Les empreses cada vegada poden tenir accés a més i més dades per a la seva gestió. Fa uns anys les dades que s’utilitzaven per prendre decisions eren majoritàriament de tipus econòmic-financer: vendes, marges, beneficis, deutes …
Després de l’aparició del concepte de quadre de comandament integral (CMI o Business Scorecard) a mitjan anys 90, es van ampliar els tipus de dades recollides, donant com a resultats indicadors sobre quatre vectors de la gestió de l’empresa: economico-financers, processos interns, personal i clients.
Amb la tecnologia actual i la consolidada utilització de dispositius mòbils i internet, les dades que les empreses poden potencialment utilitzar avui en dia s’han incrementat de forma exponencial: xarxes socials, geolocalització de mòbils, rastres de pagaments amb targetes, consultes de pàgines web, etc. Cal pensar que aquest tipus de dades s’estan generant massivament de forma contínua i ja no es pot emprar el procediment clàssic de recollir, entrar en un sistema, analitzar amb tranquil·litat i treure’n conclusions per a una posterior pressa de decisions; tot això ha de ser molt més àgil i ràpid.
El concepte cadena de valor de la dada es manté. La cadena clàssica indica que cal seguir tres passos: primer obtenir la dada, segon processar-la i tercer utilitzar-la. La novetat està a com fer això avui en dia i no arribar tard. No té cap sentit disposar d’uns informes molt complets per a una direcció que va haver de prendre les decisions abans que aquests li arribessin.
Si observem l’evolució en les eines utilitzades per la gestió de dades un cop van aparèixer les eines informàtiques, trobem que inicialment es van fer servir fulls de càlcul, després bases de dades relacionals, posteriorment eines de B.I. (Business Intelligence) i actualment hi ha eines específiques per al Big Data com bases de dades NoSQL que fan servir empreses com Google, Facebook, Amazon o Inditex.
El Big Data és cosa només de les grans empreses? Les petites empreses se’n poden beneficiar? Com? Són preguntes que molts directius es plantegen.
El primer que cal fer és entendre què és això del Big Data, no vol pas dir anar acumulant dades de tot i pertot arreu sense sentit. Si ho féssim així se’ns diagnosticaria com directius amb la Síndrome de Diògenes de les dades. De fet, no existeix encara una definició única i que tothom hi estigui d’acord sobre què s’entén per Big Data. Els punts de vista actuals amb més consens ho defineixen com: 1) la presa de decisions o la prestació de serveis basada en l’ús de fluxos digitals i la capacitat de processar-los en temps real (Roca Salvatella, 2015), 2) dades massives que compleixen les tres característiques conegudes com a 3-V: volum, velocitat i varietat (Caballero, R.; Martín, E., 2015). Detallant una mica el concepte 3-V, per volum cal entendre la gran quantitat de dades a gestionar; per velocitat el que tardem des de l’arribada de dades (internet), emmagatzematge i fins a l’actualització de les nostres bases de dades; per varietat, és un fet que la tipologia de dades a tractar és tan diferent (números, vídeos, so, text …) i canviant que dificulta la seva gestió en una base de dades tradicional on es predefinien l’estructura i els tipus de dades a gestionar.
Les pime poden encarar aquesta nova etapa que comença en el món del Big Data considerant que no els afecta i que els recursos que cal invertir-hi només estan a l’abast de les grans empreses o, per altra banda, buscar noves oportunitats en el nou entorn. Existeixen exemples concrets d’aprofitament d’aquesta nova situació, com el d’aprofitar les dades d’un estudi que es va fer a Barcelona dels recorreguts que fan els creueristes a partir de les dades dels seus telèfons mòbils (roaming, país d’origen i geolocalització) i detectar diversos establiments de restauració que havien d’incorporar les cartes en nous idiomes ja que hi havia un flux destacable de turistes de nacionalitats que no havien considerat. Un altre exemple el trobaríem buscant models de negoci basats en l’anomenat SOLOMO (Social-Location-Mobile), és a dir la cerca d’oportunitats de negoci aprofitant la gestió de dades massives de les xarxes socials, la geolocalització de la persona i el fet de tenir a mà algun tipus de dispositiu mòbil (telèfon o tauleta). Un exemple de negoci basat en el SOLOMO seria buscar aparcament fent servir alguna aplicació que ens indiqui els llocs lliures propers a la zona on volem aparcar.
Per concloure, convé afegir que el Big Data és un fenomen que ha arribat per quedar-se i per tant les empreses, sigui quina sigui la seva dimensió, hauran de tenir en compte aquest nou element i mirar d’aprofitar-lo per ser més competitives o crear noves empreses a partir de les oportunitats que s’aniran generant, molt més encara quan es generalitzi el tema de la Internet de les coses, IoT, de l’anglès Internet of Things.
Antoni Viladomat Vers, Professor col·laborador dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC i de l’EPSEM
Director Viges Consulting, S.L.