Ferran Hernàndez ha començat aquest curs els estudis d’ADE a la Facultat de Ciències Socials de Manresa. És un dels alumnes de la universitat que compagina els estudis amb els entrenaments com a esportista d’elit. De Castellnou de Bages, des dels cinc anys que corre en circuits de motos. En el seu palmarès hi ha el campionat de Catalunya de Supermotard dels anys 2011 i 2012, el campionat de Catalunya 2012 de Promo RACC 70, els campionats d’Espanya de 80cc dels anys 2013 i 2014, el campionat d’Espanya SSP de 300 cc l’any 2018 i la copa Kawasaki, el mateix any. Aquest any, a causa de la CoViD-19 ha decidit fer una aturada en la competició, tot i que continua entrenant i vinculat al món del motor com a provador de diferents marques. Va decidir estudiar per poder contribuir a l’empresa familiar i també conscient que la vida de l’esportista d’elit no dura per sempre. La seva primera relació amb UManresa va ser a través del professor de fisioteràpia, Carles Munné, que el tracta d’una síndrome compartimental al braç i que l’ha dut en alguna ocasió a les seves classes per familiaritzar els estudiants amb aquest tipus de patologia i el seu tractament.
– De què et ve l’afició al motor?
Em ve de família. El meu pare sempre ha estat aficionat a les motos. Jo m’hi vaig introduir a través d’ell. Vaig iniciar-me en el motocross perquè era baixet i prim i vaig començar a córrer al circuit que Toni Elías tenia a la zona dels Trullols. Em van seleccionar per a les beques RACC per fer velocitat i he anat passant per diferents categories i diferents equips, com el que va muntar el cuiner Carlos Arguiñano per disputar el campionat Mediterrani de PMoto3. També he competit amb la marca Honda, Kawasaki i Yamaha. Aquest any 2020 he decidit descansar de la competició, però continuo fent de provador de motos de diferents marques.
– Per què decideixes estudiar ADE?
Em va costar treure’m el Batxillerat, perquè em va coincidir amb dos anys seguits de moltes competicions i havia de viatjar molt. Per això vaig estar tres anys i no dos per superar-lo. Però després vaig treure una molt bona nota a la selectivitat i vaig decidir estudiar un grau. La primera intenció era fer una enginyeria mecànica, però vaig adonar-me que això demanava moltes hores d’estudi i no me’n vaig veure capaç. La meva família té una empresa de construcció vinculada a les assegurances i ja fa dos anys que hi vaig començar a treballar. M’agrada la feina i per això vaig optar pel grau en ADE, per preparar-me per continuar a l’empresa. A la meva família sempre hem pensat que la vida de l’esportista és molt curta i que és important tenir estudis per si a més, per alguna cosa, s’acaba abans d’hora.
– I de totes les opcions per estudiar ADE, per què optes per UManresa?
Bàsicament per la proximitat. Estudiar a Manresa sent de Castellnou em permet seguir les classes, treballar i continuar entrenant. M’agradaven molt les instal·lacions, que coneixia de les visites que havia fet a la universitat amb Carles Munné, però ara que he començat estic també molt content del nivell del professorat.
– Com és el dia a dia d’un esportista d’elit a la universitat? Com t’organitzes?
Em llevo molt d’hora, entre les 6 i les 7 del matí. Vaig a treballar fins al migdia, començo classes a les 15h i fins a les 20h i quan acabo vaig al gimnàs. Els dimecres dedico el matí o la tarda als entrenaments i també tot el cap de setmana. Entreno a Alcarràs, a Calafat, a Castellolí o a València, depèn. La veritat és que m’esperava que els estudis fossin una mica més fàcils. S’ha d’apretar i estudiar online no ho fa més fàcil. Aquest any, que no competeixo, ho puc compaginar bé, però serà més difícil quan torni a tenir curses. De tota manera, si he d’estar més anys estudiant, tampoc em farà res. He hagut d’aprendre a organitzar-me el temps i fer les activitats o deixar-les molt preparades per lliurar-les dins dels terminis. Per a mi, els caps de setmana per fer feina de la universitat no existeixen, perquè estic entrenant.
– Què és el que més t’està agradant dels estudis?
El que més m’agraden són assignatures pràctiques, com eines TIC. Veig que hi ha assignatures que són més teòriques que segurament em serviran en el futur, però a mi m’estan agradant molt les que puc aplicar en el meu dia a dia a la feina. De fet, ja he utilitzat alguns d’aquests coneixements a l’empresa familiar. El que més em costa són les assignatures en què haig de memoritzar, com dret.
– Quins són els teus objectius en el món de l’esport i en el món de l’empresa?
A mi m’agradaria ser campió del món de Moto GP o de SBK. Fa un any ho veia possible, però la CoViD-19 ho ha canviat tot. He hagut de parar de competir. El món del motor és molt difícil. Calen molts diners per competir. Fins ara ho he pogut anar fent amb patrocinadors, però a la comarca no és fàcil trobar-ne. Pel que fa a l’empresa, el meu objectiu principal és poder jubilar molt d’hora la meva mare. La nostra és una feina de 24 hores/365 dies l’any i ella ha treballat molt i es mereix poder parar. M’agradaria acabar el grau per estar preparat per poder fer-me càrrec de l’empresa.
– Trobes alguna relació entre les curses i la carrera universitària?
Sí, i tant. En els dos casos t’estàs preparant sempre per a alguna cosa: o per guanyar una cursa o per fer un examen.