Talent és una paraula vinculada a l’àmbit acadèmic i professional. Un concepte sovint amb definicions incompletes, de vegades només vinculades a la intel·ligència, als coneixements o a les aptituds que pugui tenir una persona.
Fer una cosa bé, d’acord a un estàndard de qualitat determinat i en el termini establert, no és talent. És eficiència. És ser un bon professional.
Com assenyala José Miguel Bolívar, el talent estaria més a prop d’algú que, més enllà de fer una feina eficient, és capaç a més d’aportar valor. Valor cap a l’empresa, valor cap a l’equip, valor cap a la societat. Per tant, valor és anar més enllà de fer la feina ben feta i a temps.
Hem trobat diferents referències vinculades a aquelles claus que ens permetin crear una fórmula per al desenvolupament del nostre talent: el mateix Bolívar, també Juan Carlos Cubeiro, Luis Conde (que té un llibre específic sobre el tema), Paula Fernández Ochoa… entre molts d’altres autors i experts en recursos humans, en psicologia, en management i habilitats personals. A partir d’aquestes referències i de la pròpia experiència i treball, hem configurat una fórmula del talent que pensem que incorpora els diferents elements clau i que dóna resposta a les necessitats que la societat actual i les empreses i organitzacions demanden dels professionals actuals i futurs:
Talent = ( ( Competències x Actituds) innovació ) col·laboració
En aquesta fórmula tenim:
-Les competències. Les competències són “els coneixements, les habilitats, les destreses que desenvolupa una persona per comprendre, transformar i practicar en el món en què es mou”. Les competències estan integrades per tres grans elements interrelacionats:
a) els coneixements (allò que podríem anomenar el “saber”, i massa sovint només emmarcada en l’àmbit de “les teories”, “les dades”, “els conceptes”, “el marc normatiu”…),
b) les habilitats i les tècniques (que vincularíem al “saber fer”). Per tant esdevindria un àmbit d’aplicació pràctica (si els coneixements estan més centrats en els “què” i els “per què”, les habilitats, els mètodes, i les tècniques estan més orientades a desenvolupar els “com”).
c) els valors que vincularíem al “saber ser / saber estar”. Els nostres principis marquen, condicionen i ens fan ser i fer d’una determinada manera. Aquí podríem a més incorporar-hi l’ètica professional.
Avui dia és necessari el desenvolupament i la consolidació de diferents competències (més enllà de les competències tècniques específiques de cada lloc de treball). Així les empreses necessiten i valoren competències com: l’anàlisi de problemes i la presa de decisions, el treball en equip, l’organització del treball, la iniciativa i l’autonomia, la comunicació i la relació interpersonal… així com també les relacionades amb els entorns digitals, estretament vinculades a la societat del coneixement en la qual vivim.
-Les actituds. Tot i que una persona sàpiga molt (tingui els màxims coneixements i un domini total de les destreses necessàries en un àmbit concret), si no vol fer, no farà, o no ho farà bé.
Evidentment hi ha moltes actituds que hauríem de destacar dins una fórmula del talent, i per tant la “A” d’actituds ha de ser molt gran per incorporar-les-hi. Amb tot, però, hem volgut identificar tres grans actituds que afavoreixen el creixement i el desenvolupament personal i professional:
a) L’esforç, vinculat de manera molt estreta al compromís. Compromís amb l’organització, amb l’equip, amb l’objecte i l’objectiu, amb el projecte, amb els clients, amb la millora contínua, … amb la societat.
b) Confiança, que es tradueix en autoconfiança i en la capacitat per construir confiança amb els altres. Creure en un mateix, creure en la pròpia capacitat per assolir les fites establertes.
c) Passió, en termes de desig. De voler-ho, de perseguir-ho, de lluitar-ho per assolir-ho. Passió d’entrega, de sentir-ho com a propi i de gestionar les relacions adequades i saludables per assolir el resultat:
Aquesta primera multiplicació, (Competències x Actituds), l’hem d’elevar dues vegades a dues potències que fan créixer i maximitzen el valor del talent i el seu resultat:
a) Primer la potència de la Innovació: la necessitat de fer-ho diferent, d’aplicar creativitat per impulsar noves maneres de fer, més eficients, més disruptives, més transformadores, que aportin noves solucions, nous abordatges, que anticipin futures necessitats… Un exemple seria en Ferran Adrià, segurament un gran talent de la cuina, que va créixer exponencialment en la mesura que es va qüestionar les maneres de fer i hi va introduir noves tècniques, noves metodologies de treball.
b) Després la potència de la col·laboració: fent-ho junts, en equip, cooperant. Perquè no hi ha cap altra manera més gran de fer créixer el propi talent que integrar-lo, vincular-lo, interrelacionar-lo al talent d’altres professionals. Un exemple fàcil seria Messi, talentós com a futbolista, però que ha estat capaç de créixer integrat en el millor Barça (Xavi, Iniesta, Busquets…), i, fins i tot, en el marc de l’equip, de reconduir el seu talent davanter i golejador, cap a un talentós assistent i passador.
Podem dir que gràcies a aquestes dues potències (innovació i col·laboració) el talent individual s’expandeix, supera els seus propis límits, i permet que puguem créixer i assolir nous sostres personals i professionals.
En definitiva, una fórmula que ens ha de servir per no perdre de vista que si volem fer créixer el nostre talent, caldrà que fem moltes i diferents accions: estar actualitzats i al dia, participar en programes de formació contínua, impulsar el nostre desenvolupament competencial, compartir experiències, impulsar noves pràctiques professionals més innovadores, provar coses, equivocar-nos, aprendre dels errors…
En essència, totes aquestes accions i activitats estan vinculades a un element tractor del nostre talent: la necessitat d’un aprenentatge continuat.
Oscar Dalmau
Director del Centre Internacional de Formació Contínua del Campus Manresa de la UVIC-UCC.