Aquesta setmana he llegit un petit-gran llibre de la Dra. Nicola Canessa, El sueño de la razón: cómo funciona el cerebro (EMSE_EDAPP), una obra amena i divulgativa que conté tres capítols especialment interessants pel meu àmbit de recerca. D’una banda, l’aprenentatge per imitació i de l’altra els circuits cerebrals involucrats en la presa de decisions i, en especial, les decisions de caràcter social.
La creença estesa que som éssers racionals es veu desmentida un cop i un altre per una infinitat d’investigacions neurocientífiques que mostren com la part inconscient de la nostra ment esdevé essencial en el per què pensem el que pensem, i en el per què fem el que fem: “Les nostres decisions -aclareix la Dra. Canessa- neixen en un circuit molt ampli, la via mesocoticolímbica, en la qual estructures diferents generen els nostres impulsos d’actuar d’acord amb l’experiència passada.”
Conscient versus inconscient
Al cap de poc temps d’acabar la carrera de Ciències Econòmiques, el que ara seria el grau en Administració i Direcció d’Empreses (ADE), em vaig adonar que havia rebut una excel·lent formació numèrica que vaig convertir en part de la meva professió com a professor de matemàtiques, d’estadística i de finances. Però d’altra banda vaig ser conscient que no m’havien preparat per entendre les decisions que prenem les persones i això era bàsic per al desenvolupament de la meva condició d’emprenedor. Per exemple, havia estudiat la teoria microeconòmica del consumidor, una sèrie de proposicions racionals que “demostraven” que aquest perseguia maximitzar la seva utilitat. Tanmateix, ni els meus col·legues, ni els meus empleats, ni els meus clients, ni per descomptat els meus alumnes es comportaven així, ni tan sols aproximadament. De seguida em vaig adonar que els processos mentals no s’adaptaven strictu sensu a les lleis de la lògica. És per això que en l’actualitat l’anomenada neuroeconomia investiga les bases cerebrals dels processos de presa de decisions des d’una vessant diferent.
Per posar un exemple, milions d’espanyols han estat cridats recentment a les urnes en unes eleccions. Si les persones fóssim decisors racionals ens hauríem llegit els programes de la totalitat dels partits, hauríem investigat el seu grau de compliment en anteriors comicis i hauríem analitzat la integritat dels seus líders. Però no fem res d’això. Fins i tot veiem com a normal que en els debats televisats entre ells apel·lin a eslògans viscerals en lloc de fer propostes concretes…
Acceptem-ho: “La nostra ment està tan ben equipada que ens dona els fonaments per produir pensaments sense necessitat de tenir ni el més mínim coneixement de com és el treball d’elaboració d’aquestes idees. Només som conscients dels resultats. Aquesta ment inconscient és com un ésser desconegut que crea i produeix coses dins nostre, i que, finalment, ens deixa a les mans els fruits madurs del seu treball “, com afirmava el fisiòleg, psicòleg i filòsof alemany Wilhem Wundt (1832-1912).
Economia versus Neuroeconomia
L’any 1997 les meves dues ànimes, la de docent i la d’executiu, van confluir en l’encàrrec que em va fer una Escola de Negocis perquè impartís un curs d’Habilitats Directives. Era un repte apassionant. Em vaig preparar exhaustivament els mòduls que versaven sobre lideratge, gestió d’equips d’alt rendiment, tècniques de negociació, gestió de el temps i comunicació.
En concret, al mòdul de negociació vàrem treballar a fons el model de negociació cooperativa de la Harvard Business School amb el mètode de cas, el qual incloïa diversos role-plays. Entre els assistents va destacar amb llum pròpia un empresari, casualment amic meu.
El curiós és que, mesos després, dinant amb ell, em va explicar amb orgull com havia literalment esclafat el seu adversari en una negociació recent. Mentre l’escoltava amb empatia (i en silenci) vaig vaticinar que aquesta victòria de curt termini esdevindria pírrica a mitjà termini i es capgiraria contra ell (com malauradament va succeir). Vaig sentir una immensa frustració professional, ja que no havia aplicat cap de les tècniques que havíem treballat en el curs esmentat i, que a en aparença, ell havia après millor que ningú.
Poc després vaig ser pare i vaig sentir l’enorme responsabilitat de criar bé la meva filla. Desitjava que fos feliç, bona persona, intel·ligent (en el sentit de prendre decisions encertades a la vida) i pròspera, és a dir, capaç de generar i aportar valor. Els meus dubtes sobre la formació racional de les persones van cristal·litzar: per què destinar tant de temps a l’educació del conscient si, a l’hora de la veritat, el que condiciona allò que fem, i fins i tot què pensem, és inconscient?
“Els exponents de la psicoeconomia (entre ells Daniel Kahneman, premi Nobel d’Economia) -ens recorda la Dra. Canessa- han descrit nombroses situacions en les quals les decisions preses per éssers humans de carn i ossos es desvien de forma sistemàtica de les regles de la teoria normativa.” I afegeix: “Es tracta dels anomenats biaixos en els judicis probabilístics i de les anomalies en els processos de decisions descrits i interpretats per un sector conegut com a “judgment and decision making.”
He dedicat aquests darrers vint anys de la meva vida – he llegit més de mil llibres i centenars d’articles científics sobre el tema; estudiat 3 màsters; he escrit i defensat una tesi doctoral – a esbrinar com educar l’inconscient per augmentar la probabilitat que les nostres ocurrències siguin valuoses, que les nostres emocions esdevinguin funcionals i que els nostres sentiments no ens amarguin la vida. He ideat en aquest sentit la Programació Neuro-Cal·ligràfica i em sento molt honorat per UManresa-FUB, i en concret molt agraït director i al professor i coordinador dels estudis d’ADE, Jordi Conca i Jordi Rojas, per haver-me encarregat l’assignatura Gestió del Talent dins els estudis del Grau. Amb aquesta assignatura de temari pioner conferim formació als alumnes, i ens atrevim a promoure una transformació perquè l’empresa d’avui demanda tant grans professionals com persones dotades d’una bona intel·ligència emocional, creatives i amb un caràcter de líders naturals.
Dr. Joaquim Valls, professor col·laborador dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC i autor de Manual mente (Libros Cúpula -Grup Planeta-, 2019)