El 9 de novembre de 1989, ara fa exactament 30 anys, va caure el Mur de Berlín. El president soviètic, Mikhaïl Gorbatxov, havia iniciat la perestroika a la URSS, mentre que el règim de la RDA encapçalat per Erich Honecker defallia. Les dues Alemanyes, la República Federal i la República Democràtica, dividides des del final de la II Guerra Mundial, es reunificaren. El mur que dividia la ciutat, un obstacle temible erigit per l’Alemanya comunista per impedir als seus ciutadans el lliure trànsit cap al món occidental, va deixar de complir la seva ominosa funció. Ningú pensava que pogués passar tot tan ràpid. Helmut Kohl, que es trobava de viatge a Varsòvia, va haver de tornar precipitadament. Dies abans, el 9 d’octubre, l’anomenada revolució pacífica a Leipzig, la mateixa ciutat on van viure i treballar genials músics com Johann Sebastian Bach i Felix Mendelssohn, demanava llibertat i clamava Wir sind das Volk (nosaltres som el poble). Quan el portaveu del comitè central de la RDA va anunciar la decisió d’autoritzar les sortides del país, una multitud es va aplegar davant el pas fronterer de Bornholmer Strasse. Era la tarda del 9 de novembre de 1989 i el mur va caure aquella mateixa nit. És important recordar que varen ser moviments en cadena molt ràpids i interrelacionats. Sense el 9 d’octubre de 1989 a Leipzig, no hi hauria hagut un 9 de novembre a Berlín, no s’hauria elegit el primer Parlament lliure de la RDA el març de 1990, no hi hauria hagut la reunificació alemanya l’octubre del mateix any, i Angela Merkel no hagués arribat a ser la primera cancellera de l’est.
Recordem també quins varen ser els orígens del mur. La ciutat de Berlín s’havia dividit en quatre zones d’ocupació aliades al final de la Segona Guerra Mundial. La meitat oriental de la ciutat era la zona soviètica. La meitat occidental estava dividida en zones americanes, britàniques i franceses, alhora envoltades pels soviètics. La zona d’ocupació britànica o americana més propera a l’oest d’Alemanya es trobava a 180 km. Entre finals de la dècada de 1940 i 1961, més de 4 milions d’alemanys de l’est varen aprofitar la relativa facilitat que hi havia per passar de la zona soviètica de Berlín a la zona occidental per “votar amb els peus” i rebutjar el pla de vida que Moscou els havia dissenyat. Aquest èxode massiu suposava una vergonya per al govern soviètic i de l’est d’Alemanya. També va suposar una important pèrdua de mà d’obra qualificada. Malgrat tota la propaganda política existent, els ciutadans preferien la forma de vida capitalista. Destacadament, el trànsit de població sempre va ser de la part comunista a la capitalista i mai a l’inrevés. El dirigent marxista Kruschev acabaria amb aquesta situació. Els soviètics varen col·locar barreres prop de la porta de Brandemburg i el 13 d’agost de 1961 es tancava la frontera entre Berlín Est i Berlín Oest. Començava la construcció del mur de la vergonya. Malgrat això, durant els 28 anys d’existència, entre el 1961 i el 1989, s’estima que 5.000 persones varen aconseguir creuar el mur. Altres no varen tenir tant sort i deixaren la seva vida en l’intent.
El mur de Berlín va simbolitzar la guerra freda i la divisió del món en una meitat relativament lliure i l’altra meitat sotmesa a la tirania més brutal. Des del Bàltic fins l’Adriàtic, ningú havia de travessar un Teló d’Acer protegit amb filferro espinós, camps de mines i torres de vigilància amb metralladores. El govern diria a la gent on viure i en què treballar, quins béns podien consumir i quins entreteniments estaven permesos. Sota les ideologies totalitàries, l’individu està sentenciat a viure i treballar segons convingui als interessos de l’Estat. Com un objecte propietat del govern, l’individu és retingut o desplaçat a una ciutat seguint les ordres arbitràries de l’autoritat política. En aquest 30è aniversari de la caiguda del Mur de Berlín, hauríem de recordar tot el que representa com a símbol de tirania. El ciutadà no només resta controlat en tot el que fa i diu públicament, sinó que també els seus moviments són vigilats i restringits.
La llibertat, en qualsevol de les seves manifestacions (expressió, associació, empresa, religió…) és un tresor molt valuós. Al comptar amb enemics molt poderosos i nombrosos, calen grans dosis de valentia i audàcia per adquirir-la i mantenir-la. La història del mur de Berlín i la ideologia col·lectivista que hi ha al seu darrera ens han de recordar la importància que té la pèrdua de la llibertat i la necessitat, per tant, de lluitar per la construcció d’un país més fonamentat en la lliure iniciativa privada, i menys en el control governamental.
Jordi Franch Parella, doctor en Economia i professor dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.