L’aparició d’Internet ha suposat un canvi global en l’ésser humà respecte de la seva manera de viure. A partir de la capacitat per generar, processar i aplicar el coneixement basat en la informació, Internet ha anat modificant elements relacionats amb l’ésser humà com la cultura, l’educació, les relacions interpersonals, l’economia i el consum. En l’economia, i a partir de les noves tecnologies de la informació, Internet ha facilitat la globalització generant un increment en el nombre de mercats, actuant sobre la liberalització dels productes, incidint sobre els mercats de treball, i influint en la desregularització dels fluxos financers internacionals.
A més a més, Internet ha contribuït a disminuir els costos dels fluxos d’informació, incentivant la recerca de noves fonts de competitivitat i de nous conceptes de creació de riquesa facilitant, a més, l’aparició de nous tipus de negocis. Uns negocis basats en un nou tipus de comerç: el comerç electrònic. Aquest tipus de comerç pot ser definit, d’una manera àmplia, com qualsevol forma d’activitat econòmica duta a terme a través de connexions electròniques.
Dins del comerç electrònic podem distingir diverses modalitats en funció de les parts que formen part de l’intercanvi (empresa, consumidor, govern o empleat) i es classifiquen en: Comerç Electrònic Business to Consumer (B2C), Comerç Electrònic Business to Business (B2B), Comerç Electrònic Consumer to Consumer (C2C), Comerç Electrònic Business to Goverment (B2G), Comerç Electrònic Consumer to Business (C2B) i Comerç Electrònic Business to Employee (B2E).
Centrant-nos en els negocis B2C, cal assenyalar que aquests presenten unes característiques pròpies derivades de les peculiaritats d’ Internet:
• Connectivitat i personalització: la connectivitat d’Internet és producte de la seva naturalesa oberta i global que facilita als consumidors la intensificació de les seves relacions amb les empreses. A més a més, aquest nou entorn virtual permet més personalització al consumidor al llarg del procés de consum, i són idiosincràtiques d’aquest tipus de negocis les següents característiques:
• Economia i conveniència: l’absència d’establiments físics i de personal de vendes i l’automatització de certes funcions de màrqueting i distribució permeten reduir els costos operatius de l’oferta comercialitzada a Internet i oferir preus més baixos. Els consumidors també gaudeixen d’altes dosis de conveniència, ja que poden evitar els desplaçaments a les botigues, les cues i el temps d’espera.
• Confiança i seguretat percebuda: és essencial la confiança que els consumidors dipositen en la compra on-line, atès que a Internet es presenten certs riscos habituals durant el procés de compra a distància.
• Complexitat d’ús: l’experiència de consum en aquest entorn comercial pot arribar a ser més complexa per a les persones, perquè aquestes són, a més a més, usuàries d’un sistema informàtic.
• Emocions associades a la compra: alguns dels aspectes vinculats a l’experiència de consum en establiments físics (com per exemple, el tracte personal) no existeixen a Internet.
El camí de l’e-commerce no ha fet res més que començar. Aviat veurem noves aplicacions que, a més de comprar, ens faran passar una bona estona de diversió quan adquirim béns en entorns virtuals. Arribats a aquest punt, la ludificació de la compra -per exemple, a partir de videojocs que ens introdueixin en els establiments comercials a través de realitat virtual- continua sent encara una assignatura pendent de desenvolupar. La revolució tecnològica ha vingut per quedar-se definitivament entre nosaltres. Com dèiem abans: noves formes de comprar, noves maneres de viure.
Joan Morales Alcudia professor col·laborador dels estudis d’Empresa del Campus Manresa de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVIC-UCC)