El llibre s’està morint: segons dades de l’Agència de l’ISBN, durant 2013 es varen registrar un 16% menys de llibres en paper que l’any anterior, i un 26% menys que al 2011. Els llibres en format digital sembla que han aguantat millor, perquè han continuat creixent, tot i que a xifres força reduïdes (2%). És cert que avui dia la gestió de l’ISBN s’ha convertit en un producte cada cop més estrany i que dels 25 ebooks més venuts a Amazon durant l’any 2013, deu (40%) eren llibres d’autoedició. Els llibres d’autoedició és més probable que no es registrin a l’Agència de l’ISBN, sobretot des que aquest tràmit ha estat cedit a organismes que 
cobren per realitzar aquesta gestió. En resum, que el món del llibre està canviant ràpidament, i no sempre per a bé. Fa un parell de mesos, els mitjans de comunicació ens informaven que Edi.cat havia decidit tancar la seva línia de venda electrònica de llibres digitals. I el seu director, Jordi Ferré, ho deia clarament: “Respecte a l’últim any, hem triplicat el nombre de lectors digitals a l’estat espanyol, però s’han reduït per dos els lectors que estan disposats a pagar per llegir en digital. El 80% de productes que es descarreguen són gratuïts, alguns de legals, però d’altres, no.”
El problema no és només de protecció legal. El problema és que el públic lector cada dia és més reduït, i el lector crític i compulsiu, una espècie en vies d’extinció. Els informes PISA –que es fan amb adolescents– deixen clar que el percentatge d’estudiants que diuen que llegeixen diàriament per plaer està disminuint a la majoria de països de l’OCDE des de l’any 2000. Al 2009 els estudiants que no llegien per plaer representaven el 37% del total, però a països com Àustria o Liechtenstein el percentatge superava el 50%. Les noies llegien clarament més que els nois (73% davant del 52%), i els grups socialment més afavorits més que els menys afavorits (72% davant del 56%). D’altra banda, i segons dades de 2013, la penetració del llibre en els consums culturals dels catalans i catalanes de més de 14 anys no arribava al 60%, però tinguem en compte que el 35% havien llegit –en tot l’any i com a màxim– 4 llibres, o sigui, un cada tres mesos!
Fins aquí el panorama tètric, un panorama que podem ennegrir encara una mica més: els informes PISA no deixen espai per al dubte: llegir diàriament per plaer està associat a un major rendiment. I sembla que això no té tant a veure amb el temps que es dedica a la lectura com amb el fet que aquesta lectura sigui per plaer. De tota manera, les tendències són poc optimistes: “el plaer de la lectura ha tendit a deteriorar-se, especialment entre els nois”, conclou l’informe PISA. En vista d’aquests resultats, els analistes de PISA varen fer l’any 2011 una recomanació molt simple: la dedicació dels pares i mares s’associa a majors rendiments. De manera que tenen millors puntuacions els estudiants que llegeixen llibres amb els seus pares durant el primer any d’educació primària i que aquest fet és independent dels antecedents socioeconòmics de la família.
Per tant, encara que no ens agradi, prediquem amb l’exemple i llegim amb els nostres fills i filles. I no fem nostra la idea que qui ha d’ensenyar a llegir és, només, l’escola. Jo tan sols recordo un cas descrit en la literatura en què el llegir en excés s’hagués mostrat perjudicial per a les persones: és un personatge llarg i prim que forma part d’una novel·la l’autor de la qual va morir la vigília de Sant Jordi de 1616…
Francesc Roma i Casanovas – Professor de la Fundació Universitària del Bages