La Comissió Europea ha anunciat aquesta setmana la imposició d’una multa de 4.343 milions d’euros a Google per abús de posició dominant amb Android, el sistema operatiu més popular en telèfons mòbils. Concretament, Brussel·les ha denunciat que el gegant tecnològic ha afavorit la instal·lació de l’aplicació als fabricants de dispositius mòbils que utilitzin el sistema, restringint la competència i la innovació. No és pas la primera sanció antimonopoli que rep el gegant nord-americà. L’any passat, la Unió Europea (UE) ja va sancionar la companyia de Silicon Valley amb 2.420 milions d’euros per vulnerar la competència en el mercat de les recerques per Internet. Segons la Comissió Europea, el servei Shopping de Google de comparatives de preus afavoria els seus propis serveis i anuncis de pagament. Ara, segons la comissària de Competència, la danesa Margrethe Vestager, descendent d’un clergue protestant, els fabricants de mòbils, com Samsung o Huawei, havien de preinstal·lar de forma obligatòria el navegador Chrome i l’aplicació de Google Search, el motor de cerca més utilitzat al món. Google també hauria fet pagaments a determinats fabricants per a què preinstal·lessin exclusivament Google Search.
Finalment, la companyia de Larry Page i Sergey Brin hauria impedit als fabricants que poguessin vendre dispositius amb versions modificades d’Android no aprovades per Google, tot i ser un sistema operatiu obert. Caldria analitzar més de prop aquestes acusacions.
Prop del 80% dels dispositius mòbils del món utilitzen un sistema operatiu basat en Android. I el motiu és senzillament que els fabricants de telèfons mòbils (des de Samsung i Huawei a Sony i Xiaomi) escullen lliurement instal·lar Android en els seus terminals. Podrien optar per altres sistemes operatius com l’iOS del model Apple o el Windows Phone de Microsoft. Però no ho fan. També podrien invertir un dineral en desenvolupar des de zero un sistema operatiu propi, però prefereixen la gratuïtat que ofereix l’Android de Google. Gràcies a la supressió d’aquest enorme cost d’entrada, molts fabricants de mòbils poden produir a preus baixos i els consumidors comptem amb una àmplia gamma de smartphones per només 200 euros. Així, els mòbils intel·ligents, veritables ordinadors de butxaca que s’han convertit en imprescindibles, han arribat a la vida de milions de persones. Si Android no fos gratuït, el preu dels smartphones seria prohibitivament car i el seu ús estaria reservat només a una minoria adinerada.
En segon lloc, quin problema hi ha en què Google pagui a determinats fabricants per la instal·lació del seu cercador, havent-hi altres alternatives disponibles en el mercat? El motor de cerca de Google és preeminent, però ni sempre ha estat així ni ho és per manca de competència. Abans de Google havien dominat el mercat Aliweb i Altavista, i actualment la competència continua sent nombrosa (Bing, Yahoo, Blippex, DuckDuckGo, Ask…). Si el propietari de la fruiteria on compro les taronges decidís regalar-me-les, estaria fent una acció il·legal? Podrien les restants fruiteries acusar-lo de competència deslleial? Seria absurd, oi? Doncs el mateix succeeix amb Google.
Finalment, el sistema operatiu obert d’Android no és únic ni exclusiu. L’Android de Google és el més popular i exitós, però competeix amb altres versions com el Fire OS d’Amazon, l’AliOS de la companyia xinesa Alibaba o el MIUI de Xiaomi. Què ofereix Google a canvi de la seva versió d’Android? Un paquet d’aplicacions preinstal·lades que són altament valorades pels usuaris finals: la botiga d’Apps Play Store, el navegador Chrome, el cercador Google o el servei de mapes Google Maps. Per tant, la versió Google d’Android és molt competitiva enfront dels rivals i, per aquest motiu, els fabricants ho incorporen als seus dispositius. En aquest sentit, i com a requisit per evitar la proliferació de sistemes operatius Android deficients (fabricants que distribueixin altres versions), la companyia de Silicon Valley demana als fabricants que vulguin vendre dispositius amb la seva versió d’Android que no comercialitzin altres versions no adherides a uns estàndards mínims de compatibilitat. Google tampoc impedeix que un sistema Android utilitzi aplicacions que no siguin seves. Per exemple, la versió d’Android desenvolupada per Amazon no ofereix preinstal·lats ni la Play Store (sinó l’Amazon AppStore) ni el navegador Chrome (sinó l’Amazon Silk), ni el cercador Google (sinó Bing).
En conclusió, que en lloc de dedicar-se a penalitzar i destruir models de negoci innovadors que generen valor per al consumidor, la política de defensa de la competència que desenvolupa la UE s’hauria de centrar en eliminar els nombrosíssims obstacles reguladors i impositius que dificulten el procés competitiu. La UE hauria d’eliminar els privilegis concedits i les barreres legals a la competència, deixant de multar les companyies més competitives com Google. En cas contrari, les polítiques de la UE de defensa de la competència es converteixen, irònicament, en polítiques de defensa de la incompetència, afavorint models de negoci menys eficients i perjudicant l’usuari final amb productes més cars i menys valorats.
Jordi Franch Parella, doctor en Economia i professor dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.