El mercat és molt més que un lloc on es compra i es ven. El mercat és molt més que un sistema d’equacions on es creuen l’oferta i la demanda. El mercat és un procés dinàmic de cooperació social on multitud de persones interactuen en benefici mutu mitjançant l’intercanvi de béns i serveis. Aquesta setmana, Israel Kirzner, un economista que ha contribuït a la comprensió del mercat, la coordinació i innovació empresarial, el procés competitiu (o no) del mercat i les connexions existents entre la llibertat individual i la creativitat, ha fet 90 anys. Nascut el febrer de 1930 a Londres, va ser estudiant de doctorat de Ludwig von Mises als EUA i és professor emèrit de la Universitat de Nova York. Kirzner recorda que les primeres paraules de l’economista austríac, quan el va conèixer, anaven sobre la naturalesa del mercat com un procés dinàmic. Un procés on l’empresari corregeix una descoordinació social tot redireccionant els recursos productius en la direcció i línia de negoci més adequada. L’empresari destaca per estar sempre alerta davant les noves oportunitats de negoci, detectant desajustos existents en la societat i responent creativament a ells. Anticipant les necessitats futures del consumidor, l’acció empresarial implica sempre l’assumpció d’un risc, ja que no hi ha cap certesa que el negoci prosperi i es concreti en beneficis. Si l’emprenedor endevina i satisfà els gustos del client tindrà guanys, però en cas contrari obtindrà pèrdues.
Kirzner afirma que l’empresari anticipa les necessitats futures del consumidor, sempre en condicions d’incertesa, i que tendeix a coordinar els processos socials. Cadascun de nosaltres només té una petita fracció infinitesimal de la informació global, i la funció empresarial és bàsica per poder interconnectar el coneixement fragmentat, en benefici mutu i dins d’un marc d’especialització i divisió del treball. Si els ciutadans de Manresa podem avui, amb seguretat, participar a la caminada pels llocs sagrats i simbòlics de la Sèquia, des de Santa Anna de Claret fins a Santa Magdalena de Bell-lloc, o visitar el concurs de pintura ràpida de la Llum al Casino, és perquè una entitat ho ha organitzat i alguns pintors hauran previst participar-hi. Si, amb seguretat també, podem dinar en un restaurant és perquè algú s’ha proveït d’aliments i té previst al migdia treballar a la cuina. Els empresaris tendeixen a actuar en el present per satisfer les necessitats col·lectives del futur. Aquesta perspectiva, profundament humanista, considera que tota persona té una capacitat creativa innata que li permet descobrir oportunitats de negoci que sorgeixen al seu entorn.
La funció empresarial crea així contínuament noves finalitats que intentarà assolir amb nous mitjans. L’empresari no només persegueix minimitzar costos, sinó que innova contínuament amb nous productes i mètodes de producció. Com a actor creatiu i coordinador al mateix temps, té un dret legítim a apropiar-se dels resultats de la seva creativitat empresarial. Al capdavall, aquest estar alerta es tradueix en notar alguna cosa que els altres no han vist ni pensat abans. Estar alerta significa pensar i viure fora del conjunt de maneres rutinàries de fer les coses. És un procés de descoberta de nous coneixements i possibilitats que ningú no ha imaginat prèviament abans.
Des d’aquesta concepció del mercat, Kirzner adverteix dels perills derivats de la intervenció, la regulació i la fiscalitat governamentals. L’agressió governamental a la llibertat de mercat redueix les oportunitats empresarials i dificulta la coordinació efectiva de moltes actuacions que haguessin estat mútuament beneficioses per a un gran nombre de persones. També dificulta la innovació empresarial a l’intervenir en mercats, abans més oberts i lliures, i ara més regulats i fiscalitzats. La visió de Kirzner no té absolutament res a veure amb uns imaginaris models matemàtics anomenats de competència perfecta, on totes les empreses venen exactament el mateix producte a un únic preu. Kirzner defensa, com Mises i Hayek abans que ell, que els reguladors no disposen ni del coneixement perfecte ni de la saviesa suficient per dirigir els afers econòmics de milions de persones. De fet, és precisament aquest coneixement imperfecte i limitat de tots els subjectes el que dificulta enormement tota alternativa institucional a l’economia de lliure mercat.
Les regulacions legals i concessions administratives dificulten o bloquegen l’entrada de les empreses a un mercat determinat, de manera que les ja existents es converteixen en monopolis. Amb la restricció de la competència entrant, les empreses es poden fossilitzar en les seves pràctiques, deixant de servir el client i incidint en comportaments obertament monopolistes. La qualitat caurà i el preu s’encarirà, però el client pagarà. I és que no hi ha cap altra alternativa possible. Quan es limita l’exercici de la funció empresarial en un sector de la societat, mitjançant restriccions de tipus legal o institucional, es deixaran de buscar millors solucions. Pitjor que això, es perdrà la consciència que hi ha alternatives més vàlides a les actuals. I com en la faula de la granota dins el pot d’aigua calenta, l’augment de la temperatura -entengui’s l’increment de les restriccions institucionals- farà que el gripau acabi morint cremat i sense adonar-se’n.
Jordi Franch Parella, doctor en Economia i professor dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.