La nostra és una societat acostumada a l’èxit a tots els nivells. La majoria de nosaltres hem estat educats per assolir l’èxit en tot allò que fem i de manera immediata. Aquesta educació o cultura arriba també a l’àmbit empresarial. Però, què vol dir tenir èxit i de què depèn? Algunes persones defineixen èxit com el fet de triomfar en l’àmbit financer, professional o acadèmic, i d’altres, com el de tenir una bona relació amb la família, amics o companys de feina. Arribar a l’èxit depèn de molts factors, però el més rellevant és el fet d’atrevir-se. Atrevir-se a emprendre un projecte nou, atrevir-se a innovar i donar un valor afegit a les coses, atrevir-se a equivocar-se, a no rendir-se, a ser tenaç.
Però, què passa quan un projecte empresarial no té futur, quan no és capaç de fer front als pagaments que ha de realitzar perquè els seus recursos econòmics no son suficients i s’ha de prendre la decisió de tancar? Per què això és percebut com un fracàs de l’empresari a nivell personal? Si ens centrem en les petites y mitjanes empreses, les quals formen actualment el 99,8% del teixit empresarial català, quan un empresari pren la decisió de tancar un negoci, en aquesta decisió hi influeixen moltes variables que moltes vegades no tenen res a veure amb les capacitats personals d’aquest i que tenen unes repercussions a nivell personal, emocional i/o familiar. Variables com la dificultat d’accés a les fonts de finançament, les característiques del mercat, de l’entorn, la competitivitat del producte i/o servei , les característiques internes de l’empresa i l’organització del negoci són alguns dels principals obstacles cap a la creació d’empreses i cap al creixement de les mateixes. Malgrat això, l’opinió pública associa en moltes ocasions el tancament d’un projecte empresarial amb la incapacitat personal o, en el pitjor dels casos amb el frau.
Hauríem de ser capaços de poder parlar obertament d’aquests fracassos empresarials, perquè d’aquestes experiències també se’n poden extreure lliçons molt positives que poden ser aprofitades en el futur. Els fracassos són el camí de l’aprenentatge. Schuller (2006) va dir que el fracàs no significa que ets un fracassat, només significa que encara no has aconseguit l’èxit. Per tant, l’èxit i el fracàs van lligats de la mà i no s’aconsegueix el primer sense haver passat pel segon.
Actualment hi ha iniciatives molt positives, com per exemple el projecte Reempresa
fruit del conveni que la patronal Cecot va signar amb el Departament d´Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya per donar impuls a la implantació sectorial del mateix Centre i per estructurar el mercat de la compravenda de petites i mitjanes empreses a Catalunya. Es pretén, així, unificar la política en matèria de transmissió d’empreses, d’acord amb les directrius de l’Entrepreneurship 2020. Aquesta iniciativa posa en contacte empresaris que volen cedir la seva empresa a d’altres que busquen iniciar una activitat econòmica. Els motius de cessió d’aquestes empreses són diversos: el 30% de les empreses cerquen relleu per jubilació del propietari; el 20%, per canvi de professió; el 20%, per motius personals; el 15%, per canvi de domicili i l’11% per problemes de salut, entre d’altres. Aquest tipus d’iniciatives poden ajudar a fer que aquest moment de tancar o deixar la pròpia empresa no resulti una experiència tan traumàtica, no sigui percebut com un fracàs sinó com una nova oportunitat per aconseguir l’èxit.
Itziar Lujan – Professora col·laboradora dels Estudis d’Empresa de la Fundació Universitària del Bages – UManresa i de l’EPSEM-UPC.