És un fet. Des d’aquest mes de febrer, Mediapro ha deixat de retransmetre els partits de la lliga francesa, deixant prop de la fallida una gran quantitat de clubs francesos que, a la davallada d’ingressos per entrades i marxandatge, han de restar ara l’impagament de 235 milions compromesos entre els mesos de novembre i gener.
La situació de pandèmia i la contínua cancel·lació i endarreriment de partits ha provocat que els ingressos previstos per la retransmissió de les principals competicions franceses arreu del món no hagin estat els que s’esperaven. Només una dada: Telefoot, la filial francesa de Mediapro, encarregada de la retransmissió a França en “pay per view”, només ha acumulat 600.000 subscriptors a tot França dels 4 milions previstos.
Mediapro portava mesos intentant, sense èxit, renegociar a la baixa els 780 milions compromesos per any, en un contracte de 4, signat abans de l’inici de la pandèmia. Cal tenir en compte que la majoria de les grans lligues europees i americanes han acceptat condicions a la baixa, ateses les circumstàncies.
La posició inflexible de la lliga francesa va obligar Mediapro a acollir-se a una llei francesa de protecció que li permetia congelar els pagaments mentre durés el procés de negociació. Finalment, i després d’abonar 100 milions, Mediapro ha signat la carta de llibertat, deixant en molt mala posició la lliga francesa que intenta ara que Canal Plus o Amazon acceptin fer-se càrrec de la feina a un preu molt inferior. La lliga francesa s’ha vist obligada a demanar un crèdit de 120 milions d’euros per sortir del pas.
Per suposat, el tradicional xovinisme francès no pot acceptar cap responsabilitat en la culpa i porta mesos clamant contra la tradicional informalitat espanyola, col·locant Jaume Roures, conseller delegat de Mediapro, al centre de la crítica.
Malgrat els rius de tinta que han corregut sobre el tema a França, a Espanya, els que marquen la línia editorial dels principals mitjans semblen haver posat molt interès en que el tema es tractés molt de resquitllada. Serà perquè Mediapro és el principal soci comercial de Javier Tebas i la Lliga espanyola?
Mediapro és una productora catalana fundada pel periodista Tatxo Benet i el productor Miquel Roures, coneguts pel seu suport al procés d’independència de Catalunya i, en el cas de Benet, per l’adquisició de diverses obres d’art que denuncien l’empresonament d’activistes i polítics catalans.
A dia d’avui, Mediapro és l’empresa líder en la generació de continguts audiovisuals de tot Europa. La multinacional catalana és responsable de la producció de sèries, pel·lícules i programes de televisió que es distribueixen arreu del món.
El gran salt endavant de l’empresa es va produir l’any 2013, quan va aconseguir fer-se amb els drets de comercialització i retransmissió de la lliga espanyola, a la Prisa de Jesús Polanco.
L’èxit en la gestió de marca i la fórmula comercial aplicada van permetre un fortíssim increment en les vendes per drets de la Lliga, que ja és la segona mundial en aquest concepte. Aquest èxit va fer que moltes lligues d’arreu del món veiessin amb bons ulls l’interès de Mediapro per fer-se amb la gestió dels seus drets.
L’any 2019, l’empresa va assolir una facturació de 1.800 milions d’euros i va despertar l’interès del grup inversor xinès Orient Hontai, que va aconseguir fer-se amb el domini de l’empresa, aportant un capital de 1.000 milions d’euros i mantenint a Roures en la direcció executiva.
No és cap secret que Hontai té profundes vinculacions amb el govern xinès i que aquest té, de des de fa molt de temps, un gran interès polític per controlar una part de les indústries mundials de l’esport i l’entreteniment.
Aquesta aportació va justificar, per cert, als dos socis fundadors repartir-se 250 milions d’euros, mantenint el 100% de les seves accions. Una operació sospitosa, perquè implica repartir uns suposats dividends contra reserves…
Com a conseqüència de l’entrada d’Hontai, l’empresa va iniciar una política expansiva molt agressiva amb la intenció de captar una quota més important de la quota de mercat del futbol a Europa i després sortir a borsa a partir de l’any 2023, amb l’objectiu de doblar el valor borsari i capitalitzar la inversió.
El primer objectiu va ser la Lliga Italiana. Unes negociacions que no van fructificar donada l’exigència de la Lliga Italiana d’obtenir avals de Mediapro. Un avals que Mediapro no podia presentar malgrat la injecció dels xinesos perquè és una empresa molt endeutada i amb tensions contínues de tresoreria. Aquesta situació no va ser un obstacle per a la Lliga francesa, que no va dubtar a signar un contracte inflat i sense avals.
Avui, una errada de càlcul fa lamentar el tancament de la filial francesa Telefoot, que es cuidava de la retransmissió dels partits per a França i les cadenes internacionals, deixant al carrer 150 treballadors, 60 dels quals periodistes, per no parlar de la situació en la que es queden una bona part dels clubs de primera de França.
Haurà de patir Mbapé per cobrar la seva fitxa?
Francesc Rufas Gregori, Professor Col·laborador dels Estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.