De tant en tant, les guerres familiars ocupen bon espai a la premsa. Tenim ben presents les dels Font (Bon Preu), Gimeno-Álvarez (El Corte Inglés) , Álvarez (Eulen) i Gullón, entre d’altres. La majoria de les famílies empresàries són partidàries del perfil baix i de rentar la roba bruta a casa, però els mitjans de comunicació tenen bons titulars i amplifiquen els conflictes. Les parts ho poden utilitzar com a mitja de pressió. El que diu la premsa pot ser entès com a realitat.
Igual que podem aprendre de les nombroses històries d’èxit, també podem fer-ho de les guerres familiars. Hi ha un llibre molt recomanable, “Guerres Familiars”, de Gordon & Nicholson, esgotat en la versió castellana, però encara disponible en angles (Family Wars), que ens parla dels Ford, Watson (IBM), Dassler (Adidas/Puma), Batta, i Guiness , entre d’altres. Al teatre grec i al shakespearià hi trobem també molts exemples de guerres familiars.
“A totes les cases couen faves i a casa a calderades”. El concepte de família es fonamenta a totes les empreses i a totes hi ha guerres, siguin de propietat familiar o no. Una família pot estar en guerra sense necessitat d’empresa. Els lligams de sang no impedeixin les disputes. Caín va matar al seu germà Abel sense tenir cap negoci en comú. Les guerres familiars mai són agradables, però si a més hi ha empresa afegida, les conseqüències poden ser més greus per a la família i per a tercers. A les guerres familiars, les emocions hi són més presents.
El conflicte forma part del desenvolupament de les persones, organitzacions i societats. Sense conflicte no hi ha progrés. Si es tracta d’un conflicte de contingut material o de procediment és més fàcil de gestionar que no pas quan esdevé un conflicte d’identitat o immaterial. El risc és que els sentiments substitueixin la raó.
La Primera Guerra Mundial va començar per l’assassinat d’un desconegut príncep a una llunyana població i a tots els pobles es festejava la sortida de les tropes cap a una guerra que s’esperava curta i victoriosa. Una espurna pot portar a una explosió incontrolable. Les guerres comencen amb un conflicte que va escalant. Els espectadors acaben havent de prendre partit. Els cors s’endureixen i l’energia negativa absorbeix l’oblit i el perdó. La racionalitat és substituïda per la vendetta de l’”ull per ull, dent per dent”.
El conflicte pot començar sota terra i anar-se coent fins que entra en erupció com un volcà. Les arrels poden ser intra o inter generacionals; poden ser estructurals, com les creades per la construcció de murs diferenciadors entre els que treballen i els que no ho fan a l’empresa familiar.
Un negoci d’èxit no immunitza contra les guerres familiars. Potser la família se centra molt a treballar fort i a formar per liderar l’empresa oblidant-se de fomentar la comunicació empàtica i sincera i l’orgull de pertinença, amb independència de si es treballa a l’empresa familiar o no. I aquests dos fruits sorgeixen molt després d’haver-ne plantat la llavor i necessiten dedicació de temps de qualitat.
La causa més aparent de les guerres familiars pot tenir a veure amb els diners. Potser no tant pel que fa al seu import, sinó en relació amb el sentiment de justícia en la distribució. Moltes vegades, darrere el conflicte s’amaguen sentiments que potser tenen l’origen en la infantesa. Els descendents potser varen haver de competir per l’atenció dels pares. La loteria genètica també pot tenir influència. Així com els germans som físicament diferents, també ho podem ser de caràcter, fins i tot, incompatibles. Els familiars afegits també poden jugar un paper important, afegint llenya o posant-hi pau.
Una altra causa pot ser la lluita pel poder. Germans que podrien ser amics inseparables es veuen obligats a lluitar per veure qui mana, a vegades de forma propiciats per uns predecessors que poden pensar que així els enforteixen per fer front al dur món exterior. També hi ha predecessors que, com el deu Saturn, devoren els seus fills per tal de no perdre el poder. El poder és una de les formes que més transformen les personalitats.
El nepotisme, les gelosies i la falta de planificació són factors propiciadors. Algunes guerres són inevitables. El que és important és gestionar la seva durada i intensitat. Els mediadors, àrbitres i advocats podem ajudar a trobar una solució de continuïtat o de separació justa i viable (continuar junts és una opció, no una obligació) i podem treure passió a la disputa. En alguns casos, poden allargar-la si viuen d’ella. Per evitar les guerres familiars, el millor és tenir uns valors compartits i practicar una comunicació freqüent i sincera.
Jordi Tarragona Coromina, Professor Col·laborador dels Estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC