Els humans necessitem informacions clares i precises per prendre decisions i assignar correctament els recursos dels que disposem. Quan no tenim informació o aquesta és imprecisa ens equivoquem, actuem erròniament i no gestionem adequadament els recursos. Considerant l’estrambòtic cas del bisbe Novell, la manca total d’informació a l’entorn de la seva renúncia és normal que hagi aixecat tot tipus de comentaris i elucubracions. És normal que el seu mutis deixi estupefactes els germans de presbiterat i la feligresia del bisbat de Solsona. Per passar pàgina a aquest afer, més que les apel·lacions genèriques a la caritat cristiana o al respecte per les decisions d’altri, es necessitaria senzillament comunicar informació veraç i transparent. En economia, els preus de mercat són els senyals descentralitzats que contenen tota la informació necessària per a la presa de decisions. Si el preu d’un producte és elevat, ens informa que aquest escasseja i nosaltres responem disminuint el consum. A l’inrevés, un preu baix indica que el bé és abundant i això incentiva el consum. Darrerament, el preu de l’electricitat està assolint nivells altíssims. Si quan estava a mínims, els anys 2010 i 2020, era pel col·lapse de l’activitat econòmica, ara aconsegueix rècords històrics per l’encariment del gas i dels drets d’emissió de la tona de CO2. Naturalment, que el preu de la llum tripliqui el de fa un any, quan es pagava a 50 euros/MWh, té importants conseqüències. Colpeja amb severitat les famílies i posa contra les cordes moltes empreses, que suporten un dels costos energètics més elevats d’Europa. Per altra banda, els beneficis conjunts d’Endesa i Iberdrola es disparen a més de 4.900 milions d’euros el 2020.
El negoci elèctric té tres grans etapes: la producció, el transport i la distribució, i la comercialització. Només les grans elèctriques participen en les tres etapes, mentre que el transport el fa Red Eléctrica i la distribució, a Catalunya, depèn bàsicament d’Endesa. És en la comercialització on han entrat moltes noves empreses, malgrat que la seva quota de mercat és petita i no tenen poder sobre el preu final. El preu de l’electricitat en el mercat majorista depèn d’un sistema anomenat marginalista. Hi ha una subhasta, i l’última tecnologia que entra en el mercat, i que és la més cara, estableix el preu per a tota l’electricitat. Així, primer entra la nuclear, que és molt barata, i després van entrant tecnologies també barates com l’eòlica, la solar o la hidràulica, acabant amb les més cares. Aquestes són el carbó i els cicles combinats de gas. Quan la demanda és alta, el gas marca el preu. I l’encariment del gas s’explica per les dificultats de subministrament que està travessant Europa a conseqüència de les lluites geopolítiques que han frenat el subministrament des de Rússia i també des del Nord d’Àfrica (el gasoducte que connecta amb el gas algerià a través del Marroc). Donat que tota la producció es paga al mateix preu amb independència de quina sigui la tecnologia, la més barata proporciona més beneficis a les empreses generadores.
En la factura de la llum hem de distingir quatre apartats. La producció, el transport i la distribució, el cost de les polítiques energètiques i els impostos. El primer representa el 35% del cost final i es determina en el mercat marginalista en funció de l’oferta i la demanda. El segon representa el 15%. Per tant, les activitats estrictament necessàries pel subministrament elèctric (producció i distribució) només representen el 50% de la factura. L’altra 50% està determinat pels costos de les polítiques del govern com la subvenció a les energies renovables i els dèficits de tarifa històrics i, naturalment, els impostos. Mentre que el mercat de generació de l’energia suposa el 35% de la factura de la llum, el 65% restant (distribució, polítiques energètiques i impostos) depenen de la regulació del govern. El mercat elèctric, per tant, és un mercat massivament intervingut i escassament liberalitzat. I quines mesures ha adoptat el govern per frenar l’escalada del preu de la llum? Bàsicament tres. La primera és limitar l’increment de la tarifa del gas. Com varen fer Aznar i Zapatero amb el dèficit de tarifa elèctric que estem pagant encara, Sánchez inaugura el dèficit de tarifa gasista que haurem de pagar en el futur. La segona és rebaixant l’impost especial a l’electricitat des del 5,1% al 0,5%. I la tercera és la retallada dels anomenats beneficis caiguts del cel. És a dir, els beneficis que obtenen les nuclears, hidroelèctriques, solars i eòliques en el mercat marginalista per tenir uns costos molt inferiors al preu de venda del MWh. Les nuclears, per les condicions de producció contínua, no podran disminuir la seva oferta a curt termini, però les hidroelèctriques i moltes renovables sí. En aquest cas, la nostra dependència del gas s’intensificaria i els costos del sistema elèctric encara es dispararien més.
Són mesures efectives per solucionar el problema energètic? No. Són mesures purament conjunturals que traslladen el problema de l’encariment al futur immediat. Són rebaixes temporals a retornar amb escreix a curt termini. Quina podria ser aleshores una solució immediata? Treure els costos de les polítiques energètiques de la factura de la llum i traspassar-los als pressupostos generals. Això abaratiria la factura i milloraria la informació necessària per resoldre aquest greu problema. Podem debatre la solució a llarg termini en un proper article.
Jordi Franch Parella, doctor en Economia i professor dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC