Les sigles SCP són l’abreviatura de les anomenades “Societats Civils”. Sota aquesta forma jurídica han anat desenvolupant la seva activitat durant molt de temps nombroses empreses del nostre entorn.
Constituir una SCP era una forma senzilla i barata de fer una activitat econòmica associativa sense haver de crear una societat mercantil (anònima o limitada). Més enllà de la senzillesa, cal destacar que les SCP no eren considerades subjectes passius de l’impost de societats, de manera que no tributaven pels beneficis que directament obtenien, per contra es feia una imputació de renda d’aquestes cap als seus socis que, per la seva banda, tributaven per aquests beneficis en el seu IRPF individual. Hauran notat que parlo en passat, ja que tot aquest panorama canviarà sensiblement a partir del 2016. Amb la recent reforma de l’impost de societats, totes aquelles SCP que tinguin objecte mercantil, s’exclouen doncs les professionals i les agràries passaran a ser subjectes passius de l’impost de societats a partir del 2016 i començaran a tributar pels resultats directament obtinguts.
Com a conseqüència, tothom que tingui una S.C.P. s’hauria de formular la pregunta: i ara, què faig? La 
resposta és que se li presenten bàsicament tres opcions. La primera seria no fer res en especial i continuar com estan. Aleshores passaran a tributar com si fossin una societat mercantil, però amb el desavantatge de no ser-ho, especialment remarcable en aspectes com la responsabilitat il·limitada que tenen els socis de les SCP respecte dels de les societat mercantils, en les quals la responsabilitat es limita senzillament al capital aportat. També suposarà una major càrrega administrativa.
Una segona opció seria acordar la dissolució i liquidació de la SCP i continuar l’activitat com a persona física individual. D’aquesta manera el soci continuarà pagant pels seus beneficis a l’IRPF com fins ara, però fent l’activitat sense estar associat directament a ningú més. Aquesta opció pot ser interessant en totes aquelles SCP on hi havia principalment un soci treballador, que seria l’encarregat de continuar amb l’activitat, i d’altres socis capitalistes o que ho eren pel simple fet de ser familiars. D’aquesta manera es podrien repartir la càrrega impositiva.
Per últim, la darrera opció i, al meu entendre, la més adequada en la majoria de casos, és acordar la transformació en una societat mercantil durant el 2016 aprofitant els avantatges fiscals que ofereix la disposició transitòria de la llei, En aquest cas, durant el 2016 seguirien tributant per IRPF com fins ara i a partir de la constitució de la societat mercantil tributaran per impost de societats, això sí, essent, ja des d’aleshores, una societat plenament i a tots els efectes.
JORDI ROJAS DONADA Coordinador i professor dels estudis d’Empresa del Campus Manresa de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVIC-UCC)