Actualment, un 85% dels autònoms paguen segons la base de cotització mínima, és a dir, 289 euros al mes. Però això té els dies comptats, ja que el govern té previst un canvi en el règim especial de treballadors autònoms (RETA). Anem a pams. Fins ara, els empresaris individuals elegeixen una base de cotització, que pot anar des d’un mínim de 944 euros mensuals fins un màxim de 4.070 euros. Sobre aquesta quantitat s’hi aplica el 30,6%, percentatge que es desglossa en contingències comunes (28,3%), contingències professionals (1,3%), cessament d’activitat (0,9%) i formació professional (0,1%). En total, el 30,6%. Calculat sobre la base escollida, toca pagar cada mes un mínim de 289 euros. I com a màxim, 1.245 euros. La pensió de jubilació que s’espera percebre en el futur depèn de les cotitzacions pagades. Com més es pagui avui, més alta hauria de ser la pensió futura. I viceversa. Com diem, una gran majoria de treballadors per compte propi no té confiança en un sistema públic de pensions basat en el repartiment que té els dies comptats, i opta per cotitzar el mínim legal. A Espanya hi ha aproximadament 3,2 milions d’autònoms, dels quals més de mig milió es troben a Catalunya. La quota mínima de 289 euros mensuals (364 euros per als societaris) és la quota més alta d’Europa, si bé cobreix la promesa de jubilació futura, baixa i l’accés al sistema sanitari. Els autònoms alemanys paguen una quota de 140 euros si superen els 1.700 euros mensuals d’ingressos i, en cas contrari, no paguen res. I mentre els nous ingressats al RETA espanyol paguen una tarifa plana de 60 euros mensuals els primers 12 mesos, a un país tan profundament estatista com França no paguen quota durant el primer any. Tampoc existeix quota d’autònoms a Itàlia, a Holanda és de 50 euros mensuals, i al Regne Unit la tarifa mínima equival a 14 euros (amb ingressos inferiors als 600 euros mensuals) i la màxima a 58 euros (quan els ingressos superen els 6.000 euros).
L’Estat reitera, per boca del ministre de Seguretat Social José Luis Escrivá, que amb el nou règim es pagarà en funció dels ingressos i, per tant, qui guanyi més pagarà més. Concretament, i com es va aprovar a finals de l’any passat, es proposa que els autònoms escullin la base de cotització segons els ingressos que creuen que tindran, podent-lo modificar al llarg de l’any. Les negociacions són encara inicials, però la previsió és que aquest nou sistema estarà operatiu a partir de 2022. La Cambra de Comerç de Barcelona ha denunciat que centenars de milers d’autònoms, amb el nou sistema, poden passar a pagar 433 euros mensuals, això és, el 50% més. Certament, aquest canvi de normativa que portarà revisions de les quotes a l’alça s’ha de rebutjar amb contundència, especialment enmig d’una profunda crisi. Tot denota un afany desmesurat per recaptar més impostos del col·lectiu dels autònoms, un dels més vulnerables i alhora més necessaris. Naturalment, el govern justifica el canvi d’una altra manera. El ministre assenyala que, amb el nou sistema, a qui facturi molt poc se li rebaixarà la quota. Però com deien els clàssics llatins, excusatio non petita, accusatio manifesta. De fet, aquesta excusa, més enllà del non petita, és feble en si mateixa. Si fos real, n’hi hauria prou amb una reforma del sistema vigent consistent en exonerar la quota als autònoms que facturen per sota del mínim legal. El col·lectiu d’autònoms, amb una important davallada dels ingressos pel confinament decretat davant la pandèmia, ha patit fortament el tancament de l’economia. És imprescindible que no se’ls maltracti encara més. És un col·lectiu que lluita diàriament a la trinxera per reactivar l’economia. Els cal el millor equipament i avituallament per defensar la supervivència econòmica de la societat.
Catalunya té més de mig milió d’autònoms. Mig milió d’herois i heroïnes anònims que lluiten diàriament per obrir la persiana, tirar endavant el negoci i servir el client sense desmai. De cada 10 autònoms, 4 són dones i 6 homes. I fins a 7 treballen precàriament en el sector serveis. La immensa majoria cotitzen per la base mínima i només alguns, quan s’acosta l’edat de jubilació, eleven la quota a pagar amb la il·lusió d’accedir a una pensió més decent. No és el moment de castigar-los amb més impostos. Amb el canvi de normativa previst, més d’1 milió d’autònoms es veurien perjudicats a tot Espanya. Un autònom que ingressi l’equivalent al salari mitjà espanyol, aproximadament 24.000 euros anuals, passaria de cotitzar 289 euros mensuals a 600 euros. Més del doble. I si ingressa 33.000 euros anuals passaria a pagar 825 euros al mes. Quasi el triple. Realment, no toca. Ni és el moment adequat, amb la crisi i la disminució d’ingressos, ni es pot obligar a pagar més quan el sistema públic de pensions no podrà complir el compromès en un termini de temps breu. Quan els migrats ingressos no arriben al mínim, cal l’exempció tributària. I, si se’ns permet afegir-ho, caldria un reconeixement públic a la figura de l’autònom i empresari individual. Arreu de la geografia es troben monuments al soldat anònim. L’autònom també lluita anònimament a la trinxera econòmica arriscant-se a perdre-ho tot per una idea i un propòsit. A diari lluita contra mil adversitats amb valor i coratge. I proporciona a la societat nous béns i serveis que la milloren col·lectivament. L’autònom és un creador net de riquesa que hauria de servir com un model d’inspiració i orientació per la societat. Per això, més que maltractar-lo fiscalment, pertocaria distingir-lo públicament amb un monument.
Jordi Franch Parella, doctor en Economia i professor dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.