Jevons-Menger-Walras
Es compleixen 150 anys d’un canvi radical en la metodologia de l’economia. Es coneix amb el nom de la revolució marginalista i trenca amb la teoria del valor-treball desenvolupada per l’escocès Adam Smith. L’any 1871 es publiquen les obres de Carl Menger (1840-1921), catedràtic de la universitat de Viena, i la de William Stanley Jevons (1835-1885), professor del London University College. El tercet es completaria amb el francès Leon Walras (1834-1910). Treballant de manera independent, tots desafien la idea que el valor dels béns intercanviats en el mercat es basi en la quantitat de mà d’obra incorporada en els productes, com defensaven els economistes clàssics anglesos. Adam Smith i els seus deixebles varen formular correctament la llei de l’oferta i la demanda, descrivint amb encert el funcionament del mercat, però no resolgueren l’anomenada paradoxa del valor. Per què béns tan necessaris per a la vida com l’aigua tenen un preu molt inferior al del diamant, un bé superflu i prescindible? La resposta correcta es va fer esperar un segle fins l’aparició en escena de l’austríac Carl Menger. La qüestió determinant és que el preu que estem disposats a pagar per una ampolla d’aigua és la satisfacció que ens proporciona l’última unitat del bé, i el mateix en el cas dels diamants. L’explicació austríaca utilitza la lògica verbal, més propera a la realitat econòmica i social, mentre que els seus col·legues fan servir el càlcul diferencial matemàtic. Menger explica les decisions humanes en entorns reals d’incertesa i en un mercat dinàmic i canviant. Un altre fet diferencial de l’escola austríaca és l’estudi de l’evolució de les institucions socials i com s’han format a través de les interaccions, sovint no desitjades, de multitud d’individus, les decisions dels quals generen resultats que no estaven previstos inicialment.
Per exemple, Menger explica el sorgiment de la moneda a partir de l’or, un bé àmpliament acceptat per tota la societat. La moneda no és la invenció d’una ment brillant per superar els inconvenients que suposa l’intercanvi d’un kilo de patates per un tros de vedella. No és fruit de cap decret governamental, sinó creació espontània del mercat. Tota una sèrie d’institucions socials han demostrat el seu origen en aquest procés social espontani i evolutiu, com són destacadament el llenguatge, el dret, determinats valors morals universals, la família, els diners, els mercats… La tradició matemàtica de Jevons i Walras, en canvi, descuida la realitat de les institucions socials, parteix de supòsits irreals com el disposar d’una informació i coneixement perfectes, arribant a conclusions igualment errònies com la perfecta racionalitat dels agents econòmics. La formalització matemàtica de l’economia té un valor acadèmic, però no es correspon amb la realitat. En la realitat, la informació no està donada, sinó que és subjectiva i es troba dispersa entre els milions de persones que formen la societat; la informació és tàcita i no s’articula formalment en un llenguatge matemàtic. Per això, les funcions matemàtiques d’oferta i demanda no expliquen res, sinó que en el seu plantejament ja està implícita la solució del problema. Per aquests motius, l’anàlisi de Menger és més complet. L’anàlisi austríac són els processos de mercat i no uns estats d’equilibri imaginaris. La fructífera escola d’economia austríaca continua fins el dia d’avui. Notables exemples de diferents generacions d’economistes són Böhm-Bawerk, Mises, Schumpeter, Hayek (Nobel d’Economia l’any 1974), Rothbard, Kirzner o el madrileny Jesús Huerta de Soto.
El paper d’Espanya (i Catalunya) en aquestes innovacions és irrellevant i perifèric. A les nostres latituds, les idees de progrés solen arribar tard i fragmentades, si és que arriben. Amb tot, hi ha una excepció notable que cal esmentar. Es tracta del català Jaume Balmes i Urpià, nascut a Vic, eclesiàstic i intel·lectual polifacètic que tindria una vida tan curta com prolífica. Amb presència toponímica a quasi tots els nostres pobles i ciutats, és escassament conegut. Si de cas, se’l recorda per ser un coneixedor de la tradició escolàstica marcada per sant Tomàs d’Aquino. En una recent obra col·lectiva dirigida per Borja de Riquer sobre 120 vides catalanes que han fet història, hi té presència, però únicament per recordar la sordidesa de l’època històrica. Cal destacar que Balmes, sense ser economista, va escriure a la revista La Sociedad, el 17 de setembre del 1844, un article titulat Verdadera idea del valor o reflexiones sobre el origen, naturaleza y variedad de los precios on es pregunta per què val més una pedra preciosa que un tros de pa. Per tant, la mateixa “paradoxa del valor” que Adam Smith no va saber resoldre correctament. Balmes no parla dels costos de producció, com Smith, i considera que el valor ve donat per la utilitat subjectiva per al consumidor, així com per l’escassetat del bé. Amb les seves paraules, “tots tenim experiència de coses que costen molt treball i no valen res (…) El cost del treball pot contribuir a l’augment del valor de la cosa, però sent accidental i mai dependent d’aquí el veritable valor. L’única mesura del valor d’una cosa és la utilitat que proporciona i no hi ha, per tant, una necessària connexió entre el que costa i val”. L’ausetà raona que els costos objectius del treball en el sector tèxtil poden superar el preu de venda “per raó del més gran avenç en la fabricació dels competidors”. Per tant, Jaume Balmes resol la paradoxa del valor i enuncia correctament la teoria de la utilitat marginal 27 anys abans que el mateix Carl Menger, pioner de la revolució marginalista amb Jevons i Walras. Enmig de la ignorància i del caïnisme imperants a la nostra societat, ens cal conèixer i valorar els mèrits dels qui ens han precedit.
Jordi Franch Parella, doctor en Economia i professor dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.