Ens trobem aquests dies immersos en una violenta batalla legal i dialèctica mantinguda entre la maquinària de l’Estat central i la de la Generalitat. L’escalada en la tensió ve de molt lluny i el xoc de trens s’està començant a produir. Com deien els clàssics llatins, motus in fine velocior. Al final, el moviment s’accelera. En un sentit físic, la força de la gravetat fa que els cossos que cauen arribin amb més acceleració a la superfície i, en un àmbit social i polític, fa que a mesura que ens acostem al mes d’octubre la tensió entre les dues maneres d’entendre Catalunya incrementi molt notablement. La resposta a la convocatòria de referèndum per part del Parlament català va ser immediatament contestada, com era previsible per part de l’executiu de Rajoy, amb la suspensió cautelar dictada pel Tribunal Constitucional. L’apel·lació a conceptes tan profundament desgastats com el respecte a la legalitat vigent o l’Estat de Dret és contínua. Això és legal i allò és il·legal, diuen uns. Però els altres responen ràpidament en sentit contrari. No, allò és legal i això és il·legal. L’ús partidista i sectari donat a la maquinària legal aconsegueix ruboritzar el més desacomplexat i crispar l’ànim del més pacífic dels ciutadans.
L’eminent economista austríac Friedrich Hayek, Premi Nobel d’Economia el 1974, va deixar clara la diferència entre l’ordre legal i un cos reglamentari al seu opus “Dret, legislació i llibertat”. Hayek diferencia el cosmos del taxis i el nomos de la thesis. El cosmos és un ordre social que no està orientat a cap finalitat humana concreta. No és sectari o partidista. Això no vol dir que no sigui útil a l’hora de perseguir finalitats i objectius, sinó que més aviat és indispensable. La naturalesa, per exemple, no té una finalitat concreta, però és útil i indispensable per perseguir objectius molt diferents. En aquest tipus d’ordre, els coneixements estan dispersos entre moltes persones que ni es coneixen ni comparteixen codis comuns, però això no els impedeix formar un ordre espontani i pacífic, beneficiós per a tothom. Només han d’estar d’acord en les normes de funcionament abstractes i generals, que fa que es constitueixi una societat oberta. La taxis, en canvi, és un ordre creat deliberadament per l’home, posant elements a un lloc concret o assignant-los treballs específics. En una taxis, l’organitzador pot intentar fer que els resultats s’ajustin a les seves pròpies preferències. Està necessàriament orientada a satisfer les finalitats particulars. En la mesura que el polític domina els mitjans disponibles i en controla el seu ús, aconsegueix que l’ordre satisfaci els seus propis desitjos. Al cosmos i la taxis els corresponen, respectivament, dos gèneres diferents de regles o normes. Són el nomos i la thesis. El nomos es correspon amb el sentit noble i originari de llei. Està en la base de l’Estat de Dret, el Rule of Law o la separació de poders. El nomos és una regla universal de conducta, una llei abstracta aplicable a un nombre desconegut de casos futurs i a totes les persones que es trobin en unes determinades circumstàncies objectives descrites per la norma. Aquestes normes delimiten els diversos camps protegits permetent així que cada persona pugui conèixer els mitjans que pot utilitzar per aconseguir els seus objectius i a la vegada evitar conflictes amb altres persones. Aquest tipus de normes es qualifiquen d’abstractes i porten a la formació d’un ordre espontani, que és el cosmos. És el cas del dret privat i de la societat oberta de lliure mercat. En canvi, la thesis és la norma aplicable a algú en particular o que serveix únicament per complir els objectius de la persona que l’ha promulgat, perseguint fins concrets i determinats. Són necessàries per dirigir una organització com la taxis, conformen el dret públic i s’apliquen a l’administració pública.
La degradació de l’entorn institucional i jurídic d’Espanya té un llarg recorregut. Quan el BOE i els diaris de les Comunitats Autònomes omplen milers i milers de pàgines, generen una situació d’hiperinflació normativa. Erosionen el concepte de llei, en sentit noble de la paraula (nomos), i la deformen fins a convertir-la en decrets i ordres administratius (thesis) que enverinen la societat i enterboleixen la pacífica convivència. La maquinària administrativa instrumentalitza la llei per convertir-la en un arma llancívola. En situacions d’hiperinflació legislativa, esdevenen veritables armes de destrucció massiva capaces de generar el caos social i la inseguretat jurídica. La corrupció sistèmica del sistema fa que les mateixes institucions bàsiques de l’Estat quedin instrumentalitzades per la voluntat particular del partit governant que ostenta el poder i que, naturalment, farà tot el que sigui necessari per mantenir-lo i augmentar-lo. De moment, dirigint la repressió política i la persecució d’adversaris polítics i representants electes, funcionaris i directors de mitjans de comunicació, suspenent en la pràctica el dret de reunió i el dret d’informació, la llibertat de premsa i la d’expressió. I convertint l’Estat d’excepció no en l’excepció de l’Estat de Dret, sinó en l’estat més habitual de l’Estat. Espanya ha esdevingut una taxis governada mitjançant thesis. Catalunya hauria de convertir-se en un cosmos regulat per nomos.
Jordi Franch Parella, doctor en Economia i professor dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.