La Llei General Tributària regula bàsicament les regles de joc entre l´Administració Tributària i els contribuents. Actualment està en curs un projecte de llei per a la seva reforma que està creant certa polèmica per les mesures que conté. N’exposarem algunes a continuació:
A.- Es publicarà una llista dels contribuents morosos amb Hisenda per import superior a un milió d´euros i que hagin esgotat el termini legal de pagament. Vol ser una mesura exemplaritzant i que fomenti el pagament voluntari dels tributs, cosa que s’agraeix. Però a la vegada, no es farà el mateix quan qui incorri en morositat sigui una Administració Pública en relació amb els contribuents (per exemple constructors que treballen per algun Ajuntament i no cobren, amb els corresponents perjudicis que se´ls ocasiona). També no queda clar si es vulnera el dret a la intimitat protegit per l´article 18 de la Constitució.
B.- Es donarà més temps que l´actual per realitzar una inspecció fiscal. Actualment, els funcionaris d´Hisenda disposen de 12 mesos, que es poden ampliar 12 mesos més per finalitzar la Inspecció: 12+12=24 (màxim mesos de termini). Doncs bé, es pretén allargar el termini inicial de 12 mesos a 18 mesos i en cassos complexos donar 9 mesos addicionals per inspeccionar: 18+9=27 (màxim mesos de termini). Per tant, els contribuents investigats veuran com es poden allargar més de dos anys les inspeccions amb tot el que això suposa (costos d´advocats, estar pendents de notificacions i compareixences, etc. ).
C.- Actualment, un cop passats 4 anys des del termini per presentar una liquidació tributària, aquesta queda prescrita, és a dir, ja no es pot investigar ni reclamar res per part d´Hisenda. Amb la reforma, s´estableix un termini de 10 anys per comprovar deduccions o bases imposables negatives (pèrdues) compensades o pendents de compensar amb ingressos o beneficis dels contribuents i així tributar menys. En conseqüència, s´amplia a 6 anys addicionals la possibilitat per comprovar desgravacions per part de l´Agència Tributària, en clar perjudici per als contribuents. També el principi de seguretat jurídica previst a l´article 9.3 de la Constitució Espanyola queda en evidència.
D.- La mesura estrella al meu criteri i que encara és al tinter, és prohibir reclamar responsabilitat patrimonial contra l´Estat en el cas que una norma tributària sigui declarada contrària al dret comunitari. Posem un exemple per entendre la gravetat de la situació per als contribuents, en el cas que finalment aquesta mesura s´aprovi; la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea de 27-2-2014 que va declarar el cobrament de l’anomenat “cèntim sanitari”, contrari a la normativa europea, i per tant, legitimava a qui l´havia pagat si podia demostrar-ho via factura (transportistes, etc.) a reclamar la seva devolució a l´Estat.
En el cas d´estar en vigor la norma que ara es pretén aprovar, aquests contribuents no podrien reclamar la devolució del “cèntim sanitari” il·legalment pagat en el seu dia, com va dir el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Per tant, rebrien un perjudici econòmic per una norma declarada il·legal, cosa que difícilment entendrien els afectats. Perquè recórrer una norma si després no ens restitueixen el que s’ha pagat il·legalment?
Aquesta és només una petita mostra d´algunes mesures que es volen introduir a la reforma de la Llei General Tributària que desagraden als assessors fiscals perquè creuen que beneficien en excés a Hisenda. I per contra, des d’Hisenda, s´argumenta que si no es donen més possibilitats legals als seus inspectors, la lluita contra el frau fiscal encara resultarà molt més difícil. El debat i la polèmica estan servits en la tramitació de la norma.
Xavier Flotats Tomasa. Professor col·laborador dels Estudis d’Empresa del Campus Manresa de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVIC-UCC)