Finançament autonòmic a Catalunya

El finançament autonòmic aquí a Catalunya respecte Espanya és un tema del que mai ens posarem d’acord. Són molts anys de lluita lligats a la política i els sentiments nacionalistes VS sentiments independentistes. A tot això li hem de sumar la crisis que arrosseguem des de fa uns quants anys i que fa que el deute públic vagi augmentant any rere any. Ingredients que fan que la pilota gegant es faci cada cop més grossa i que ningú la pugui parar.  Realment existeix un gran problema que de no ser per un aspecte no li donaríem tanta importància.

El problema, en la meva opinió, és el govern central. Som una de les comunitats que més impostos recaptem, i que més percentatge ens toca enviar cap a Madrid. Trobo inacceptable que les comunitats del sud d’Espanya sobretot, visquin gràcies a els nostres impostos i continuïn sense fer esforços per a poder ser comunitats amb potencial com són la capital o Catalunya.

Trobo inacceptable que per exemple a Andalusia, el canvi de sexe ho pagui la seguretat social, i quan una dona demana una mamografia triguin una eternitat i en cas de no superar certa edat no la facin, o una operació més necessària, o una persona que necessita un audiòfon o cadira de rodes no rebi subvenció o la rebi al cap de molt temps .

Aquí a Catalunya s’ha aprovat una llei que ens obligarà a pagar 1 € per cada recepta que ens facin els metges!!

No puc digerir que existeixin aquestes desigualtats, ja no en quan a poder adquisitiu, si no en drets. No puc acceptar que haguem de pagar més que ningú i que siguem només els catalans els que fem aquest gran esforç.

Estic d’acord en que l’esforç ha de ser proporcional a la renda de cadascú, però això no ha d’implicar més dret que un altre a disposar de certs privilegis.

Per tant, en la meva opinió si cada autonomia aplica els seus decrets i lleis, no trobo just que haguem de pagar impostos a la central espanyola. Cada autonomia s’hauria de finançar amb els seus impostos i, en cas de tenir superàvit (cosa que actualment és impossible pràcticament), finançar les altres comunitats que no puguin assumir les seves despeses.

En certa manera, seria el mateix que succeeix amb la comunitat europea. Els països amb superàvit financen als països que tenen pèrdues. D’aquesta manera, per què no es pot fer el mateix amb les comunitats autonòmiques??

Si cada comunitat (o país) aplica les seves lleis, dintre d’un mínim comú per a tots, per què hem de fer més esforços que els altres? Això ens obliga a endeutar-nos cada cop més! Amb els impostos que paguem actualment els catalans crec que podríem gairebé viure sense endeutament.

Tots tenim drets i obligacions, i en aquest cas crec que Catalunya està complint amb les seves obligacions però no ens donen cap tipus de dret.

Totes aquestes desigualtats em porten a tenir un sentiment nou d’independentisme que mai havia estat dins meu.  Una persona que sempre ha pensat en que la unió amb la resta d’Espanya ens fa ser més forts, ara ja no té arguments per continuar amb aquesta ideologia. Tot són contres i negatives en la contra de Catalunya.

Amb la reforma de l’Estatut ens van prometre coses que a l’hora de la veritat no s’han complert. En els últims dies es parla del “corredor” del Mediterrani, i torna a ser el govern central el que posa traves i problemes perquè a Catalunya no hi passi. Finalment l’últim escàndol són les traves que, un altre cop el govern central, ens està posant per a poder instaurar l’Euro Vegas a Catalunya.

Crec que ja és hora de dir prou i, en contra de les meves ideologies de tota la vida, lluitar per la independència autonòmica a nivell econòmic i fiscal com a mínim.

 Xavier Nicolich Salvat – Alumne dels Estudis d’Empresa de la FUB