Ja deixem enrere el mes de setembre, època en la qual la major part de la població es reincorpora a la rutina habitual després d’un període de parèntesi. L’estiu s’ha acabat, i tot augura que vindrà ben aviat el llarg i fred hivern, com tots poden comprendre, no em refereixo pas a meteorològicament parlant.
Fins ara, era habitual sentir parlar de la costa de gener després del període d’excessos consumistes en les pertinents festes nadalenques, i també de la costa de setembre amb tot el que implicava fins aleshores, especialment per aquells que tinguin canalla amb la tornada a l’escola i el que porta implícitament associat: roba, llibres, materials, matrícula…
Aquest any 2012, amb tot el que està caient, malgrat passar full del calendari no ens sentirem més alleujats. Potser ja no sembla adequat parlar de costa de setembre, sinó senzillament parlar de la costa a seques, i és que no em veig pas capaç, malauradament, de determinar la dimensió espacial i temporal que aquesta ens ocuparà. A les ja tradicionals i esmentades despeses habituals de l’època, aquest any hem de tenir en compte una sèrie de condicionants alguns dels quals afecten a tota la població i d’altres a sectors molt concerts.
La pujada de l’IVA, molt curiós que el que fa un parell d’anys era dolent per aquells que aleshores estaven a l’oposició, ara ja no ho sigui, passant el tipus g
eneral del 18% al 21%, i el reduït del 8% al 10%, mantenint el 4% per la gran majoria de les poques coses que hi anaven; tot plegat amb la pretensió d’augmentar la recaptació per aquest impost que grava ineludiblement a tots els consumidors finals. Caldrà estar especialment atents per comprovar si aquesta mesura aconseguirà l’efecte desitjat pel govern, o bé tindrà l’efecte contrari i, refredarà encara molt més el consum i per consegüent, no augmentarà la recaptació fiscal. Cal recordar que fa escassos dos anys, aquests tipus se situaven al 16% i 7% respectivament, conseqüentment, per a tots els ciutadans independentment del seu nivell de renda, la majoria de coses habituals amb les que destinen els seus diners: subministraments, alimentació, oci… els resultaran més cares que anteriorment; més que fa un mes i molt més que fa dos anys. S’ha de dir que algunes companyies, grans la majoria d’elles i sobradament conegudes per tots plegats, han promès no apujar els preus malgrat l’augment dels tipus impositius indirectes, de manera que ells assumeixen la pujada fiscal i veuen reduïts els seus marges, i és que amb franquesa, un pensa quina sort tenen aquestes empreses que gaudeixen d’uns marges suficientment elevats o inclús abusius, que els permeten d’assumir a ells tota la pujada. Seria qüestió de traslladar la mateixa pregunta al petit empresari, que molt probablement exposaria la impossibilitat de no pujar preus i d’assumir ell el cost, cosa que inevitablement els portaria a perdre el petit marge del que sovint poden gaudir. Caldrà estar especialment atents a veure que fan les grans companyies quan entri el nou any, moment idoni per aprofitar l’avinentesa i apujar els preus, tot recuperant el terreny perdut.
Menció a part, mereixen aquells bens i serveis que no només han apujat el percentatge, si no que a més, han canviat de tipus, passant del tipus súper reduït o reduït, al general com per exemple: gimnasos, perruqueries, cinemes i teatres, funeràries, material escolar…. alguns representants d’aquests sectors, excepte probablement els que tenen negoci assegurat, preveuen un futur especialment negre per als seus negocis. Per trobar algun argument a favor de la pujada dels tipus d’IVA, crec què només ho podem justificar en que aquets tipus impositius estaven situats molt per sota de la mitjana europea, però potser, aquest no era sens dubte el millor moment per avançar cap a aquesta homogeneïtzació fiscal.
Però aquest martiri a l’empresariat, no acaba només amb el fet que molt probablement veurà com el consum es refreda i li costa més donar sortida a determinats productes i serveis. Tots aquells que desenvolupen activitats professionals i els qui imparteixen cursos, seminaris o conferències han vist com passa la retenció de les seves factures del 15% al 21%, o dit d’una altra manera, quan aquests aconsegueixin cobrar dels seus clients; el tema de la morositat és un altre dels gran lastres d’aquesta economia, aquests ingressaran menys líquid a curt termini ja que el client abonarà més diners a compte a hisenda que fins ara. L’única manera que tindran de recuperar aquests diners “anticipats” no serà fins el moment de fer la declaració de renda de l’any següent on passaran comptes amb el fisc.
Malauradament, la cosa no acaba aquí, i a tot això hem de sumar d’altres coses com la exclusió del finançament de determinats medicaments, rebaixa de sous… tot plegat fomenta una crisi que cada vegada ens ofega una mica més i ens ho fa veure tot cada cop més costa amunt.
Jordi Rojas Donada – Coordinador estudis empresa de la FUB