Aquesta setmana s’ha publicat l’índex de competitivitat comarcal que elabora la federació empresarial del Penedès i el Garraf. Aquest informe analitza els principals canvis en els factors de competitivitat de totes les comarques catalanes. I a partir d’aquests factors i en base als indicadors que en formen part s’ofereix un rànquing comarcal. La competitivitat és un important concepte polièdric i multidimensional aplicable a empreses i espais geogràfics. Comprèn els quatre factors bàsics de producció (recursos naturals, treball, capital i funció empresarial), però també altres variables com l’educació i el coneixement, la innovació i el desenvolupament tecnològic, o la sostenibilitat social i mediambiental. De la competitivitat en depèn la capacitat de sobreviure en el mercat i la prosperitat del demà. Aquest informe ha analitzat les 42 comarques catalanes a partir de 50 indicadors diferents, i les tres primeres posicions les lideren el Barcelonès, el Vallès Occidental i el Gironès. El Bages ocupa el desè lloc (seguit d’Osona) i tanquen el rànquing les Garrigues, l’Alta Ribagorça i Terra Alta. En relació als 10 factors de competitivitat analitzats, el Bages treu bona nota en innovació i desenvolupament tecnològic (5a), disponibilitat de sòl i espai per a l’activitat econòmica (6a), i sostenibilitat mediambiental (10a). En canvi, necessita millorar en infraestructures de transports i comunicacions (19a), recursos humans i formació professional (22a), sostenibilitat social (23a) i volum de mercat (24a). S’observa que les diferències entre les comarques amb índexs de competitivitat més baixos i aquelles amb índexs més elevats tendeixen a incrementar-se. No hi ha, per tant, cap procés de convergència intercomarcal, sinó just al contrari.
El Barcelonès continua sent la comarca més competitiva, incrementant lleugerament la distància amb la comarca que la segueix, el Vallès Occidental. Tanmateix, tot i el bon comportament de Barcelona, les escasses reserves de sòl disponibles pel desenvolupament de futures activitats econòmiques fan que es pugui esperar una expansió cap a comarques situades a la primera o segona corona metropolitana. I aquí, invariablement, topem una i altra vegada amb el mateix topall. Les comunicacions entre Manresa i Barcelona, per carretera i per tren, són pèssimes i no milloren amb el temps. Passen els anys, les dècades i les promeses dels polítics no es materialitzen. Seguim on estàvem, o pitjor. Malgrat tenir dues línies de tren, els Ferrocarrils al nord i la Renfe al sud, la durada del trajecte amb Barcelona és impròpia de tot país que es vulgui dir avançat. I la seguretat, com ho demostren els recents accidents mortals, també. L’any 1936, el trajecte entre Plaça de Catalunya i Manresa durava 58 minuts. Avui, entre 1 hora i 20 minuts i 1 hora i 30 minuts. Fem càlculs: la velocitat mitjana del tren Barcelona-Girona és de 159 km/h, la del tren Barcelona-Tarragona és de 107 km/h, la velocitat mitjana del trajecte Barcelona-Lleida és de 135 km/h, mentre que la del tren Barcelona-Manresa és de… 43 km/h (!!). Per tenir una referència, el primer ferrocarril d’Espanya va ser la línia Barcelona-Mataró, inaugurada l’any 1848, aconseguint una velocitat mitjana de 47 km/h. És evident que les mancances viàries i ferroviàries limiten clarament les possibilitats de desenvolupament de Manresa i del Bages.
Un altre fet rellevant és la importància estratègica de les ciutats. Les 10 comarques més competitives giren a l’entorn de ciutats com Barcelona, Terrassa i Sabadell, Girona, Tarragona, Lleida, Granollers, Mataró, Vilanova i Manresa. A nivell mundial, el 50% de la població viu en ciutats que generen el 80% del PIB. El creixement de les ciutats està vinculat al desenvolupament econòmic. Les ciutats són els centres de coneixement, innovació i especialització. Faciliten el pensament creatiu i la concentració de persones genera més oportunitats d’interacció i comunicació. Les ciutats són els agents del canvi social, cultural, econòmic, tecnològic i també polític, possibilitant per primera vegada, per exemple, a les properes eleccions municipals del 26 de maig, processos de participació oberts que apoderen la ciutadania en un sentit de baix a dalt i no pas de dalt a baix. La prestigiosa escola de negocis IESE té un projecte (Cities in motion) que monitoritza les grans ciutats del món en base a diferents indicadors (Madrid apareix en la posició 24 i Barcelona en la 28). A nivell català, seria igualment necessari configurar un rànquing de competitivitat de les nostres ciutats a partir d’indicadors que cobreixin tots els eixos que defineixen una ciutat pròspera i dinàmica. S’ha d’evitar que ciutats sobreenvellides presentin dèficit de serveis geriàtrics i excés de parcs infantils no utilitzats. Les dades s’haurien d’oferir als ciutadans facilitant l’accés i potenciant la transparència perquè aquests puguin conèixer tota la informació sobre la seva ciutat en l’actualitat i els passos a fer cap el futur, prenent consciència que els ciutadans són part activa en aquest procés de canvi.
Jordi Franch Parella, doctor en Economia i professor dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.