L’estrena de Rogue One (episodi 3.5), de la saga galàctica Star Wars, el primer dels spin-offs planificats per Walt Disney, convida, més enllà dels efectes especials i les trepidants aventures siderals, a una reflexió econòmica. I és que la trama de la sèrie fa extrapolació a escala galàctica de constants de la història econòmica i política de la humanitat. Als habitants de la Via Làctea ens ofereix importants ensenyaments.
En primer lloc, un advertiment a tots els profetes de la fi del treball humà per causa de l’automatització i robotització extremes. En escenaris plagats d’androides, el paper del treball humà és encara molt rellevant. Els simpàtics R2-D2 i C-3PO assisteixen els humans, però no els substitueixen. Com la història econòmica demostra, la maquinització permet alliberar a l’home de les tasques més feixugues i mecàniques, possibilitant l’especialització en camps més intel·lectuals i de superior valor afegit. Naturalment que relega alguns sectors d’activitat a l’àmbit dels androides, però alhora la robotització fa aparèixer nous sectors impensats i abans inexistents, que seran exclusius del treball humà. L’automatització no acaba amb l’activitat humana. Simplement la trasllada a altres feines més productives i estimulants.
El segon ensenyament, justament quan es compleixen dos-cents anys de la publicació del llibre de David Ricardo Principis de Política Econòmica, és la importància del lliure comerç. El lliure intercanvi de béns i serveis és fonamental per a la prosperitat del planeta i de la galàxia. Sense comerç, l’autarquia ens condemna a una vida miserable i pobre, alhora que remou hostilitats creixents que desemboquen fàcilment en conflictes bèlics. El comerç és la base dels avantatges comparatius, facilita la divisió del treball i engreixa la maquinària del creixement, possibilitant l’accés a nivells de benestar impensables anteriorment. La vida sense comerç seria de pura subsistència en els països sense recursos, exactament igual com a Tatooine, el planeta desèrtic, o Hoth, el planeta gelat. Els guanys del lliure comerç, però, són reduïts per l’existència dels monopolis. Els privilegis concedits per l’autoritat política a certs grups afins, que es reserven en exclusiva la provisió de béns i serveis bàsics, trenca la dinàmica de la lliure competència i introdueix ineficiències en el sistema. Els preus abusius del monopoli beneficiaran els lobbies que els detenten, però empobriran la gran massa de població que els pateix. A l’episodi I de Star Wars, l’embrió del que serà més tard l’autoritat imperial, invadeix el planeta Naboo i bloqueja el comerç. Això provoca automàticament un empobriment, desvia activitat abans productiva a la búsqueda de privilegis concedits pel poder polític i aflora activitats de contraban, on futurs herois com Han Solo intentaran burlar el bloqueig comercial i suplir la manca de mercats lliures.
En tercer lloc, el film planteja els conflictes entre la integració econòmica i la centralització política. El poder és ocupat pels cavallers Sith, comandats pel sinistre canceller Palpatine, que venç la resistència dels cavallers Jedi i converteix la República descentralitzada en un Imperi opressor i terrorífic. Hi ha un conflicte entre l’ampliació del tamany del mercat i el lliure comerç, per una banda, amb les ambicions de poder -personificades en el malvat Palpatine- i la centralització política de l’imperi, que busca substituir la pau pel terror i l’intercanvi voluntari per la imposició unilateral. El poder polític no accepta veure’s superat per la globalització econòmica, i d’alguna manera replica les resistències a l’ampliació dels mercats, ja observades històricament en el pas de les tribus a ciutats, de ciutats a territoris comercialment integrats, d’aquests a mercats globals i, futurísticament, a una economia interplanetària. A l’episodi I, l’estructura confederal va sent substituïda pel lideratge de l’ominós canceller Palpatine que es convertirà en emperador d’un imperi que pretén unificar políticament el que l’economia ha integrat pacíficament. Problemes d’economia-ficció? Ni molt menys. Només cal recordar el procés de construcció del mercat únic europeu. De com la llibertat econòmica i la lliure circulació de mercaderies, treball, capital, idees i tecnologia, van ser el fonament del progrés experimentat després de la Segona Guerra Mundial, i com la centralització política de Brussel·les i l’auge dels populismes autoritaris extremistes amenacen amb fer fracassar el projecte europeu. Per això la Gran Bretanya, país amb llarga tradició històrica d’institucions democràtiques sotmeses a control, ha votat a favor del Brexit i de la sortida de la Unió Europea. I també Alemanya i França afrontaran el 2017 unes eleccions decisives que poden capgirar, per bé o per mal, la construcció d’Europa.
Jordi Franch Parella, doctor en Economia i professor dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.