La major part de la societat ha estat educada sota el terme “especialització”. Tant en l’àmbit educatiu com en el món laboral, l’opinió popular és que per a guanyar un bon sou, grans beneficis, molt temps lliure i oportunitats d’ascens, es necessita especialitzar-se. Aquesta és la raó perquè els doctors en medicina, arquitectes, advocats, enginyers, mestres i altres professionals, comencin ràpidament a buscar una especialització amb la qual poder gaudir d’una avantatge competitiva. La nostra és una societat que recompensa a les persones que estudien més i més, sobre cada vegada menys coses.
L’especialització laboral consisteix en l’assignació de les diferents tasques d’un procés productiu en particular, a diferents individus o grups de treball atenent a les seves característiques, habilitats o recursos. El principal benefici de l’especialització és que ajuda a aconseguir majors nivells d’eficiència, mitjançant la reducció de costos i temps, minimitzant els canvis de tasca, maquinaria, desplaçaments o l’aprenentatge d’altres processos.
Actualment, estem vivint una crisi econòmica de gran magnitud. Segons la CEOE, Espanya tornarà a entrar en recessió en el 2020 degut a la parada de l’activitat i de la demanda a partir de la segona quinzena de març, i la seva extensió a abril i maig. La caiguda del PIB podria situar-se al voltant del 9%. En aquest cas, la taxa d’ocupació disminuiria un 4% anualment i l’atur s’elevaria fins 18%.
Aquestes xifres, ens haurien de fer reflexionar sobre el paper de l’especialització. No perd valor l’especialista, el tècnic en una àrea determinada o l’investigador, tot i que el propi avanç tècnic i científic podria deixar-los fora de joc. Quant més especialitzats estiguem cada un de nosaltres, més atrapats i més dependents serem d’aquesta especialització. Haurem dedicat la major part del nostre temps, a aprendre una habilitat que és valorada en una sola indústria o sector i per tant, la nostra posició remunerada en moments de crisi ja no existeix.
Hem d’anar consolidant la figura de l’individu versàtil, adaptable, proactiu i amb un ampli espectre competencial, capaç d’assumir tasques circumdants o distants a les seves habituals i, per tant, alineat amb l’evolució constant del seu sector o subsector, derivada del progrés tècnic i la innovació.
Hem d’aprendre a cultivar i satisfer l’afany de saber més, per a adaptar-nos a les necessitats o dificultats que sorgeixin, i resultar així, àgilment versàtils. Hem de tenir una perspectiva a llarg termini, en comptes de treballar i estudiar simplement pels diners i la seguretat, hem de desenvolupar altres aptituds. En moments de crisi econòmica i inseguretat com el que estem vivint, hem de tenir molt present, que l’únic actiu que tenim és la nostre ment.
Itziar Lujan Blanco, professora col·laboradora dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.