Les lliçons de Balmes i Chydenius


L’economia finesa és una de les més pròsperes d’Europa i la seva població la més feliç del món, si ens guiem pels resultats de l’estudi World Happiness Report 2018. I ho és malgrat condicions climàtiques extremes. Aquí, el bon temps mediterrani serveix per atraure un turisme massiu i low-cost. Així com l’anomenada maledicció dels recursos naturals condemna a la misèria països dotats de petroli, com Venezuela, el gaudir d’un clima propici no s’acaba aprofitant com s’hauria. Les lliçons que ofereix Finlàndia als països del sud d’Europa (veure l’article al Regió7 del passat 14 d’abril) són l’autenticitat de la seva manera de ser i el caràcter inclusiu de les institucions. L’elevada fiscalitat recau més sobre el consum (IVA del 24%) que no pas les rendes salarials i els beneficis empresarials. Per altra banda, uns serveis públics de qualitat es proveeixen en règim de competència i absència de monopoli, en una maquinària estatal que funciona sense corrupció. Altres qualitats són l’excel·lent educació i la formació de mà d’obra molt competitiva en sectors industrials de tecnologia avançada. I ho han aconseguit malgrat la profunda crisi patida l’any 1991 amb la dissolució de la Unió Soviètica. Fins la caiguda del comunisme real, els productes finesos eren absorbits incondicionalment pel país veí. Però amb la certificació final de la caiguda del comunisme començava un reajust forçós de la indústria finesa. Amb un gran esforç en recerca proper al 4% del PIB, el país nòrdic modernitza la indústria forestal i de la fusta, els metalls, l’enginyeria i les telecomunicacions, l’electrònica i el disseny. La innovació es tradueix, de mitjana, en 36 patents per cada milió d’habitants (només 1 als EUA). Tothom recorda els mòbils Nokia, que van liderar el mercat mundial entre 1998 i 2007, abans de la irrupció d’Apple. Nokia va ser un referent en la telefonia mòbil fins que no va poder competir amb el gegant de Cupertino i el nou concepte de smartphone, consumant-se la venda de la secció de telefonia mòbil a Microsoft l’abril de 2015. L’empresa, però, continua existint proveint consultoria informàtica i xarxes de telecomunicacions. La bona educació i l’accés a la tecnologia digital han donat bons resultats en el sector dels jocs online. Rovio, per exemple, és una empresa fundada per 3 estudiants de la Universitat Tecnològica de Helsinki que el desembre de l’any 2009 varen llançar un videojoc anomenat Angry Birds. El joc ha estat adaptat a moltes plataformes amb pantalla tàctil i és un dels més populars amb 12 milions de descàrregues. També el creador del sistema operatiu Linux, present a milers d’ordinadors de tot el món, és un altre estudiant de la Universitat de Helsinki anomenat Linus Torvalds. Cansat de les llicències comercials que havia de pagar a Microsoft, va idear un sistema de codi obert i ús lliure que tothom pot utilitzar i millorar sense restriccions.

Malgrat les notables diferències socials i culturals amb l’Europa del sud, Finlàndia comparteix amb Catalunya una similitud, com a mínim, que voldria destacar. El país nòrdic ha estat un tradicional defensor de la llibertat econòmica. Cal destacar el personatge d’Anders Chydenius, un distingit economista, polític i músic finès del segle XVIII que va aconseguir notables millores en la liberalització de la societat (desfent el monopoli que ostentava Estocolm de la brea necessària per calafatar les embarcacions), la llibertat de premsa, religió i moviments migratoris. Al seu llibre La riquesa nacional (1765) analitza els avantatges del lliure comerç i avança la metàfora de la mà invisible, una dècada abans que ho fes el mateix Adam Smith a La riquesa de les nacions (1776). Chydenius va ser també un destacat defensor dels drets universals i inalienables de l’ésser humà a la vida i la propietat privada, promovent l’abolició de la tortura i dels privilegis de classe. Tant Finlàndia com Suècia reclamen avui el seu llegat intel·lectual. Les seves idees capdavanteres alimenten la ideologia nòrdica i Suècia també el reivindica a la seva galeria d’il·lustres personatges, fins al punt que l’ex-ministre de Finances Anders Erik Borg el considera “el pare de la prosperitat sueca”.

I només 40 anys després de la mort de Chydenius trobem a Catalunya un altre intel·lectual polifacètic avançat al seu temps. És Jaume Balmes i Urpià. Sense ser cap economista, Balmes va escriure un article a la revista La Sociedad, el 17 de setembre del 1844, titulat Verdadera idea del valor, en el qual resol l’anomenada paradoxa del valor que el mateix Adam Smith no va ser capaç de resoldre 7 dècades abans. A diferència de l’escocès, el català considera que el valor d’un producte no està determinat pels costos de producció, sinó per la utilitat marginal, que és la satisfacció que proporciona una unitat addicional del bé. En les seves paraules, “tots tenim experiència de coses que costen molt treball i no valen res”. Això no s’oposa al fet que, de vegades i sense poder-se generalitzar, el cost del treball contribueixi a l’augment del valor del producte, però sent accidental i mai dependent d’aquí el veritable valor. L’única mesura del valor d’una cosa és la utilitat que proporciona. No hi ha, per tant, una necessària equivalència entre el que costa un bé i el que val. Jaume Balmes resol així la paradoxa del valor i enuncia correctament la teoria de la utilitat marginal 27 anys abans que el mateix Carl Menger, fundador de l’escola d’economia austríaca i pioner de la revolució marginalista, conjuntament amb Jevons i Walras, a finals del segle XIX.

Jordi Franch Parella, doctor en Economia i professor dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.