Des de l’’inici de la crisi l’any 2007, tots els mercats, sense excepció, s’han vist afectats d’elevats nivells de volatilitat. Les notícies han estat moltes. A les ja comentades en nombroses ocasions (subprime, Lehman, Madoff, etc.), cal suma
r-hi ara la digestió, per part del mercat, de les incerteses pel que fa a la desintegració o no, del projecte de la zona euro; un fet en la meva opinió, possible encara que poc probable. Els temors sorgits sobre diversos estats sobirans de perfil econòmic més feble (Grècia, Portugal, Itàlia, Espanya i ara Xipre) han anat generant fortes incerteses sobre la futura evolució dels actius financers que, ràpidament, han posat en peu males notícies des de lazona euro: augment de les primes de risc, caigudes a les borses i, potser el més emblemàtic: debilitament de l’euro.
Són tots ells vells fantasmes que fan recordar els nombrosos episodis de fallides d’estats sobirans a Amèrica Llatina (Argentina, Brasil, Mèxic, etc.). Tanmateix, diferent respecte crisi anteriors, és l’enorme flux de capital que domina els mercats. A dia d’avui, qualsevol de nosaltres té una sorprenent accessibilitat a l’operativa online sobre tot tipus de productes financers denominats en tot tipus de divises. Aquesta accessibilitat, de vegades confosa per l’inversor amb facilitat per guanyar diners, fa que gairebé sense anàlisi prèvia, l’inversor es llanci a “especular” en els mercats.
Els preus de les accions no conviuen bé amb la incertesa. Al marge que el valor (remarco “valor”, i no preu) d’una companyia cotitzada es mantingui invariable, el preu fluctua reflectint les expectatives que no sempre coincideixen amb les realitats. A això, se sumen les pors i les avarícies provocant que els preus fluctuïn per sobre o per sota del que considerem valor, contribuint a la confusió entre els inversors que veuen com el preu de les seves accions cau per sota dels nivells que podríem considerar raonables, o puja molt per sobre dels que havíem estimat en un principi. A hores d’ara, ja ningú posa en dubte que per invertir en borsa, no només cal dominar o entendre els instruments de valoració, sinó que el component psicològic, és en moltes ocasions el més rellevant. Segurament ens agradaria que això no fos així. L’ego humà ens porta a voler encertar sempre i en tot moment en les nostres decisions d’inversió però això en borsa no funciona així.
Cal canviar el punt de vista del mercat. Ningú pot saber fins on arribarà la pujada o la caiguda. El mercat no té perquè caure després de pujar. Pot estar pujant molt temps. Potser les valoracions no justifiquen aquests preus però, qui compra i ven valoracions?. Aquí es tracta de comprar i vendre preus.
Per tant, ara per ara, des del punt de vista de tendència i dinàmica de mercat, observant la majoria dels gràfics de cotitzacions borsàries, està justificat estar invertit. Les incerteses són moltes i estan lluny de clarificar-se però sobretot, la majoria estan comprant (per això el preu puja) d’on no té molta lògica fer el contrari.
Els resultats de les companyies van millorant, potser gràcies a la internacionalització realitzada encertadament per moltes d’elles que permeten compensar amb el seu negoci exterior, els mals resultats obtinguts en el seu mercat intern. Això són senyals positives per les valoracions que haurien de justificar preus més alts en el futur apuntalant el que la borsa ja està anticipant clarament. Cal no oblidar que la borsa és un indicador “avançat” que ens diu com poden anar les coses en un futur. Per tant, al meu entendre, veient que el tren de la recuperació econòmica, encara que lent, ja està en marxa, no cal ser l’últim a pujar-hi.
Alejandro Alcaraz – Professor col·laborador dels estudis d’empresa de la FUB
Soci-Director de Spinnaker Consulting