Recentment s’ha presentat a la Cova de Sant Ignasi un llibre, escrit per Francesc Riera i Figueras SJ, que actualitza la relació entre Ignasi de Loiola, la ciutat de Manresa i els jesuïtes al llarg dels darrers 500 anys. La sala del Centre Internacional d’Espiritualitat estava plena de gom a gom amb una nodrida representació del consistori municipal encapçalada per l’alcalde republicà Marc Aloy. El text, rigorós i amè alhora, comença explicant l’arribada a Manresa del Pelegrí provinent de Montserrat, el 25 de març de 1522, que viurà un radical procés de transformació interior. De l’afany que tenia de guanyar poder i prestigi, vivint només per a les vanitats d’aquest món, passarà a viure per al seu nou Senyor. El procés, però, no serà fàcil ni lineal. En paraules de Riera, el fatxendós Íñigo López de Recalde, volent conquerir Déu, conquerirà inicialment el seu propi fracàs. Només poc a poc, després de moltes hores d’oracions i meditacions, dejunis i penitències, el basc passarà per intenses experiències místiques i espirituals que li provocaran un gir copernicà a la seva vida i el portaran a escriure els Exercicis Espirituals, un mètode de recerca i discerniment per a orientar la pròpia vida. Comencem subratllant que la relació entre Ignasi i Manresa va ser fantàstica. Una història que omple de satisfacció a tots els manresans i manresanes. L’acollírem amb afecte i estima, sigui a l’hospital de Santa Llúcia o a Casa Amigant, teixint una relació mútuament amorosa que durarà per sempre. Manresa té una dimensió internacional gràcies a Ignasi de Loiola, i Ignasi esdevindrà sant i fundador de la Companyia de Jesús gràcies a les experiències viscudes a Manresa, la seva església primigènia. La Il·lustració del Cardener és la font d’on brolla tota la seva obra espiritual i pastoral, social, intel·lectual i pedagògica. Serveixi un detall. Quan Ignasi deixa Manresa a mitjans febrer de 1523, una colla d’amics l’acompanyaran uns quants kilòmetres fins el Pont de Vilomara. Comparin aquesta demostració d’amistat amb el que li passarà a Barcelona, on serà cruelment bastonejat, o a Alcalá de Henares i Salamanca, on serà acusat per la Inquisició i empresonat.
Al llarg dels darrers 500 anys, la història dels jesuïtes ha patit moltes vicissituds. Recordem només que foren expulsats d’Espanya fins a quatre vegades: 1824 amb Ferran VII, 1835 amb la reina regent Maria Cristina, 1868 amb el Sexenni Revolucionari i 1932 amb la II República. En el súmmum, l’orde dels jesuïtes va ser suprimida l’any 1773 pel Papa Climent XIV, que empresonà el superior general Lorenzo Ricci al Castell de Sant’Angelo fins i tot amb la prohibició de celebrar missa. Pel que fa a Manresa, és important recordar què va passar l’any 1892. El col·legi dels jesuïtes a Manresa havia aconseguit un gran prestigi arreu de Catalunya i fora del Principat. Famílies de la pagesia i de la naixent burgesia matriculaven els seus fills a l’escola de Sant Ignasi en una època en què els estudis de batxillerat eren molt minoritaris. Però, ai las, l’ajuntament, que en tenia la propietat, i els jesuïtes, que gestionaven el col·legi, no tingueren la sintonia necessària. Mentre que els jesuïtes defensaven la gratuïtat del col·legi, l’ajuntament intentava fer pagar quotes als pares. Això ja passava el 1877, només dos mesos després d’haver concertat la gratuïtat. El rector Capell s’hi oposava apel·lant al fet que la mensualitat recauria sobre les famílies més necessitades, que haurien de retirar llurs fills de l’escola. Altres disputes eren per la Ratio Studiorum, el mètode pedagògic propi dels jesuïtes que no aprovava el consistori, i la insalubritat del torrent que vorejava el col·legi. S’havia convertit en un clavegueram a cel obert i un perill per a la salut pública. Les febres tifoides del 1886 deixaren sis víctimes mortals entre els alumnes i el rector exigia que l’ajuntament cobrís el torrent. Després de moltes discussions sense arribar a cap solució, els jesuïtes decideixen tancar el col·legi a Manresa i obren la nova seu a Sarrià el setembre de 1892. El professorat i la majoria d’alumnes de Sarrià procedien de Manresa. La pèrdua d’aquest referent educatiu marca l’inici del declivi modern de la ciutat, que continua encara un segle més tard.
La llarga tradició i experiència dels jesuïtes en educació té com objectiu el desenvolupament integral de la persona i la seva formació, amb una clara orientació cap els altres. Formar dones i homes responsables de si mateixos i del món que els envolta és també la funció dels dos centres universitaris de Manresa, la UPC i la FUB. El primer en l’àmbit tecnològic i el segon en el sanitari i social. Tots compromesos en la tasca de transformació cap a una societat més lliure i pròspera, més fraternal i justa. Els jesuïtes, seguint l’exemple d’Ignasi, tenen una gran formació en diferents àmbits. Eduardo Vitoria SJ, per exemple, va fundar el Laboratori Químic de l’Ebre que més tard es trasllada a Barcelona amb el nom d’Institut Químic de Sarrià, un centre de formació de primer ordre per la formació pràctica i la col·laboració amb el sector empresarial. I el mateix podem dir en el camp de l’administració i direcció d’empreses. Ara, a tocar el 2022, és un moment propici per tal que els jesuïtes i l’ajuntament superin les discrepàncies històriques del 1892 amb el restabliment de marcs i àmbits de col·laboració educativa. Així com l’estada d’Ignasi de Loiola a Manresa l’any 1522 va propiciar una radical transformació de colossals conseqüències, hem d’aprofitar l’oportunitat que ens brinda l’efemèride del 2022 per a regenerar la realitat i impulsar l’adveniment d’un millor demà.
Jordi Franch Parella, doctor en Economia i professor dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC