Caminar per un centre comercial o per un carrer comercial a les set de la tarda, durant la campanya de Nadal és una experiència més propera al Via Crucis de Setmana Santa que no pas una experiència entranyable i relaxada pròpia d’un temps amb poques estones de llum natural i temperatures que et convidarien a quedar-te arrecerat al sofà amb una bona manta.
A part de la gentada de por que pot haver-hi a aquella hora, depenent de la botiga a la que entris es possible que hi sentis una olor massa forta, que hi hagi un canvi de temperatura important respecte a l’exterior i que els colors i la il·luminació de rètols i productes estiguin especialment escollits per a atreure la teva atenció, encara que de vegades aquesta atenció no acabi de ser del tot positiva.
Tot això, combinat amb una barreja estranya de músiques i ritmes que poden dur-te del ritme entretallat i brusc del hip-hop a la nadala més clàssica de botiga a botiga: En Rovelló, L’Eminem i en Lluquet agafats de la mà, corrent una marató de compres planificades… o no.
Fa temps que l’experiència ens diu que no sempre el millor producte té les millors vendes i que, per tant, les decisions de compra no es poden explicar des d’una vessant purament racional. Per aquest motiu, marques i empreses posen en joc una gran quantitat de recursos per intentar provocar el teu desig de compra. I mentre l’experiència ens ha donat grans resultats intentant fer precisament això, també ens ha proporcionat grans fracassos que han fet qüestionar que els models que s’utilitzaven per predir el comportament de les persones fossin prou fiables (entre el 80 i 90% dels productes que surten al mercat cada any fracassen, i molts segur tenim a la memòria els exemples de la Cherry Coke o el Newton d’Apple).
A tot això, i gràcies a la investigació i el desenvolupament tecnològic de les darreres tres dècades, l’estudi del funcionament del cervell ha avançat de tal manera que potser hauríem de començar a pensar menys en fulls de càlcul i enquestes i més en el coneixement del comportament humà.
És igual que es tracti de comprar el darrer model d’iPhone, un cotxe, uns pantalons o el plat del menú que triaràs el proper cop que dinis fora de casa; la majoria de decisions que prens no són racionals, i conèixer millor que et fa prendre aquestes decisions pot suposar un avantatge competitiu respecte a la resta.
El rendiment i motivació dels treballadors, les negociacions amb clients i proveïdors, la comunicació interna a l’empresa o la definició d’un nou producte per a una companyia són només uns quants exemples d’àmbits on la neurociència pot aportar un nou punt de vista, menys intuïtiu i molt més mesurat, planificat i eficaç.
L’aplicació de la neurociència a l’empresa és una eina més, que permet entendre millor les necessitats reals de les persones i donar-los una millor resposta, ajudar a obtenir clients més fidels i satisfets.
La neurociència, pot ajudar a que els ciutadans es sentin més feliços de viure on viuen, que pacients visquin una experiència més agradable dins de la malaltia, que els clients comprin allò que realment desitgen i es sentin importants, que els treballadors es sentin valorats i involucrats en l’empresa, que la teva web o el teu missatge transmeti el què realment vols dir, que els alumnes aprenguin sense estrès i de manera natural… te tantes aplicacions com inquietuds poden tenir les persones.
La neurociència no fa màgia ni miracles, encara que de vegades per la increïble informació que ens dona i per les coses que pot ajudar a aconseguir sembli més un personatge de Harry Potter que un conjunt de coneixements científics i empírics, però no canviarà que en una tarda freda d’un dissabte de desembre prefereixis quedar-te al sofà de casa, tapat o tapada amb una manta, que no pas sortir a complir la “missió impossible” de comprar els regals de nadal… o sí?
Sílvia Cubo i Xavi Sardà – Socis a Neuro in Business i Col·laboradors del Campus Manresa de la UVIC-UCC