Darrerament els que estem immersos en el món de la tecnologia estem molt acostumats a sentir a parlar de la Internet de les coses, però no tothom coneix a què fa referència aquest terme.
La Internet de les coses o Internet of Things (IoT ) en anglès, és un concepte que fa referència a la interconnexió digital d’objectes quotidians amb Internet.
És ben cert que cada vegada més dispositius tenen connexió a la xarxa, des dels tradicionals telèfons intel·ligents o smartphones, tablets, ordinadors portàtils, dispositius multimèdia, TV que es connecten a Internet, fins a altres dispositius que ara estan de moda, com els anomenats “wearables” o rellotges intel·ligents, sensors en teixits per a connectar-se als dispositius, sensors ubicats a les ciutats per fer Smart Cities, etc.
Però quan parlem de les empreses, ens preguntem: les organitzacions estan preparades per a fer front a aquests avanços tecnològics i a gestionar tota la gran quantitat de dades que rebran d’aquests gadgets o dispositius intel·ligents?
Segons una enquesta feta per la Consultora Gartner*, el passat mes d’octubre, les empreses encara no estan preparades. Malgrat la consultora afirma que el 40% de les organitzacions esperen que la Internet de les coses tingui un fort impacte en els pròxims tres anys, només molt poques han establert plans específics interns per assolir i poder abordar aquest repte. L’enquesta confirma que la Internet de les coses està molt immadura i que moltes organitzacions ni tan sols han començat a experimentar-hi.
La possibilitat que ofereix perquè tots, persones i coses, estiguem permanentment connectats i puguem rebre i processar informació en temps real, condueix a noves formes de pressa de decisions basades en la disponibilitat de la informació. La possibilitat d’estar permanentment connectat i localitzable ha suposat també l’aparició d’una nova generació de consumidors que demanden nous productes i serveis basats en la ubiqüitat i la interconnexió. Aquests canvis en els models de producció i consum modifiquen les relacions entre els agents del sistema (consumidors, fabricants, proveïdors). S’obren nombroses oportunitats perquè les empreses dissenyin i ofereixin nous productes i serveis i explotin més eficientment actius existents. També s’obren moltes oportunitats per als emprenedors que tenen tot un terreny fèrtil en aquest sentit.
Per poder fer front a tot això, les empreses necessitaran gestionar la complexitat i desenvolupament en clau dels sistemes interconnectats, la diversitat de milers de tipus de sensors i funcions, la interoperabilitat de diferents sistemes de comunicació, hardware, software i sistemes empresarials (Business Intelligence), estar preparats per la ràpida evolució de la tecnologia canviant, el Big Data (maneig de processos en temps real del flux d’informació), capacitat de gestionar totes aquestes dades, configuració intel·ligent, privacitat, seguretat i compliment normatiu.
Les organitzacions que vulguin invertit en el IoT, necessitaran directius i personal capaços d’entendre el seu gran potencial. No és necessari tenir una persona que dirigeixi exclusivament aquests projectes però si que seria necessari que diverses persones de diferents àrees s’ocupin d’impulsar-los.
La irrupció d’objectes permanentment connectats està donant lloc a la generació de nous models de negocis, models de negocis oberts i basats en la innovació col·laborativa. És a dir, empreses de diferents sectors decideixen combinar el seu coneixement i experiència per a generar nou valor a través de productes, serveis i processos.
El gran repte no és que les empreses adoptin aquestes tecnologies sinó més aviat que entenguin les oportunitats de negoci que permeten els productes intel·ligents i els nous ecosistemes, proporcionar valor al generar solucions i gestionar degudament la quantitat d’informació rebuda.
La Internet de les coses comporta sistemes complexos per a les empreses en molts sentits i potser per aquest motiu un gran percentatge d’aquestes encara no estiguin preparades per adoptar aquesta tecnologia.
* (Gartner Inc. és una empresa consultora i de investigació de les tecnologies de la informació amb seu a Stamford, Estats Units)
Eva Castilla – Professora col·laboradora dels estudis d’Empresa. Fundació Universitària del Bages – UManresa