Moltes professions i oficis com per exemple les de caràcter més mecànic estan desapareixent i/o evolucionant per donar pas a d’altres de més creatives i de més valor afegit. Aquest fet ha comportat que “la feina per a tota la vida” tal i com la teníem concebuda estigui desapareixent. Cap empresa contracta de forma indefinida a algú si no és un professional clau que aporti un valor real i sigui capaç d’adaptar-se a les 
fluctuacions continues del mercat. El comportament del mercat s’exterioritza i es mesura mitjançant la demanda, que podem definir com a la formulació expressa dels desitjos i necessitats dels consumidors en funció del seu poder adquisitiu. Per tant, si totes les empreses que vulguin tenir un paper rellevant en la vida del consumidor final s’han d’adaptar amb rapidesa als canvis que hi pugui haver en el mercat per tal de no quedar-se’n fora, és lògic pensar que els treballadors també ho facin independentment del tipus de contracte que puguin arribar a tenir.
Tots aquest canvis que estem vivint dins del marc laboral, poden ser deguts a la gran velocitat que està adquirint l’economia actual gràcies a Internet i a les noves tecnologies però sobretot a la crisis que estem patint en els últims temps. L’emprenedor i autor de ”una hormiga en Paris” Marc Vidal, va fer una afirmació sobre aquest tema que em va convidar a reflexionar “s’ha de crear un escenari que sigui capaç d’absorbir el fet que molta gent no treballarà mai”. Molta d’aquesta gent de la que parlava el Sr. Vidal, més d’un 55%, són menors de 30 anys, són i representen el nostre futur. És difícil d’explicar com podem vehicular un canvi en el model productiu actual si les noves generacions no estan preparades, no han treballat ni treballaran mai. Davant d’aquest fet, no podem mirar cap a un altre banda, ni resignar-nos. Tots som responsables de l’educació, l’aprenentatge i millora constant dels nostres joves. Hem d’inculcar-los la capacitat de reacció i de judici davant de qualsevol situació, hem d’inculcar-los la capacitat de passar a l’acció, hem d’ensenyar-los a aixecar-se davant de qualsevol situació. I com ho hem de fer? Doncs amb l’exemple, nomes així aconseguirem elaborar un pla que ens porti cap a un canvi en el model productiu, un pla vinculat a les noves tecnologies i a la societat del coneixement.
A banda, les noves tecnologies posen al descobert la distància entre la nova era de la informació, resultat de la revolució electrònica y la vella organització social y política modelada sobre les restes de la revolució industrial, que marca un punt d’inflexió en la història modificant i influenciant tots els aspectes de la vida quotidiana d’una manera o d’una altre. L’objectiu de la societat actual ha de ser el d’aprofitar el potencial que ofereixen les noves tecnologies per optimitzar els recursos que tenim i convertir el mon en un lloc més eficient.
Itziar Lujan Blanco – Professora col·laboradora dels Estudis d’Empresa de la FUB i de l’EPSEM-UPC