquest és avui un concepte estrella al management empresarial perquè mostra els valors que la ciutadania busca en el comportament les empreses. Segons el III estudi de Marques amb Valors (MCV 2020) hi ha una creixent tendència dels consumidors a tenir en compte les motivacions, accions i valors que les empreses assumeixen en la seva activitat vital i comercial.
D’altra banda l‘informe elaborat per The BDG Henderson “A Leadership Agenda for the Next Decade” (2018) proposa que els líders han de centrar-se en l’impacte social de les seves empreses i abordar desafiaments socials”, tant és així que això els portarà a generar capital en confiança, capital en reputació i capital en recomanació, i sinó donem una ullada a marques com Patagònia, Nike o Ben & Jerry per citar algunes de les que no inventen campanyes mediàtiques sinó que sumen els seus lideratges als d’activistes i líders de les comunitats implicades en primera línia d’acció, Jay Curley, Global Head of Integrated Marketing a Ben & Jerry dixit.
Crear activisme de marca és el futur del màrqueting i la comunicació, segons Kotler, autor del llibre “Brand Activism: From purpose to action” (2018) i no es tracta d’abraçar causes socials perquè sí i realitzar campanyes a tort i dret en affaires de màrqueting social. El propòsit actiu no és simplement crear un programa de Responsabilitat Social Corporativa, sinó integrar a la proposta de valor de marca el propòsit de la seva existència, la raó per la qual existeix i el projecte de creació de valor, no només empresarial, sinó social de la firma. No només es tracta de generar capital relacional amb els consumidors, sinó també amb els empleats, proveïdors, accionistes i tots els stakeholders que creuen i defensen el propòsit actiu i el compromís social de l’empresa on la coherència entre “what you do” i ” what you say you do ” és de vital importància per a generar transparència i credibilitat real, perquè les empreses i les persones que generen desenvolupament i progrés, tenen el deure moral de prendre partit, donar exemple i convertir-se en líders davant els reptes econòmics, socials i ambientals del món que compartim.
Chelo Morillo, Dra. en Comunicació i professora col·laboradora dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.